La tala il · legal de la fusta i dels seus productes derivats, que s’entén com l’aprofitament, processament, transport i comerç de fusta vulnerant la normativa vigent, provoca efectes ambientals, socials i econòmics rellevants tant als països d’origen com als de destinació.
Aquesta activitat:
– genera pèrdues de fins a 7.000 milions d’euros l’any, augmentant les emissions de gasos d’efecte hivernacle i posant en perill els mitjans de vida de les comunitats locals.
– segons la Comissió Europea, al 2011 un 35% (37.800 milions d’euros) del comerç mundial de productes de fusta va passar per la Unió Europea (UE). Tot i la dificultat a l’hora de calcular quin percentatge d’aquest volum correspon a activitats il · legals, és evident que la UE és un mercat d’exportacions molt importants per a països on els nivells d’il · legalitat i de baixa governança en el sector forestal són preocupants.
– s’emmarca en el Pla d’Acció FLEGT (aplicació de les lleis, “governança” i comerç) de la UE per combatre la tala il · legal i el comerç de fusta i els seus productes derivats, centrat a proporcionar ajuda als productors de fusta per desenvolupar sistemes de verificació de l’origen de la fusta i millorar l’aplicació de la normativa vigent per aconseguir una gestió forestal sostenible.
– estableix les obligacions dels agents/operadors econòmics que comercialitzen, per primera vegada, fusta i els seus productes derivats en el mercat comunitari (sigan de producció dins de la UE com d’importació).
– obliga a aquests agents/operadors econòmics a exercir la diligència deguda per a la producció (siga local, nacional o d’importació) havent, a més, de ser capaços d’identificar la fusta o els seus productes derivats -objecte de la seva comerç- en tota la cadena de subministrament, és a dir, des del subministrador inicial als receptors finals.
– confirma la prohibició de comerciar fusta o els seus productes derivats, obtinguda o aprofitada il · legalment.
– proposa un sistema per a l’avaluació del risc de la procedència de la fusta i els seus productes derivats.
– Bèlgica, Dinamarca, Xipre, Lituània, Luxemburg, Estònia, Finlàndia, Portugal, Eslovènia, Holanda i Regne Unit: han adoptat legislacions nacionals prou robustes per controlar la legalitat de la fusta i han establert sancions dissuasòries contra aquells que incompleixen les regles vigents. – la resta de països ha desenvolupat legislacions encara que compten amb un sistema de sancions i de controls sobre els agents/operadors econòmics insuficients per assegurar una correcta aplicació del Reglament 995/2010 / UE.
Així, queda molt per respectar i per fer, sobretot, d’una altra manera.
