A més l’ambient social viciat i còmplice de tanta corrupció ha propiciat que fins els càrrecs polítics més elementals s’autoadjudiquen sous i prebendes exagerats, llastrant encara més els comptes de totes les institucions. Així tenim alcaldes i regidors que entre la dedicació exclusiva, les dietes, les reunions i demés prebendes s’endossen cada mes 5.000 € o més; igual com els milers d’assessors del partit governant que cobren opípars sous, encara que a voltes ni ells mateixos saben bé què fan. I tot açò mentre els seus caps ens retallen serveis, drets i salaris als ciutadans, privatitzant lo públic i beneficiant els amics i les grans empreses, que no tenen vergonya de declarar milers de milions de beneficis en plena crisi, serà casualitat que aquestes els endollen desprès, quan acaben els seus mandats, en càrrecs de poc treball i molt de sou?
Ara quadren les coses, abans ho intuíem i es rumorejaba, alguns ho denunciàvem en petit comitè, però ara es veu clar per què tants governants volien construir el que fora, encara que no fera cap falta, i si no hi havia suficients diners públics tiraven mà de les Caixes, que per això les tenien copades. Ai, el maleït 3% de les presumptes comissions…
Així, la suma total del malbaratament i la corrupció a Espanya, incloent Caixes i empreses públiques o semipúbliques, és immens; més gran encara si afegim els interessos que els especuladors ens estan fent pagar pels préstecs que haguèrem de demanar per a tapar tants forats; i molt més amb els solars i habitatges que no poden vendre’s i que les constructores i bancs ens han endossat amb l’estafa del banc dolent (SAREB). En total, el desfalc reiterat de governants i empresaris corruptes pot ser del mateix ordre del que ha augmentat el deute públic espanyol durant els anys de crisi: 500.000 milions de €. Un immens tresor privatitzat, furtat i malbaratat, la nostra societat del benestar…
Què cara ens ha eixit la corrupció! I el pitjor de tot és que mai hauríem arribat a aquests nivells si no haguera hagut tanta manipulació i tanta complicitat popular. Com ha pogut la gent votar a polítics corruptes que estaven ja pendents de judici? Com no han exigit les bases dels grans partits, presumptament democràtics, que dimitiren els seus líders, tan esguitats de corrupció? En altres països dimiteixen per una donació il·legal de 435 € o per plagiar una tesi doctoral, ací, en aquest pobre país, pràcticament ningú dimitix i els pocs corruptes que condemnen els indulten de seguida els seus còmplices del govern.
Per això ha crescut tant la corrupció i el saqueig, perquè no es va tallar al principi. Clar que ací el govern controla el parlament, nomena el fiscal general, a la majoria dels membres del consell general del poder judicial, al director de RTVE, etc. És açò democràcia? On està la separació de poders? I la imparcialitat dels mitjans informatius?
“España va bien!” ens deien mentre malbarataven i furtaven el patrimoni de tots, gestant la ruïna actual. En aquella època, quan els ecologistes protestàvem contra les grans obres i els grans events per a evitar el balafiament i la destrucció ambiental (quants milers de milions d’€ haurem estalviat pels tripijocs que paràrem?) amb els qui primer havíem de discutir era amb els mateixos veïns, que no entenien el nostre rebuig i ens deien que encara que danyaren l’entorn les grans obres i events públics creaven riquesa i donaven treball. Doncs bé, ara estem veient la conclusió, el resultat final d’aquella política desastrosa i corrompuda: 6 milions d’aturats, 12 milions de pobres, 700.000 llars sense cap ingrés, fam a Espanya, milers de xiquets desnutrits, 400.000 famílies desnonades, emigració forçosa dels joves, 500.000 milions més de deutes, retallades en sanitat, educació i drets, etc. etc. En resum, els pobres cada vegada més pobres, les classes mitjanes enfonsant-se i els rics cada vegada més rics…
Açò només té solució si exigim honradesa als representants polítics i castiguem exemplarment a corruptors i corruptes; hem d’agilitar els judicis dels casos Bárcenas, Gürtel, Nóos, Palma-Arena, Fabra, Terra Mítica, Emarsa, Blasco, Eres, Mercuri, Pretòria, Palau, ITVs, Crespo, Pallerols, … i anul·lar tots els indults als corruptes, amb caràcter retroactiu perquè hem d’acabar amb tota la impunitat regnant. A més hem de fer una auditoria nacional per a veure on han anat els milions evaporats i els que s’han enriquit amb ells, que són els qui han de pagar el deute públic; les quantitats malversades i els malversadores en general poden destapar-se comparant les declaracions d’Hisenda i els registres de propietat actuals dels que han governat i els seus beneficiaris amb les declaracions i registres anteriors als seus respectius càrrecs.
Però aquestes mesures conjunturals no són suficients, si volem superar aquesta crisi política i econòmica hem d’anar a l’arrel del problema: la transició del franquisme a la democràcia, que es va fer en fals, sense higienizar les estructures de poder. A diferència d’altres països que també van patir dictadures criminals, com Alemanya, Itàlia, Brasil, Argentina o Xile, ací encara no hem jutjat els crims ni el latrocini del franquisme i aquella herència podrida ha originat la corrupció generalitzada que vivim avui. Per tant, si volem eixir del pou brut en què ens han ficat, hem de fer una segona transició cap a una Democràcia real, justa i participativa, que rescate les persones i retalle els milionaris i les grans empreses, que deixe fóra del joc polític per a sempre tots els corruptes, que promoga la sostenibilitat ambiental i, en definitiva, que procure el benestar de tota la població, que per a això vivim en societat!
