Diari La Veu del País Valencià
El comerç il·legal de la fusta
Al voltant del comerç il·legal de la fusta

La tala il · legal de la fusta i dels seus productes derivats, que s’entén com l’aprofitament, processament, transport i comerç de fusta vulnerant la normativa vigent, provoca efectes ambientals, socials i econòmics rellevants tant als països d’origen com als de destinació.

Aquesta activitat:

– genera una competència deslleial per a totes aquelles empreses europees que volen desenvolupar la seva activitat en el marc de la legalitat i, representant, a més, el 30% del comerç mundial de fusta, contribueix en més del 50% a la desforestació de regions tropicals com Àfrica Central , l’Amazònia i el Sud-est Asiàtic.

– genera pèrdues de fins a 7.000 milions d’euros l’any, augmentant les emissions de gasos d’efecte hivernacle i posant en perill els mitjans de vida de les comunitats locals.

– segons la Comissió Europea, al 2011 un 35% (37.800 milions d’euros) del comerç mundial de productes de fusta va passar per la Unió Europea (UE). Tot i la dificultat a l’hora de calcular quin percentatge d’aquest volum correspon a activitats il · legals, és evident que la UE és un mercat d’exportacions molt importants per a països on els nivells d’il · legalitat i de baixa governança en el sector forestal són preocupants.

En el mateix àmbit de la UE, es va aprovar el Reglament 995/2010 de 20 d’Octubre de 2010 pel qual s’estableixen les obligacions dels agents/operadors económics que comercialitzen fusta i productes de la fusta (1) que:
– s’emmarca en la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) que, com acord internacional, té per objecte vetllar perquè el comerç internacional d’espècimens d’animals i plantes silvestres no constitueix una amenaça per a la seva supervivència; adherint-se voluntàriament els Estats per a promulgar la seva pròpia legislació per garantir, en el seu àmbit intern, l’aplicació de la CITES (4).

– s’emmarca en el Pla d’Acció FLEGT (aplicació de les lleis, “governança” i comerç) de la UE per combatre la tala il · legal i el comerç de fusta i els seus productes derivats, centrat a proporcionar ajuda als productors de fusta per desenvolupar sistemes de verificació de l’origen de la fusta i millorar l’aplicació de la normativa vigent per aconseguir una gestió forestal sostenible.

– estableix les obligacions dels agents/operadors econòmics que comercialitzen, per primera vegada, fusta i els seus productes derivats en el mercat comunitari (sigan de producció dins de la UE com d’importació).

– obliga a aquests agents/operadors econòmics a exercir la diligència deguda per a la producció (siga local, nacional o d’importació) havent, a més, de ser capaços d’identificar la fusta o els seus productes derivats -objecte de la seva comerç- en tota la cadena de subministrament, és a dir, des del subministrador inicial als receptors finals.

– confirma la prohibició de comerciar fusta o els seus productes derivats, obtinguda o aprofitada il · legalment.

– proposa un sistema per a l’avaluació del risc de la procedència de la fusta i els seus productes derivats.

Malgrat tot aquest esforç normatiu internacional i regional, l’aplicació de les mesures adoptades, per evitar el comerç de fusta il · legal, pels Estats membres de la UE (més Suïssa i Noruega) és desigual; posant en risc l’efectivitat de les normes i, per tant, el manteniment i la protecció de la biodiversitat. Així, segons un estudi de l’entitat WWF (5):
– Espanya (negant el MAGRAMA l’accés a aquesta informació ambiental), França, Itàlia, Grècia, Hongria, Malta, Polònia i Eslovàquia encara no han desenvolupat legislacions que els permetin regular i assegurar la legalitat de la fusta que es comercialitza al mercat europeu ni han adoptat mesures necessàries i suficients per evitar el comerç de fusta il · legal.

– Bèlgica, Dinamarca, Xipre, Lituània, Luxemburg, Estònia, Finlàndia, Portugal, Eslovènia, Holanda i Regne Unit: han adoptat legislacions nacionals prou robustes per controlar la legalitat de la fusta i han establert sancions dissuasòries contra aquells que incompleixen les regles vigents. – la resta de països ha desenvolupat legislacions encara que compten amb un sistema de sancions i de controls sobre els agents/operadors econòmics insuficients per assegurar una correcta aplicació del Reglament 995/2010 / UE.

A Espanya, els últims avenços normatius de protecció de la biodiversitat han estat el pla sectorial de turisme de natura i biodiversitat 2014-2020: entenent, des d’un punt de vista productivista, que la varietat de paisatges i ecosistemes ben conservats actua com a atractiu bàsic de les destinacions turístiques (2) i l’estratègia espanyola de conservació vegetal 2014-2020 (3).

Així, queda molt per respectar i per fer, sobretot, d’una altra manera.

Jurista ambiental

Comparteix

Icona de pantalla completa