La COP21 necessita una espenta


Durant les dues pròximes setmanes es celebrarà a París la 21a Conferència del Canvi Climàtic, i representants de 195 països debatran les mesures necessàries per a detenir l'escalfament global i totes les seues nefastes conseqüències. L'objectiu serà aconseguir acords efectius que reduïsquen les emissions de CO2 i els altres gasos d'efecte hivernacle perquè les temperatures mitjanes no superen els 2ºC respecte a l'època preindustrial, llindar que els científics consideren relativament suportable per a nosaltres i la Biosfera.

Actualment ja superem les 400 ppm de CO2 en l'atmosfera i 1ºC de pujada, amb els efectes negatius que tots coneixem: més onades de calor, sequeres, incendis, erosió, desertificació, fusió de casquets polars i glaceres, huracans, pujada del nivell del mar, salinització d'aqüífers costaners, plagues i malalties, pèrdua de collites, fam, refugiats climàtics, etc. I en la COP21 s'assumeix d'entrada que les emissions tardaran en reduir-se i, per tant, les temperatures pujaran com a mínim 1 ºC més, la qual cosa portarà aparellat un augment multiplicat dels efectes negatius.

D'altra banda, els acords previs als quals han arribat els països responsables del 95% de les emissions, només permetran reduir parcialment el CO2 i situar l'augment de les temperatures en uns 3ºC, superant així el llindar de seguretat dels 2ºC. I la situació es complica encara més perquè molts d’aquests acords estan condicionats al fet que d'altres països també es comprometen i d'alguna manera s'aconseguisquen els diners necessaris per a la transició energètica. A més, la seua ratificació pot retardar-se fins al 2020 i l'aplicació serà posterior, acumulant retard sobre retard.

De manera que tot està en l'aire i si no s'obté un bon acord en la COP21, cosa dubtosa pels precedents (vint reunions anteriors amb resultats decebedors), les temperatures podrien seguir pujant durant aquest segle fins a 5 o 6ºC més, una cosa veritablement catastròfica, sobretot en zones com la nostra on la desertificació podria ensenyorir-se del territori. A més, cap el risc que l'escalfament entre en fase d'autoalimentació i es faça irreversible...

El problema clau ara és que els països més pobres volen que siguen els rics els qui paguen els costos del canvi de model energètic, perquè són aquests els qui s'han beneficiat dels combustibles fòssils i han inundat l'atmosfera de gasos hivernacle. De fet, el 20% de la població humana consumeix el 80% dels recursos naturals. I els països rics diuen que ells no poden assumir tal sacrifici, que ha de repartir-se entre tots. La qüestió és que solucionar ara l'escalfament global costarà uns 13 bilions de $, però si no ho fem ara en les dècades següents ens pot costar molt més car, potser infinitament més car...

Una altra complicació per a la COP21, com en les anteriors, són les fortes pressions que sobre els governs exerceixen les transnacionals petrolieres i automobilístiques amb la finalitat de frenar els canvis i seguir mantenint el seu brut negoci, que mou cada any bilions de $. La macroestafa de la Volkswagen i les interminables guerres en els països productors de petroli mostren clarament la gran influència que tenen aquestes transnacionals sobre els governs i la política internacional.

Per tant, la COP21 necessita una bona espenteta dels ciutadans del món per a compensar les males influències que graviten sobre ella. Si volem acords que detinguen l'escalfament global, els pobles hem d'implicar-nos i pressionar els governs perquè actuen ja, no podem esperar al 2030 o al 2040 com pretenen alguns, perquè llavors serà massa tard.

En realitat ja estem implicats en les conseqüències perquè patim la calor i les seues seqüeles cada vegada més, per açò ara hem d'implicar-nos també en les solucions aplicant-les i pressionant els governs perquè fomenten l'eficiència energètica i les energies renovables, especialment la solar, les bicicletes en les ciutats i entre pobles veïns, la protecció i la recuperació dels boscos autòctons, les 3R i la recollida selectiva, l'agricultura ecològica, etc.
 

I per això aquest diumenge, 29-N, hi ha més de 2.300 manifestacions en defensa del clima convocades en les principals ciutats del món, a València, per exemple, i també a la Ribera, on hem organitzat aquestes activitats:

9 h, eixida en bici des de Sueca i La Barraca.

10 h, concentració en la plaça Major d'Alzira, arribada dels companys, taller d'ergonomia de la bici i lectura de la carta pel clima. Els xiquets poden participar si vénen acompanyats per algun major responsable.

11 h, passeig a peu, en bici, patinant o amb qualsevol vehicle sense motor, per a visitar l'exposició de bicicletes antigues del Vell i sense Rovell. Foto col·lectiva i a continuació passeig en bici pels principals carrers de la ciutat.

12 h, retorn a la plaça Major i repartiment de clementines ecològiques entre els participants.

Participen La Ribera en bici, l'Associació Muntanyeta dels Sants - Acció Ecologista-Agró, TeSoRu, Vell sense Rovell i l'Ullal de la Vila. L'Ajuntament col·labora tancant els carrers cèntrics al voltant de la plaça Major, entre les 10 i les 14 hores, per a celebrar el Diumenge Sense Autos.

En resum, si ja has passat suficient calor aquest estiu i no vols que les temperatures pugen encara més, dóna suport el diumenge a l'esdeveniment més proper, per a donar-li a la COP21 l'espenta que tant necessita. Hem de ser conseqüents: la calor creixent no ve perquè sí, sinó perquè utilitzem massa els automòbils i acabem amb els boscos, per tant si no vols que faça tanta calor utilitza el teu auto només quan resulte necessari i cuida els arbres, així estalviaràs energia i diners, evitaràs accidents i contaminació, i guanyaràs en salut i seguretat!

Per la seua banda pares i educadors poden ampliar aquest importantíssim tema, que ens afecta directament a tots, aprofitant que durant aquesta setmana i les dues següents hi haurà molta informació sobre la COP21 i l'escalfament global.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat