Primer de tot, és la foto dels últims de Filipines apostats en la seua església de Baler particular, la sacrosanta plaça de tortures d’Algemesí, en aquest cas.
Al taurí no li agrada que la veritat aparega per a assenyalar-lo amb el dit pels voltants dels seus circs de sang, dels seus escorxadors amb parets de vidre i banda de música. No li agrada gens ni miqueta, i per això ens explica que eixos voltants són seus i només seus, que no anem per allí a “provocar” i que no els obliguem a amenaçar-nos i agredir-nos. Volen una espècie de territori prohibit però, això sí, garantit per les forces de l’ordre.
A Algemesí, els últims de Filipines tenen taquicàrdies quan pensen en les manifestacions antitaurines, que ja han complert 10 anys. Des del primer dia, han cercat noves formes d’impedir que se’ns veja pel carrer Muntanya, a tocar del patíbul en construcció. El món taurí, Delegació del Govern espanyol i Ajuntament formen un trio amb molta pràctica per a cantar una vegada i una altra la cançó de la prohibició: l’statu quo és el que és i no es pot tocar, fer-ho genera soroll i perill. La gent del partit demòcrata de tota la vida, que ara ha recuperat l’alcaldia, ja ens convidava a manifestar-nos pel barri del Raval.
I arribem així a l’any 2015, l’any del canvi. El canvi ha estat una prohibició més “cool”, amb els aparells polítics dormint al costat del fax per a demanar una concentració taurina que coincidira en dia i hora amb la nostra manifestació i per a la qual, per descomptat, han obtingut preferència. Gràcies, una altra vegada, Delegació del Govern i Ajuntament d’Algemesí que, com deixa clar aquesta foto, és jutge i part a l’hora de decidir allò que és millor.
I ací estan els últims de Filipines, sense altra mania que taponar el carrer Muntanya des dels Quatre Cantons fins a la plaça, com cada any des de fa 10 anys. Visca la Llibertat. Visquen els Dret Fonamentals d’una ciutadania farta de sang amb els seus impostos. Visca el Progrés. Hip, Hip, Hurra!
Visca, també, “la total normalitat” que s’aconsegueix. La magnífica crònica de La Veu sobre l’encreuament impossible de manifestacions a Algemesí,, i només estic en desacord amb això, també subratlla aquesta “total normalitat”. Jo mateix vaig ser perseguit fins al cotxe per adolescents amb pedres a les mans, que ens obligaren a traure els mòbils, a fer com que els gravàvem i a eixir cremant roda. Altres persones pateixen amenaces on es repeteix el mafiós “sabem on vius”, “tens família ací”. Altres persones que han participat a la manifestació antitaurina han vist com s’implica familiars seus, com es fa servir el seu malnom per a assenyalar-los amb el dit.
Eixa, però, és la “normalitat” dels taurins, acostumats a llançar pedres i a amagar el braç. Del que es tracta és de justificar allò que és injustificable, de mantindre el negoci de la mort del que poc o molt, rasquen moltes persones, de comissionistes a experts amb programa de ràdio. Res que tinga a veure amb la massacre de bous per diversió pot ser normal.
Continue amb la potència de la foto, que també és la millor imatge de la continuïtat, de l’abans i el després que no pot ser d’una altra forma amb aquesta gent, del suposat canvi perquè res no canvie.
A mi em sembla la imatge d’una alternativa torera, amb l’inefable Vicent Ramon Garcia Mont fent de padrí de la senyora alcaldessa, Marta Trenzano. Al seu parlament en defensa de la tortura taurina, començà mostrant el seu respecte per la manifestació antitaurina “perquè no es pot destriar el càrrec d’alcaldessa del fet de ser persona (sic)“. Jo crec que, si la gent taurina s’ho proposa, un dia podrà dir alguna cosa que no estiga tan carregada de cinisme. Jo crec que es pot.
Doncs ací està, encapçalant la manifestació tauricida i tauròpata, la màxima representació dels dos partits més votats a les últimes eleccions municipals: majoria absoluta de 13 regidories i 8.735 vots, 57’90% dels totals emesos i 41’90% dels cens electoral. Pel que fa a la resta de representacions, a banda de posicionaments a títol individual, no hi són en aquesta lluita.
Marrons fora, segons algunes explicacions: la cosa no venia al programa electoral i el debat ha de ser “supralocal”. Segons altres, quan la cosa evolucione més, tenen la seguretat que el partit i la seua gent també evolucionarà. Vaja, el que ve a ser l’esquerra transformadora de tota la vida del Senyor… amb el vestit i el seny que es posà el 1978.
Des del meu punt de vista, per una banda està bé que ens diguen que els canvis només vénen quan nosaltres els deixem completament fets al forn del carrer, que aleshores segur que la NOSTRA representació “evolucionarà”. És tota una lliçó de política que assenyala on és la democràcia i on no s’ha de cercar. D’altra banda, passa que els vots animalistes queden presoners d’aquesta “majoria” de l’alternativa torera, i això no està gens bé. És una extorsió que posa la recollida del fem, les ajudes socials, les beques menjador i els llibres de text, si els paga la Generalitat o la Diputació, com a moneda de canvi de la massacre anual d’uns 40 animals a la plaça de tortures d’Algemesí.
Aquesta foto també ha de ser el principi d’una altra alternativa, gens torera.
