El present treball analitza les temperatures i precipitacions anuals de València des del 1940 fins al 2014. Són les dades més àmplies que hem trobat, publicades en la web de J. Sevillano, excepte els dos últims anys que les hem tret de la web de l’INE (Institut Nacional d’Estadística); no hem pogut obtenir-les directament en la web de l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) ni de la de l’Observatori Meteorològic de València.
La sèrie de 75 anys ens permet avaluar l’evolució del clima de València mitjançant el GeoGebra, programa informàtic recomanat pel professor de Matemàtiques perquè és molt complet i didàctic i a més es pot baixar d’Internet lliurement i gratuïtament. Així, hem construït les gràfiques, les hem ajustat a rectes i polinomis, hem fet extrapolacions per calcular els valors d’anys futurs i hem tret conclusions.
TEMPERATURES MITJANES ANUALS
A partir de les temperatures màximes mitjanes i de les mínimes mitjanes anuals, que són les que apareixen en la sèrie de dades, hem calculat les temperatures mitjanes anuals amb el GeoGebra. Després hem realitzat la gràfica i hem obtingut la recta d’ajust, per a visualitzar millor la tendència de les dades i facilitar les extrapolacions, que s’han calculat automàticament.
| Any | 1940 | 1970 | 2000 | 2030 | 2060 | 2100 |
| ºC | 16’5 | 17’5 | 18’4 | 19’3 | 20’3 | 21’5 |
| Variació | 0 | +1’0 | +1’9 | +2’8 | +3’8 | +5’0 |
La recta corresponent a les temperatures màximes mitjanes anuals és T=0’0216·t-20’4, amb r=0’60, i la de les temperatures mínimes T=0’0396·t-65’2, amb r=0’87. Els pendents indiquen que les mínimes pugen més ràpidament que les màximes, o siga que el més accentuat del canvi és que els hiverns són cada vegada més càlids, tal com estem veient durant els últims anys.Hem contrastat aquestes dades amb les de l’aeroport de Manises que donen una recta d’ajust molt semblant a la de València: T=0’0464·t-75’3, amb r=0’68. El pendent és major i la r una mica més xicoteta, potser perquè la sèrie és més curta i recent ja que va des de 1973 fins a 2014, en total 43 anys. D’açò podem inferir que l’augment de temperatura va accelerant, de fet si ajustem les dades d’aquest període últim en València també obtenim un pendent major: T=0’0429·t-67’3.
Aquestes dades i les deduccions són coherents amb les previsions de l’IPCC, que ha detectat un augment d’1ºC en les temperatures mitjanes globals; si ací hem pujat més de 2 ºC probablement siga a causa de la intensa activitat humana local. I les previsions de l’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic) i l’AEMET per a la Comunitat Valenciana en el pitjor dels escenaris, equivalent a seguir actuant com ara, preveu per al 2100 l’augment de les temperatures mitjanes d’uns 5ºC, la qual cosa coincidix amb la nostra projecció.
Per tant, el coeficient r alt, la coherència amb les dades de Manises i les de l’IPCC i l’Aemet vénen a confirmar que l’ajust a la recta de mínims quadrats resulta vàlid. I les projeccions futures també resulten vàlides, de forma que, si no canviem, molt probablement les nostres temperatures, amb les fluctuacions naturals, evolucionaran a l’alça durant les pròximes dècades.
PRECIPITACIONS TOTALS ANUALS
Quant a les precipitacions, hem obtingut la recta d’ajust: P=0’320·t-181’5, amb r=0,04. Aquesta recta mostra un increment lleuger de les precipitacions però els valors són molt dispersos i no podem validar-la perquè el coeficient de regressió és 0’04, massa xicotet i poc fiable.
Si comparem aquest resultat amb el de l’aeroport de Manises veiem que resulta fins i tot contradictori ja que en l’aeroport la recta és P=-1’60t+3634 amb r=-0’12, la qual cosa vol dir que allí les pluges disminueixen lleugerament. Pot ser el microclima local o simplement que l’ajust tampoc és concloent perquè el coeficient r també resulta massa xicotet.
Per la seua banda, l’Aemet i l’IPCC preveuen per a la Comunitat Valenciana que les pluges a penes variaran durant el present segle.
CAUSES i EFECTES
Múltiples investigacions científiques demostren que el sistema climàtic global s’està calfant durant els últims segles, principalment per activitats humanes com les emissions de gasos d’efecte hivernacle: CO2, CH4, NOx, CFC, etc. i també per la disminució dels boscos. El 97% dels treballs científics sobre el clima ho assumeixen ja.
Els efectes són diversos: fusió de les glaceres i del gel marí, pujada del nivell del mar, inundacions de les ciutats costaneres, augment d’huracans, tornados, tempestes i sequeres, menys aigua disponible per a l’agricultura i per a beure o dutxar-se, més plagues, més malalties tropicals, més dificultats i encariment dels cultius, disminució en la producció d’aliments, extincions de plantes i animals, etc. I encara que ací es mantinguen les actuals pluges hi haurà escassetat d’aigua perquè en augmentar les temperatures tots, ecosistemes, camps i ciutats, necessitaran cada vegada més aigua.
I, de seguir així, en el futur aquests efectes s’intensificaran. Fins i tot podria ocórrer que l’augment de temperatura s’accelere, és a dir que la seua progressió no siga lineal sinó parabòlica o tal vegada exponencial, amb la qual cosa els problemes es dispararan. De fet la nostra sèrie de temperatures s’ajusta millor a la paràbola que a la recta, de manera que per al 2100 la temperatura mitjana que prediu l’ajust parabòlic és de 8’6ºC per sobre la de 1940.
SOLUCIONS
Passen fonamentalment per conscienciar la població sobre les causes, les conseqüències i les solucions pràctiques existents: millorar l’eficiència dels aparells, estalviar energia, aplicar les renovables (sobretot la solar), potenciar el transport públic i la bicicleta, augmentar la vegetació en les nostres ciutats i muntanyes, reduir, reciclar i reutilitzar els residus, etc. etc. I perquè els governs s’impliquen realment i comencen a actuar ja, fomentant les mesures anteriors.
BIBLIOGRAFIA
(1) http://javiersevillano.es/f-clima-anual.htm (1940 a 2012)
(2) http://www.ine.es/daco/daco42/bme/c19.pdf (2013 i 2014)
(3) www.tutiempo.net/clima/valencia_aeropuerto/2014/82840.htm
(4) http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/cambio_climat/result_graficos
(5) https://es.wikipedia.org/wiki/calentamiento_global
(6) http://climate.nasa.gov/scientific-consensus/#.Vo4ztFc3Be8.facebook
El treball ha sigut realitzat pels alumnes de Tècniques de Laboratori de l’IES Públic nº 4 d’Alzira: E. Piera Viudes, A. Blasco Tudela, J. B. Llopis Fabra, B. Pérez Sanchis, E. Rivero Zaragoza i el professor P. Domínguez Gento.
UTILITAT DIDÀCTICA DE L’ESTUDI
A partir de les dades meteorològiques anuals de les nostres capitals de província (que podem obtenir en les webs de la bibliografia), amb uns coneixements bàsics de programes informàtics com el GeoGebra o el full de càlcul de l’OpenOffice, els alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat poden analitzar matemàticament aquestes sèries per veure l’evolució del clima autòcton. Fins i tot, si no coneixen tals programes, també poden fer les gràfiques a mà, i si la sèrie resulta massa llarga poden resumir-la calculant primer les mitjanes aritmètiques de cada quinquenni, per a dibuixar després les gràfiques quinquennals.
Amb les equacions d’ajust obtingudes o les gràfiques dibuixades poden realitzar extrapolacions per a calcular els valors previsibles de les temperatures i les precipitacions durant els pròxims anys. Després poden comparar aquestes prediccions amb les realitzades per l’Aemet i l’IPCC. I extraure les conclusions lògiques respecte als efectes, les causes i les solucions.
Així, a més de motivar els alumnes i ensenyar-los a treballar amb sèries de dades, també els permet descobrir o comprovar per si mateixos la realitat de l’escalfament global al nostre territori. La qual cosa pot ajudar a conscienciar-los i a resoldre aquest problema, que cada vegada és més greu i urgent.
Per descomptat el treball es pot ampliar i complementar amb una petita estació meteorològica, analògica o digital, perquè els alumnes mesuren durant alguns dies les temperatures màximes i mínimes, precipitacions, pressions i humitat. O simplement amb el termòmetre de màximes i mínimes. Dibuixant també el climograma local. Etc.
