Per què passa açò? Doncs, abans i durant la COP-21, els governs han estat sotmesos a les enormes pressions de les transnacionals petrolieres i els seus lobbys, unes pressions fortíssimes perquè elles mouen bilions de dòlars anuals i volen seguir mantenint el seu brut i sagnant negoci per sobre de les persones i la Naturalesa. Només així s’explica que després de vint reunions internacionals, amb les temperatures creixents i les solucions tècniques ben investigades, fins i tot amb les grans ciutats ofegant-se per la contaminació que originen els combustibles fòssils, a penes s’apliquen encara aquestes solucions. Com ha dit el climatòleg J. Hansen, l’Acord de París és un frau perquè fa moltes promeses però no estableix les mesures necessàries per a fer-les realitat.
Si esperem que des de dalt resolguen el problema correm el risc que passe com sovint, que primer ocórrega el desastre i després es vinga a posar remei, amb el perill real que el retard impedisca solucionar-ho finalment. Sols el poder local i el de les persones, allunyats de la influència de les transnacionals, ens pot salvar de coure’ns per l’escalfament global, si emprenem ja les accions adequades.
Hi ha moltes coses que podem fer, algunes de nul o mínim cost i d’efectes molt beneficiosos per a millorar la nostra qualitat de vida, com per exemple protegir i recuperar els boscos autòctons, augmentar les zones verdes, fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, el transport col·lectiu, la bicicleta, caminar, aprofitar la llum i la calor o frescor natural, la construcció bioclimàtica, l’agricultura ecològica, els productes de proximitat, les 3R amb la recollida selectiva, etc.
I per descomptat les energies renovables, especialment la solar que tan abundant és ací, perquè rebem una mitjana anual de 1700 kwh/m². Resulta increïble, absurde, que Alemanya amb menys de 1100 kwh/m² tinga moltes més instal·lacions solars que nosaltres; açò sí, Espanya els guanya en AVEs, aeroports, grans obres faraòniques i, per descomptat, en corrupció política…
Fomentar ací les instal·lacions electrosolars urbanes serà complicat fins que no es derogue el recent decret que castiga i grava amb impostos extra l’energia solar fotovoltaica, per a això necessitem primer fer fora el govern que patim. Tot el contrari del que estan fent en altres països on realment volen promoure l’ús de l’energia solar; així, a Califòrnia, per exemple, regalen i instal·len els panells fotovoltaics a les famílies desfavorides.
En canvi els mòduls solars per a calfar aigua no tenen aqueix gravamen i gaudeixen a més de major rendiment, al voltant del 70%, de manera que s’amortitzen en uns 5 anys amb l’electricitat que estalvien i a partir de llavors l’energia que utilitzen per a calfar l’aigua resulta gratis, i segons les seues garanties comercials duren 20 anys o més. Per tant, aquests mòduls termosolars sí que es poden fomentar amb facilitat, el problema és que estem en crisi, les famílies tenen pocs diners i les actuals subvencions són escasses, arriben tard i exigeixen massa paperassa, de manera que pràcticament no serveixen; segurament resultaria molt més útil que l’Administració avançara el cost del mòdul termosolar i després ho cobrara per exemple en 5 anualitats de 300 € cadascuna, quantitat equivalent a l’estalvi elèctric que permeten els mòduls solars actuals. Per a acollir-se al Pla Termosolar Domèstic, o com se li volguera denominar, només faria falta tenir en la terrassa o la teulada 2 m² lliures, resistents per a suportar 200 kg i oberts al sud, ben assolellats durant tot el dia.
En resum: solucions hi ha moltes, econòmiques i beneficioses, però donat el nivell de corrupció i la influència que els lobbys transnacionals tenen sobre els nostres immerescuts governants, les solucions a l’escalfament global estan en les mans dels ciutadans i ajuntaments. És responsabilitat nostra ficar-les en pràctica!
