Catàstrofe ecològica a la Canal i la Ribera

Més de 3000 Ha forestals arrasades en un parell de dies, fins i tot abans de començar l'estiu. Milions d'arbres i arbustos convertits en fum, cendres i carbó. Milions de pardalets, rates penades, conills, raboses, fardatxos, serps, sargantanes, papallones, abelles, tots els animalets que agafà el foc espentat pel vent, cremats vius. Una catàstrofe ecològica sense pal·liatius, els incendis de la Canal de Navarrés, la Ribera del Xúquer i La Vall d'Albaida. Tardarem 30 anys en tornar a tindre les muntanyes recuperades, si és que les recuperem...

I el mal no s'acaba ací perquè després vindran les pluges fortes de la tardor i arrossegaran la terra desprotegida cap avall, erosionant estes muntanyes i acostant-nos un poc més cap a la desertificació del PV. Com les aigües s'infiltren menys en terres desforestades, a penes carregaran els aqüífers i tindrem més sequera i més inundacions. I, per descomptat, la crema de vegetació i l'emissió de milions de kg de CO2 agreujarà el calfament global/local que estem patint.

En realitat, els incendis forestals són normals en el clima mediterrani, però amb una freqüència molt inferior, la dècima part de l'actual, perquè eI 90% són ja intencionats o per negligències, absolutament antròpics i evitables. Aquests dies no ha hagut cap tronada ni raigs, de manera que tots estos incendis han sigut provocats per humans, volent o sense voler.

Per què ocorren, una i altra vegada, estes catàstrofes (les muntanyes de Carcaixent recorde que s'han cremat tres o quatre voltes en 40 anys)? Potser perquè, en general, no tenim consciència que són vertaderament catàstrofes per a la vida silvestre i per a nosaltres, per això no les evitem com cal. També perquè al poble valencià l'han ensenyat a preocupar-se més de les festes o del futbol que del seu medi ambient. Ara mateix, quan les cendres estan encara calentes, tothom s'espanta i maleeix el foc, però qui se'n recordarà quan passen dos o tres mesos? I quants donen suport als ecologistes que demanem un bon Pla Forestal Valencià, insistint sobretot en la necessitat de protegir i previndre?

Tenim les muntanyes quasi abandonades, l'economia moderna ha oblidat les feines silvopastorals, la política de l'ICONA va omplir les muntanyes de pins blancs (els més piròfits) i damunt la gent té massa mobilitat i circula per qualsevol pista forestal en qualsevol època de l'any. Tot plegat, ha multiplicat els incendis i l'erosió fins al punt de convertir-nos en la regió europea amb major risc de desertificació. Veritablement, mai hem tingut una política forestal assenyada i ben pressupostada, sempre s'ha anat improvisant −ací caic, ací m’alce− i, durant les darreres legislatures, la cosa ha anat pitjor encara perquè retallaren els pressupostos i reduïren la prevenció i l'extinció d'incendis.

Ara ha canviat la Generalitat i molts Ajuntaments, però el medi ambient segueix sense ser prioritari, sols s'han de veure els pressupostos que li dediquen (en algun Ajuntament zero inversions). S'han malbaratat desenes de milers de milions d'euros en AVE i autovies, mentre es quedaven pràcticament sense pressupostos mediambientals necessaris i encara hi ha qui reclama el corredor mediterrani com a nova línia d'AVE, caríssima, en lloc de completar i millorar la xarxa de ferrocarril existent, que resultaria prou més econòmic i útil per a la majoria de la població. A més, com pot ser que tinguem molts més avions de guerra que hidroavions per apagar incendis? Quina lògica té açò?

I no es tracta sols de diners, de vegades importa més l'encert, fer bé les coses, que els mateixos diners. Alguns municipis, per exemple, es gasten molts diners en regar, segar i tirar la gespa i en agranar les fulles de baix dels arbres per a tirar-les també; això en lloc de plantar més arbres, autòctons i xeròfils, quant en falten milers per arribar als estàndards europeus. Resulta absurd, però així ocorre amb la jardineria convencional, desencertada en les espècies i en les tècniques que sol utilitzar, malbaraten en allò que no fa falta i retallen en allò necessari. Quan aprendrem?

Ara li demanem a la Conselleria/Generalitat que els seus tècnics estudien el terreny cremat i vegen quines àrees poden recuperar-se bé per elles mateixes i quines necessiten ajuda amb repoblacions manuals d'espècies autòctones, amb seguiment i reg durant el primer any; que extreme la vigilància forestal a totes les muntanyes valencianes perquè l'estiu comença la setmana vinent i sembla amenaçador, i que elabore el Pla Forestal Valencià que organitze tot allò relacionat amb els espais forestals, amb mitjans suficients per a protegir, previndre, conscienciar, vigilar, extingir els incendis i repoblar el que faça falta.

I a la gent li demanem memòria i implicació, memòria per a no oblidar el que està passant i ha passat tantes vegades anteriorment, implicació per a evitar que torne a passar i per a reclamar les solucions adients als responsables polítics. Perquè lamentar-se i confiar en les promeses no és suficient, cal recordar i implicar-se perquè puguem evitar noves catàstrofes ecològiques.

En definitiva, voldríem que ciutadans i governants es feren ressò de tota la problemàtica ambiental i la convertiren en l'eix principal de la política valenciana. El medi ambient ha de deixar de ser l'apèndix pobre i marginat que és ara per a convertir-se en protagonista i motor del canvi socioeconòmic que necessitem perquè, a més de ser la nostra font de vida, pot ajudar molt a resoldre els greus problemes de salut i desocupació que patim avui.