Construint un futur solar

Eixe és el nom que li ficàrem a la pràctica de laboratori que presentàrem a Experimenta, un concurs que convoca anualment la Facultat de Físiques de la Universitat de València per a compartir i divulgar els treballs experimentals originals que es realitzen a l’Ensenyament Mitjà. El nostre corresponia a la modalitat de Batxillerat i va ser realitzat pels alumnes Ester Piera, Bernat Pérez, Adrià Blasco, Juan Llopis i Eric Rivero, orientats pel professor que subscriu.

En resum, el treball tenia quatre apartats:

A) Construcció d’un calorímetre solar amb materials reciclats, bàsicament una caixa de cartró pintada de blanc reflectant, amb una finestreta mesurada perquè entre la llum i dins una botella prismàtica de plàstic transparent, pintada de negre per les cares internes, perquè absorbisca tota la llum que li entra.

B) Mesura al calorímetre, amb un termòmetre digital i un cronòmetre normal, de la pujada de temperatura de l’aigua introduïda a la botella quan s’encara directament al Sol. Amb esta sèrie de dades es pot calcular la intensitat solar màxima i l’energia solar diària mitjana que rebem. L’experiment es repetix amb tres calorímetres diferents per traure una mitjana i millorar la qualitat de la mesura.

C) Enquesta entre els companys de l’Institut sobre el consum elèctric domèstic per a calcular la mitjana per persona i dia.

D) Finalment, amb les dues dades, es calculen els metres quadrats de superfície oberta al Sol necessària per autoabastir d’electricitat a cada persona.

El resultat final indica que sols es necessiten uns 5 metres quadrats de plaques fotovoltaiques per persona per autoabastir-nos d’electricitat solar, una superfície que sobra en les cases i hi ha suficient als edificis de fins a sis plantes. Per a completar caldria afegir altres 2 metres quadrats per al mòdul termosolar que abastix d’aigua calfada amb energia solar a 1 o 2 persones durant pràcticament tot l’any.

En definitiva, la participació en Experimenta fou molt enriquidora i motivadora per als alumnes ja que els va ficar en contacte directe amb el món universitari valencià més dinàmic; especialment els va agradar que els visitants s’acostaren a preguntar-los i que els felicitaren pel treball realitzat, que pot fer-se en qualsevol altre institut sense més despesa que la compra d’un simple termòmetre digital (20 €), si no el tenen ja.

I en acabar, per arrodonir la feina, el jurat també ens va reconèixer l’esforç i l’encert amb la Menció d’Honor, que equival al segon premi.

Pedro Domínguez