Més perquè, encara que resulte obvi, cal insistir que nosaltres respirem l’aire que ens envolta, bevem l’aigua dels rius o aqüífers i mengem el que ens dóna la terra, per tant la nostra salut i benestar depén directament de la salut del medi ambient en què vivim. És obvi, però cal recordar-ho perquè estem tractant l’entorn com si ens fóra indiferent i no ens afectara per a res el maltractament que li fem. Així, cada any, desforestem 140.000 km² de boscos, extingim més de 10.000 espècies (mil vegades més del que seria natural!), cremem més de 12.000 milions de tones de combustibles fòssils, injectem a l’atmosfera 33.000 milions de tones de CO2 i d’altres gasos hivernacle…
L’impacte d’aquesta civilització sobre la Biosfera és tan gran que resulta absolutament insostenible i està ficant en greu risc la nostra mateixa supervivència. La dada més clarificadora de la situació actual pot ser la petjada ecològica o superfície del planeta necessària per a mantenir el consum actual i neutralitzar els residus que generem: segons l’informe Planeta Viu que publica el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), als països desenvolupats necessitem ja 3’5 Terres perquè excedim en un 250% la capacitat sustentadora del nostre territori, una situació aberrant, impossible de mantenir a llarg termini. Una altra informació dramàtica és que estem entrant en el pitjor dels escenaris previstos per l’IPCC respecte a la pujada de temperatures i aquestes poden seguir pujant durant el segle XXI fins a sobrepassar en 6ºC les mitjanes històriques, més del que pujaren després de les darreres glaciacions i en prou menys temps…
En eixe sentit és urgent reflexionar sobre el que hem de fer per a resoldre la crisi ecològica que estem creant, molt més perillosa que l’econòmica, i traure al primer pla del debat públic la greu situació actual, les dures previsions que hi ha i els canvis que necessitem implementar ja, uns canvis que per altra banda poden també ajudar a resoldre la crisi econòmica que patim. Ara i ací aquestes serien les urgències mediambientals:
- Protecció efectiva del territori, prohibint noves requalificacions, urbanitzacions, polígons, ports, aeroports, etc., perquè ja en tenim massa i en molts casos abandonats. Als monts cremats cal impedir la construcció i en les zones protegides la caça, hem d’acabar definitivament amb els paranys. Hem de transposar sense tardança i aplicar les lleis europees de protecció ambiental. Hem de recuperar amb tècniques manuals i de baix impacte, les muntanyes i ecosistemes en perill de desertificació, la qual cosa crearia moltíssims llocs de treball.
- Respectar cabals ecològics suficients i nets per als nostres rius i zones humides, en tot el seu recorregut, protecció i recuperació dels boscos de ribera i les marjals en el domini públic legal. Establir perímetres de seguretat, sense cultius, al voltant dels pous d’aigües potables; a la llarga resultarà molt més econòmic que haver de comprar contínuament aigua embotellada o filtrar-la cada volta més.
- Fomentar l’agricultura i la ramaderia ecològiques llevant càrregues i tràmits als productors ecològics, facilitant la formació als centres de la Conselleria, fomentar les cooperatives de producció ecològica amb les terres abandonades, facilitar la venda directa dels productors en mercats locals, fomentar els horts familiars urbans, etc. En eixe sentit demanem que s’òbriga un cicle formatiu d’Agroecologia i Jardineria Ecològica en algun institut públic de la Ribera (a Carcaixent, Guadassuar o Algemesí, per exemple) i també una secció d’Agroecologia de l’Escola d’Ingenieria Agricola de la UPV (a Alzira, per exemple, capital i centre de la comarca), perquè la Ribera és eminentment agrícola i ho necessita; a més, fomentar la formació i producció ecològica sempre resultarà molt més econòmic que cuidar poblacions amb malalties cròniques creixents pels residus agroquímics acumulats en els aliments i l’aigua, i és l’única possibilitat d’assegurar el futur i fer competitiva la nostra agricultura.
- Prohibició expressa dels cultius transgènics al PV, pels seus riscos i perquè els productes naturals i autòctons són molt millors; hem de defensar la nostra agricultura de qualitat i procurar uns preus justos per als agricultors. Etiquetatge clar als aliments envasats importats perquè els consumidors puguen conèixer si hi ha OMG entre els ingredients. Rebuig total al TTIP que pretén colar subreptíciament els transgènics i tot el que interessa a les transnacionals, encara que perjudique la salut, el medi ambient o els drets humans.
- Fomentar la jardineria ecològica, amb espècies autòctones resistents a la sequera i de baix manteniment, com les que poblen les nostres muntanyes: carrasca, pinyer, arbocer, fleix, romer, timonet, etc. Resulta absurd fer jardins centreeuropeus amb gespa que necessita un reg diari quan arriba l’estiu, perquè ja ens falta aigua. I els tractaments han de ser sempre amb productes naturals, mai amb herbicides i verins com actualment fan al bell mig de la ciutat, on passegen nadons, xiquets, embarassades… Cal recuperar la titularitat pública d’aquests i d’altres serveis per a evitar el seu encariment i millorar-los.
- Tancar la CN de Cofrents perquè va caducar fa dos anys, cada dia resulta més perillosa i genera tones de residus que seran radioactius durant segles; i cal fer-ho sense pagar un cèntim a Iberdrola, que ja l’ha amortitzada i s’ha lucrat massa amb ella. També caldria fer una auditoria a fons a les grans elèctriques per veure d’on ixen els seus obscens beneficis inclús en plena crisi, què és això del deute de tarifa que diuen els devem i els 3.500 milions d’€ que el govern els va regalar; i per higiene política cal prohibir que exministres i alts càrrecs puguen endollar-s’hi abans o després del seu mandat, un fet que fomenta la corrupció. Paral·lelament cal promoure l’Estalvi, l’Eficiència i les Renovables, especialment la solar d’autoconsum (derogant el decret de l’impost al sol), amb la qual cosa millorarem la nostra relació amb l’entorn i crearem molts llocs de treball.
- Aplicació de les 3R, Reducció, Reutilització i Reciclatge, amb recollida selectiva prèvia, informant i educant bé les poblacions sobre aquesta necessitat. Tots els envasos de plàstic que no es puguen substituir per altres reutilitzables hauran de ser biodegradables. Cal tendir cap al residu zero en totes les activitats, perquè ja hi ha massa abocadors i ningú en vol més.
- Potenciar la proximitat i el transport sostenible reduint a 30 km/h la velocitat màxima intraurbana i a 100 km/h la interurbana, abaratint i fomentant l’ús del transport públic i la bici, creant una xarxa de vies per a ciclistes i vianants dins les nostres ciutats i entre elles, connectant-la amb la xarxa europea. Incloure un Pla de Vies Verdes que permeta recuperar els milers de km de vies abandonades que tenim per tot el territori. Ja hi ha prou d’autovies, aeroports, AVE, Copa Amèrica i Fórmula 1 que han arruïnat la nostra economia per enriquir els vampirs d’allò públic, i cal auditar a fons aquestes maleïdes obres i esdeveniments.
- Fomentar l’urbanisme verd, redissenyant les ciutats per a les persones i no per als cotxes, amb zones interiors per a bici-vianants, moltes més zones verdes, arbres per tot arreu i participació veïnal. Revisar les festes que contaminen i reconduir-les als seus orígens tradicionals.
- Desenvolupar el turisme sostenible. El turisme convencional, massificat i depredador del territori no pot créixer més, tot el contrari, per tant cal madurar i fomentar el nou tipus de turisme respectuós, culte, de baix impacte, etc. Si ho fiquem en valor, als nostres pobles hi tenim història, natura, gastronomia, cases rurals… sobrades per a desenvolupar bé aquest altre tipus de turisme.
- Prohibir la tortura animal. No tot allò que és antic o popular resulta positiu i acceptable, les tradicions respectuoses amb la Natura i la Cultura cal fomentar-les però les tradicions bàrbares, sagnants i embrutidores cal superar-les definitivament.
- I multiplicar l’Educació Ambiental a tots els nivells, especialment en els mitjans de comunicació públics i els centres educatius, fomentar el voluntariat ambiental i els camps de treballs estiuencs per a recuperar, vigilar i cuidar els nostres espais naturals.
L’ordre en el qual van aquestes propostes és indiferent, però totes són d’urgent aplicació en la situació de crisi ecològica galopant que patim, amb l’escalfament accelerat del clima i el greu risc de desertificació de les nostres terres. Calculen els científics del clima que tenim deu o quinze anys com a màxim per a rectificar i ficar en pràctica aquestes solucions de sentit comú. Hem de ficar-les en pràctica abans que la situació es faça irreversible!
Per això, des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, insistim en estes solucions i per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient hem organitzat unes activitats per al proper diumenge 5 de juny Alzira:
→ 10h, davant del cine Colon (perquè la plaça Major estarà ocupada pels tamborilers), llegirem un Manifest per la Terra,
→ 11h farem un passeig en bici per la ciutat i anirem al mercat d’abastos per vore els caminals i el lloc on reivindiquem la passarel·la per a creuar el riu Verd i anar cap a Algemesí pel camí de Berca sense tocar la carretera, i
→ 12h farem una performance sorpresa amb les bicis.
Anima’t i vine amb nosaltres!
