Doncs, de bona matinada, uns vint activistes penetraren a l’interior de la central nuclear, sis escaladors pujaren a una torre de refrigeració de 125 metres d’altura i pintaren el missatge: “PERILL NUCLEAR”; un altre grup desplegà una pancarta amb el lema “COFRENTS: TANCAMENT JA”. L’objectiu era protestar pacíficament i cridar l’atenció pública perquè el govern no allargara el permís de funcionament d’aquesta central que caducava aquell mateix any, després d’haver complit tot el període per al qual havia sigut dissenyada. L’acció va demostrar també el baix nivell de seguretat existent respecte a un possible atac terrorista.
Com per a corroborar l’enorme perill que amenaça en Cofrents, al mes següent ocorregué l’accident de Fukushima, que va deixar tres reactors fora de control, abocant al mar milions de litres d’aigua radioactiva, i que a dia d’avui encara no estan del tot controlats ni aïllats; per la seua banda, la població hagué d’abandonar les seues cases, camps, fàbriques, escoles, hospitals, etc. en 20 km a la redona. S’imagineu què passaria a València, Albacete, Alacant, Castelló, etc., si rebentara la xacrosa central nuclear de Cofrents? ¿Què ens passaria als riberencs, al Xúquer, a la nostra producció agrícola i el nostre turisme si Cofrents patira un accident molt greu, com el que quasi patírem a Vandellós el 19 d’octubre de 1989? Per cert, que la CN de Cofrents ja ha sofrit 102 incidents significatius i 25 parades no programades, i el seu sistema de contenció és del mateix tipus que el de Fukushima, un Mark III…
Doncs bé, malgrat els precedents i el que estava ocorrent a Japó, un país amb més tecnologia que Espanya, i oblidant també que la dretana Merkel va aprovar l’abandó de l’energia nuclear a Alemanya, el maleït govern espanyol cedí als desitjos dels avariciosos executius elèctrics i allargà altres deu anys el permís de funcionament de Cofrents. Paral·lelament, els activistes de Greenpeace foren denunciats i els fiscals, que en comptes d’acusar defensen princeses i banquers corruptes o franquistes criminals, ara demanen als ecologistes quasi 3 anys de presó i 360.000 € de multa, en càstig per haver-se atrevit a defensar la salut pública i ambiental de mitja Espanya. El seu judici es celebrarà a partir del dia 4 del mes que ve a València, una altra vergonya més per als valencians.
I no hem d’oblidar que aquest 15 de novembre ha hagut un altre cas semblat a Canàries, on l’Armada espanyola va envestir les llanxes de Greenpeace que denunciaven, pacíficament com sempre, els riscos que suposen les prospeccions petrolíferes (vessaments de petroli sobre el mar i les platges, ruïna del turisme, agreujament de l’escalfament i la desertificació global, etc.). Una de les llanxes dels activistes va resultar destrossada i tres companys ferits, una de les quals hagué de ser hospitalitzada; i la cosa podia haver sigut molt pitjor perquè la llanxa militar atropellà la dels ecologistes i llançà al mar la companya, ferint-la amb l’hèlix… De nou el món a l’inrevés, l’exèrcit que paguem els espanyols defensant les grans empreses i els seus negocis bruts, que ens fiquen en perill a tot els espanyols. Damunt s’atrevixen a acusar els companys de pirateria i han immobilitzat el vaixell Artic Sunrise, de Greenpeace, fins que dipositen 50.000 €, amb la intenció d’encolomar-los una multa que podria arribar fins els 300.000 €. Tot per a mantindre els milmilionaris beneficis de les podrides empreses energètiques, perquè en les illes ningú vol les prospeccions excepte el ministre Soria i el president Rajoy, que només tenen oïdes per a Repsol i les Elèctriques, per al poble estan sords, una sordesa sospitosament selectiva.
Vaja des d’ací, doncs, la nostra solidaritat amb tots els companys de Greenpeace, perquè són víctimes de la repressió governamental i perquè tenen tota la raó en protestar contra aquest model obsolet basat en les energies més brutes. I també la nostra repulsa contra un govern autoritari, caduc i en avançat estat de descomposició; en qualsevol país amb una democràcia mínimament decent fa temps que hauria dimitit tot el govern en ple pels nombrosos escàndols de corrupció que l’esguiten, però ací no dimiteixen ni enxampant-los in fraganti. Quin país!
A voltes m’imagine el govern i tot aquest sistema com una enorme bèstia inepta, agonitzant i trontollant, que mentre va caient pega violentes cuades que destrossen allò que té al voltant… Una mala bèstia que està permetent les perforacions marines i la fracturació hidràulica terrestre, que ha allargat altres 10 anys més el funcionament de les centrals nuclears, que ha sabotejat l’energia solar amb el peatge de suport, que vol endur-se la poca aigua que queda al Xúquer per especular amb ella a Alacant, que està deixant el país arruïnat i endeutat fins a l’insostenible perquè els poderosos seguisquen fotjant entre milions. Ai, quant de mal pot fer encara aquest monstre fins que caiga definitivament!
En fi, de moment hem de teixir una xarxa de solidaritat al voltant dels 17 ecologistes represaliats perquè no acaben a la garjola i adherir-nos així a la Campanya de Greenpeace “Missió Cofrents: Article 45. Defensar el Medi ambient és un DEURE. Protestar, el nostre DRET!”
