El proper dijous es votarà una nova moció impulsada pel regidor socialista Alejandro Garcia Alapont, per a “aclarir el contingut” d’aquella declaració, amb un text que és tot un monument al cinisme. Amb l’aclariment, pretenen buidar de contingut les responsabilitats que implica declarar-se municipi lliure de maltractament animal i que havien quedat clarament detallades: Catarroja és municipi antitaurí i lliure de circs amb animals, contrària a esports i activitats que utilitzen animals i que els “puguen causar ansietat, por, maltractament, dany físic o psicològic o la mort”. A més, “l’ajuntament de Catarroja s’abstindrà de donar valor als espectacles i esports on es maltracte, s’explote o es lleve la vida als animals, ja siga a través de premis, subvencions, homenatges o uns altres reconeixements públics”.
La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “Que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà al que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”.
Per exemple, diu la moció i menteix, amb o sense intenció, que la colombicultura es pot practicar perquè “aquesta activitat no entranya cap maltractament animal”. Per a qui li calguen explicacions, ha de saber que la colombicultura és una competició basada en la manipulació dels rituals d’aparellament dels coloms, que no representen cap problema en la natura quan un o dos mascles es volen guanyar l’atenció d’una femella. En colombicultura, els mascles són “reprogramats” des de xicotets per a identificar reproducció amb competició i per a perseguir sense descans una femella marcada amb la pica, una ploma lligada a la seua cua.
La colombicultura implica la destrossa de totes les femelles utilitzades en competició, assetjades per un nombre de mascles que mai és inferior a 25, i que normalment es situa entre els 50 i els 75. Implica la mort de moltíssimes femelles utilitzades per a l’entrenament dels mascles, i implica la mort per selecció i rebuig de tots aquells que no compleixen les expectatives dels criadors “esportistes”.
És maltractament i mort al voltant d’una representació de la violació en grup, oculta a la vista per a sostindre en el desconeixement eixa imatge idíl·lica dels colombaires que miren cap amunt per a seguir amb la vista un estol de coloms, quasi com ornitòlegs aficionats. És quelcom molt paregut al circ, on la terrorífica tortura física dels entrenaments, la por, la derrota, la indefensió i la mísera vida d’uns animals que no saben el que són unes condicions de vida digna sempre s’han amagat darrere de la visió romàntica de la vida circense.
També es justifica l’ús d’animals “domèstics” a les desfilades mores, que poden ser oques i ànecs, camells o, fins i tot, llops i altres animals engabiats. Per a rebre la butlla, n’hi haurà prou amb un certificat veterinari que haurà d’aportar el negoci que s’aprofita de la seua explotació. Segur que no serà un informe elaborat per persones professionals compromeses en la lluita contra el maltractament animal, i que en cap cas entrarà a valorar l’estrès i el patiment d’aquests animals lluny dels seus territoris de confort, les seues necessitats i les seues condicions normals de vida. Serà un simple pretext per a acontentar qui vol utilitzar la festa de Moros i Cristians per a maltractar animals.
I encara és més lamentable el procediment. Inicialment, pretenien portar a terme tots aquests incompliments sense provocar massa soroll, però toparen amb Guanyar Catarroja i, especialment, amb la regidora animalista Datxu Peris. Com a resposta, des de la Regidoria de Festes s’organitzà una trobada de l’explotació animal local on fou assenyalada públicament com a responsable de tots els seus mals, i s’acordà la presentació de la moció revisionista on se la cita directament com a culpable.
Pel que sembla, l’únic aspecte “negociable” de la moció és aquesta criminalització d’una regidora que, fins i tot, ha rebut amenaces. Això i la possible convocatòria de pescadors, colombaires, moros i cristians per a “pressionar” durant el Ple municipal, que es va a celebrar aquest dijous, 28 d’abril, a partir de les 20 hores. Esperem que no estiguem davant d’altra representació d’estil mafiós com, per exemple, la que encapçalà Ortega Cano a San Sebastián de los Reyes (Madrid).
Tristament, al País Valencià, s’està convertint en una certesa que la defensa del benestar animal, ni parlem del reconeixement real dels animals com a éssers amb el dret a ser protegits, s’està entenent com quelcom semblant a besar nadons o tallar cintes. Si Francisco Camps inaugurava maquetes d’hospital i Don Fabrizio inaugurava biblioteques sense llibres o aeroports sense avions, ara s’anuncien mesures i s’aproven mocions sense la intenció d’assumir cap obligació, sense intenció de tirar-les endavant, sense dotar-les de pressupost i, fins i tot, per a utilitzar-les com a cobertura estètica a la connivència i el sosteniment de sempre al maltractament i a qui el practica, tot tirant de populisme.
Les runes del desastre que han representat els 20 anys del PP al País Valencià es volen convertir massa sovint en un pretext, i això no té res a veure amb la nova política que tant s’esperava i que, suposadament, ha eixit de les urnes. La nova política que necessitem també és valentia i responsabilitat, sense mentides ni manipulacions, sense prometre allà on no es governa unes iniciatives que no es posen en pràctica on sí que es pot fer política des de l’honestedat. No es pot acceptar, i des del moviment animalista ho hem de palesar clarament.
