Només dos dies després del primer, ens ha arribat Bous al carrer, gallines al corral (II i final). El seu autor, que ens havia reclamat que ens cenyirem al tema, ens obsequia amb un plany pels insults rebuts a 5 dels 10 paràgrafs del text. Només diré al respecte que ho lamente i, per altra banda, que el món taurí és mestre en insults, amb especial predilecció pels masclistes i LGTBIfòbics. Té en el seu compte nombrosos atacs a la llibertat d’opinió. Les amenaces i les agressions físiques a persones activistes antitaurines també son moltíssimes.
Seguiré el consell inicial i em cenyiré al tema. Barrachina lamenta que s’hàgem perdut les seues reflexions sobre… Si, gent antitaurina, l’heu encertada: deveses i llocs de treball. El 2011, vaig resumir els “10 arguments taurins 10” en un article titulat “Lògica taurina”. És com als anuncis de detergents, que sempre són nous i sempre són els mateixos.
Els llocs de treball no justifiquen la despesa pública que suportem: si pagàrem un subsidi vitalici a la gent treballadora de la indústria taurina i deixàrem de subvencionar tota la resta, estalviaríem molts diners. El que cobren eixes “milers de famílies” que imagina Barrachina són les engrunes de tot el que xucla la tauromàfia paràsita que, com diu la mestra Alejandra Garcia, és una morta connectada al respirador artificial dels pressupostos públics. En el proper article, em centraré en un exemple concret, indicador que la “rendibilitat econòmica” de la indústria taurina depèn d’aquest endoll.
Quan parla d’ecosistemes, espere que no es referisca a les quadres brutes i els solars amb tanques, plens de brutícia i ferralla, on malviuen els animals esclaus d’algunes ramaderies. Si es refereix a les famoses deveses, són espais naturals antropitzats que ni tan sols tenen a la indústria taurina com a principal aprofitadora, ja que la major part de les deveses estan ocupades per porcs de bellota. I, per suposat, serien perfectament viables sense explotació animal: la natura és viable sense éssers humans i, també, amb éssers humans que la respecten.
Pel que fa a “l’extermini de l’espècie”, un aclariment repetit mil i una vegades: els encreuaments que els éssers humans fan per a obtindre animals amb determinades característiques, i que anomenen “races”, no tenen res a veure amb les “espècies”. Els bous braus son Bos primigenius taurus, com els milions i milions de bous i vaques que els éssers humans exploten a tot el món. No hi ha cap “perill d’extinció”.
Ens diu que anava a parlar de “les barbaritats comeses al nostre país pels autoanomenats ‘proteccionistes’ o ‘anti’…”. Sense dubte, qualsevol exemple que puga aportar tindrà com a responsables indústries d’explotació animal com la taurina, que fan negoci, massacren els animals i generen conseqüències sovint irreversibles, moltes vegades desastres ecològics, que sempre acaben carregades sobre el conjunt de la societat.
També exigeix un projecte alternatiu a la tortura taurina. M’agrada l’exemple del moviment antiesclavista, que no posà contra les cordes l’esclavitud humana fins a les últimes dècades del que es coneix com a esclavitud moderna, eixe mercat global responsable d’una tragèdia que agermanà Àfrica i Amèrica i que durà 400 anys. Als EUA, la resistència a l’abolició generà tensions permanents i equilibris com el tractat de Missouri de 1820, que no impediren que, finalment, fóra la principal justificació d’una guerra de secessió. A l’Amèrica Llatina, eixa resistència generà transaccions com les lleis de “ventres lliures” o “dels sexagenaris”, les indemnitzacions o l’infame patronat de Cuba. Tot un esforç per convertir responsables en víctimes i per amagar-se darrere de tota classe de justificacions, com la tradició i les formes de vida que, a més, eren el sustent de molta gent. Us sona?
L’única eixida era l’emancipació per la que mai es deixà de lluitar i que s’acabà imposant. Abolició no és el mateix que prohibició, i treballar per la justícia no és el mateix que anar contra la llibertat.
El projecte alternatiu a l’abús és la fi de l’abús. El nostre projecte alternatiu és l’abolició de la tortura taurina, que és l’única forma de que s’acabe. Què seria dels “estocs” d’esclaus per que hi hauria a les ramaderies? Si, ens temem que tindrien el mateix destí que la major part d’animals que naixen a eixes ramaderies: l’escorxador i la indústria de la carn. Nosaltres, però, no som responsables de la sinistra maquinària tauricida.
Barrachina parla d’ocells capturats i engabiats als que, fins i tot se’ls provoca “la ceguera amb unes gotes de salfumant perquè canten sense saber si és de dia o de nit”, i de colomes destrossades després d’una solta a un concurs de columbicultura. Ho sap i ho conta, però no té cap crítica, només es un pretext: si, segons ell, la societat mira ca a altra banda amb això, perquè no ho fa també amb la tortura taurina? Vull acabar, només, assenyalant eixa impressionant mostra de cinisme. L’especisme del que jo he format part no hem deixa de sorprendre.
Senyor, les seues reflexions no superen ni el primer d’eixos tres per què de Sòcrates. El que vostè fa és com cantar sota la dutxa o debatre amb el mirall que sempre li dona la raó. Repetisc: davant d’esforços com el seu per a justificar la tortura taurina, sempre estarà la veritat.
