Qui comprà les terres de conreu on volen fer la planta, molt a prop dels carrers d’Otos i envoltades de pobles, digué que anaven a fer hivernacles. Durant molt de temps es negà la informació al veïnat, fins i tot a la gent més afectada per tindre la casa a tocar d’eixes terres. Són a l’ombria del Benicadell, un paratge natural que atrau turisme d’interior i gent aficionada als esports de muntanya. Estan a tocar del barranc del Micena que, sobretot en temporada de pluges, recull molta aigua i la porta fins al pantà de Bellús.
Volen autoritzar una indústria de transformació de residus animals amb capacitat per a operar amb més de 220 tones diàries i per un període de 30 anys, prorrogables per altres 30. Tindria una clientela legalment obligada a desfer-se de les despulles animals que genera, i s’implantaria en dues fases. En la primera seria un dipòsit dels materials fins al seu trasllat a les plantes pel seu tractament definitiu, i en la segona seria un forn que els transformaria en combustible per a la generació d’energia. El projecte no implica cap compromís pel que fa al termini per a la conversió d’abocador en planta transformadora.
A la Pobla del Duc s’eliminarien residus de categoria 1 i 2, els més perillosos. Són cadàvers o parts d’animals infectats per malalties contagioses als éssers humans o els altres animals, dels contaminats amb substàncies prohibides o perilloses i dels que porten restes de medicaments en concentracions no permeses. Són els cadàvers de qualsevol animal que no haja estat matat per a consum humà: animals de granja febles i malalts, víctimes de la investigació en laboratoris, víctimes dels zoos i circs, animals domèstics… Com a categoria 2, també entra el contingut dels budells i els fems de qualsevol animal explotat.
I des del 2011 fins a hui, la Vall d’Albaida ha dit NO a la planta pel seu perill per a la salut; pels riscs de contaminació dels aqüífers que podria afectar el subministrament fins a Xàtiva; pels greus problemes d’olors que generaria; pel seu impacte negatiu sobre el turisme i l’agricultura, que són activitats econòmiques fonamentals a la Vall; perquè els residus ni es generen ni es reutilitzen al territori… Senzillament, perquè la gent vol obrir les finestres de sa casa, vol viure sense por i vol mantindre viva la Vall Blanca.
Suport als companys de la Vall d’Albaida contra la planta de residus d’animals. A la Generalitat acabarem amb esta barbaritat #noalaplanta
— Ximo Puig (@ximopuig) 1 octubre, 2014
El camí de les imposicions continuà i, al 2013, malgrat el rebuig institucional i les mobilitzacions ciutadanes a la Vall, la Generalitat Valenciana concedí al projecte la declaració d’interès comunitari (DIC) que fa falta per a construir a terreny no urbanitzable. Durant la campanya electoral i abans, els partits del nou govern autonòmic es comprometeren a fer marxa enrere, però la lluita continua perquè el temps corre a favor de qui vol fer la planta i calen accions fermes. Aquest diumenge, 10 de gener, torna la marxa des de l’eixida d’Otos fins a la Pobla del Duc per a dir NO a la planta.
Em fascinen les situacions amb què, des de posicions diametralment oposades, animalisme i explotació animal comparteixen un objectiu concret. Personalment, ho vaig viure amb les mobilitzacions pels grans incendis d’Andilla i Cortes de Pallars al 2012: gent animalista que intervingué amb urgència per a salvar vides i altres que denunciàrem la massacre sempre oblidada, estranyament al costat de pastors, ramaders i apicultors que veien molt afectada la seua forma de vida. Recorde una vegada a Llíria on aquesta gent posà front a nosaltres les habituals “tres N” del carnisme: normal, natural i necessari.
A la Vall d’Albaida també hi ha una reduïda activitat ramadera i, en alguns casos, molt propera al lloc on aniria la planta. Supose que és per això que n’hi ha d’arguments de la creïlla calenta, que diuen “no estar en contra de l’activitat, sinó de la seua ubicació” i que proposen llocs molt més adients. M’agrada veure com les “tres N” els fan males passades i els obliga a fer malabars amb les contradiccions per a encaixar-les al trencaclosques.
És molt encoratjador trobar esforços no el que és bo per als éssers humans també ho és per a la resta d’animals. Nosaltres, la gent animalista, no volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que serveixen per a amagar sota l’estora les massacres i les seues conseqüències, fetes a cadascun dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques.
Des d’aquesta convicció, nosaltres volem formar part de l’associació de cultius que dóna millor collita amb la terra de la Vall d’Albaida femada, de moment, amb les poques caguerades de les granges properes.
