La relació entre l’ostentació, el balafiament i l’explotació d’animals s’evidencia a moltes de les pràctiques humanes. Al voltant de “l’esport dels reis” es donen algunes de les més cridaneres, amb imatges icòniques com la dels genets britànics amb jaqueta roja i capell negre, envoltats de gossos entrenats per a perseguir una pobre rabosa. També destaquen altres com el món del vestit i la moda, amb una indústria pelletera que aconsegueix que els seus abrics antàrtics passegen per València en primavera. O el del menjar, amb cuines reconegudes plenes de foie-gras, crustacis vius o cadàvers de cries arrencades del costat de sa mare.
Molt a prop de Silla hi ha altra subhasta pensada per a aprofitar la palanca de l’ostentació. Cada mes de març, les penyes cadafaleres d’Algemesí són convocades a la subhasta de cadafals, cadascuna de les 29 seccions de la famosa plaça quadrada on es perpetrarà la matança de desenes d’animals durant la setmana de bous de setembre. Aquest acte també ha passat per temps millors.
Subhasta del Tancat de Silla, aquest octubre
Els símbols de poder que semblen arrelats al més profund del cervell humà giren al voltant de les demostracions de força del mascle guerrer i caçador, que prompte acabaren lligades amb les demostracions de riquesa. Armes, gossos, vehicles, viatges i safaris… Tot son elements d’ostentació i complement necessari de “La escopeta nacional” de Berlanga, protagonitzada per jutges, polítics, negociadors, comissionistes, empresaris i banquers, tots al voltant del rei Mataelefants i el seu pavelló de caça, els grans sopars de negocis o els tripijocs arreglats a les tribunes de preferent de les places de bous.
Aquesta dèria de l’animal més racional del planeta ha fet que pràctiques de pobres s’hagen reconvertit en coses de rics. Ha passat amb la paella, un menjar pensat per a aprofitar el que hi havia i que, ara, alguna gent troba més bona si la condimenten amb esnobisme a un restaurant car de la platja o de l’Albufera. Pel que fa als animals, fins i tot, fa poc(1) que s’han inventat el tir i arrossegament, un esport amb olor a fam, suor i llàgrimes com les del Batiste pel pobre Morrut a “La Barraca”.
“Barrera de preferent a Las Ventas, quan un bou que volia ser lliure espantà l’exalcalde de Madrid, Álvarez del Manzano (2008)”.
Una de les evolucions que més em crida l’atenció és la dels paranys integrats, com la piscina o la pista de tennis, en el disseny de grans xalets als pobles de Castelló. Un parany era una trampa amb aspecte d’arbre on els ocells migratoris queien enganxats per les vares impregnades de lliga, i era una forma de caça per a gent a qui el treball de sol a sol no li assegurava el menjar de cada dia. En aquestes residències, és una construcció on els amos, com Serafín Castellanos o l’alcalde paranyer de Vila-Real, esmorzen amb els amics mentre els ocells cauen al seu voltant.
El dictador Franco, un personatge que entrava en èxtasi quan l’arpó que disparava des del seu iot Azor matava una balena, menyspreava els bous al carrer perquè eren cosa de la xusma. La seua pretensiosa reconversió ha tirat de ramaderies de renom i ha fet que enormes Miures o Vitorinos s’arrossegaren per l’asfalt d’alguns pobles com el meu a canvi de quantitats astronòmiques. L’última moda és una espècie de tot per l’aire consistent en la compra de desenes de bous salvatges que, fins i tot, s’embolen a la vegada a Borriana, el Grau de Castelló, Orpesa o la Pobla de Vallbona. Per suposat, tothom ha de saber l’enorme quantitat de diners que s’han gastat.
És impossible deslligar els bous als carrers dels seus orígens, quan algú amb poder i diners soltava animals davant del poble famolenc per a mirar com un estol humà els matava i esquarterava al mig del carrer. Aquesta linxament, tan semblant en essència a la solta d’ànecs del Port de Sagunt o les cucanyes de rates per Sant Pere Nolasc al Puig, es continua presentant com un regal a la població en dies de festa quan, en realitat, es una justificació del caduc sistema que l’impulsa.
És terrible que tot plegat puga sobreviure a un món que es diu civilitzat, i que els diners s’hagen convertit en el seu suport i justificació. Totes aquestes formes d’abús s’intenten justificar amb els diners que mouen i els suposats ingressos que generen, mentre callen les subvencions que obtenen i les despeses que generen (neteja del bosc, contaminació dels aqüífers amb plom, manteniment de les places de bous amb diners públics i reformes milionàries, etc.). I és terrible que siga la crisi i no el progrés la que les pose a la corda fluixa.
Tal vegada siga per això que diuen que les crisis són temps d’oportunitats i de canvi.
––-
(1) Iniciativa Animalista, 14/10/2012, Informe sobre el tir i arrossegament. Pàgina 3: La boira de la tradició. http://iniciativaanimalista.cat/index.php/informes/item/823-tir-i-arrossegament-tradició-esport-estima-estètica-de-l’especisme
