Provocació. El salt a la prohibició de manifestacions

Mentre ens expliquen coses sobre Cuba o Veneçuela, ens parlen de “prohibir manifestacions” com si fóra una cosa normal. Altra d’un ministre amb cognom franquista i ultracatòlic, ja siga de l’Opus quan no Propagandista, que retalla llibertats fonamentals. Segons sembla, la Direcció General de Policia ha enviat una “instrucció d’obligat compliment” perquè es prohibisquen sistemàticament les que es facen en les proximitats de les places de tortures i mentre s’hi massacren animals a dins. Han pres la decisió a partir de la informació facilitada per una organització com la Unión de Criadores de Toros de Lídia (UCTL), segur que tan objectiva i veraç com acostuma a ser. El món tauricida fa temps que persegueix aquest objectiu.
Prohibir manifestacions. La Constitució espanyola reconeix el dret fonamental a la reunió pacífica i sense armes sense que calga autorització prèvia, i la llei estableix que l’autoritat l’ha de protegir front als i les qui tracten d’impedir, pertorbar o perjudicar el seu lliure exercici. Sóc testimoni i víctima de la pràctica d’impedir, pertorbar o perjudicar el dret de reunió que posa en marxa la màfia taurina de forma permanent. Així ha estat Algemesí des de la primera manifestació (2005) i, com he dit moltes vegades, amb ple suport d’Ajuntament i Delegació del Govern. Poca cosa s’ha de contar sobre Tordesillas; les imatges d’aquella històrica manifestació, també el 2005, ho diuen tot. Els insults, les amenaces i les agressions directes han estat i estan una constant a cada acció contra els negocis de la tortura i el linxament de bous.

Les lleis també diuen que l’autoritat pot arribar a prohibir una manifestació, el que seria un fet molt greu. Només ho pot fer per raons excepcionals, i mai per a sumar-se a les estratègies de qui intenta pertorbar el lliure exercici d’aquest dret fonamental. El que succeeix no és altra cosa que la tauromàfia ha decidit que s’han de prohibir manifestacions en base a la seua argumentació goebbeliana que inclou amenaces constants, velades o explícites, i moltes agressions. I, el que és pitjor, succeeix que el règim s’està portant a terme aquest programa.

La plaça de tortures de València és al centre de la ciutat i un lloc de massacre permanent de bous durant les falles, la festa major de la ciutat. La tauromàfia fa ostentació de la seua estratègia de comunicar manifestacions-pretext per a impedir les antitaurines, que no estan fetes per provocar, simplement combaten l’aberrant injustícia de torturar, linxar i matar bous per a fer espectacle, per a mantenir un negoci que se sosté amb els impostos i ocupa l’espai públic de tothom. La lluita antitaurina és progrés front a la barbàrie, feta per gent disposada a fer front a una tauromàfia que es creu amb dret d’obtenir un estat d’excepció a la seua mida, que arriba a reclamar que s’estenga a quilòmetres a la redona d’una plaça de tortures o dels carrers on linxen bous.

>

Front els centenars de casos d’agressions físiques, sexuals i LGTBIfòbiques, els assetjaments masclistes i contra la identitat de gènere, afectiva i sexual, les persecucions i amenaces de tot tipus patides per persones activistes antitaurines, una suposada agressió a una taurina amb una pedra es converteix en pretext per a vulnerar els nostres drets. Ens criminalitzen a totes i tots, ens assetgen i atempten contra la nostra llibertat. Ens posen sota l’espasa de Dàmocles de la seua llei mordassa o de la seua llei de senyes mentre protegeixen les places de tortura perquè servisquen de refugi a autèntics agressors que actuen impunement i es jacten del que fan. Allà dins s’han de trobar ben a gust mentre gaudeixen del que es fa als animals perquè si, a tocar de corruptes que pacten els seus tripijocs a les barreres preferents.

Entre l’espasa taurina i la paret legal, només puc recordar aquelles i aquells que estigueren en eixa situació abans que nosaltres. Pense en la gran Elizabeth Eckford, que als 15 anys caminà a soles aquell dia de 1957. Recorde els Quatre de Greensboro, aquells joves que desafiaren l’ordre segregacionista, “del tot legal i molt honrat” com dirien els taurins, que permetia excloure, marginar i negar la plena ciutadania. En les Freedom Riders i els seus autobusos amb destí a la gola del llop, com les tres persones de la famosa fotografia de Jackson, Mississipi, altra vegada a una cafeteria Woolworth. Recorde totes les víctimes de la famosa marxa de Selma amb Martin Luther King, que acabà amb el Bloody Sunday del 1965 perquè la lluita per la Justícia i la Llibertat “provocà” aquells racistes recolzats per la policia.

És la tauromàfia la que genera una situació d’abús permanent contra bous i humans amb el suport de lleis injustes, i lluitar contra això és una obligació per a nosaltres. Ací, en la mateixa terra on han arribat a justificar “una creuada” perquè els havíem provocat, es fan seu el carrer, ens amenacen i vulneren els nostres drets. No volem excessos de dramatisme, només pensem que el dret a la protesta és sagrat i més quan el règim sosté contra totes i tots una injustícia que s’imposa a la majoria per a protegir els interessos d’una minoria.

Davant la seua concepció de les Llibertats i de la Democràcia, nosaltres no tenim més remei que lluitar per aquests valors, pels de veritat.