“On? On són eixes campanyes? […] On estan les campanyes contra esta tortura real? On? On?” David Barrachina, 29/07/2014.
“Jo mai no he vist cap grup proanimalista nu, pintats de roig, amb rètols crítics a un vedat cridant contra els caçadors que en un dia maten centenars d’animals i en deixen ferits uns altres tants”. David Barrachina, 22/03/2016.
“Jo mai no he vist cap animalista anar a un vedat a escridassar a cap caçador que usa o permet allò”. David Barrachina, 30/06/2016.
“Jo sóc un animalista que ha anat a escridassar caçadors!!! Espereu, ja he recuperat la calma. L’article ve després”. Jesús Frare, hui.
Llisc amb atenció el que escriu David Barrachina sobre bous o, millor dit, l’article “déjà vu” que publica periòdicament. Ara ens ofereix les dades que no ens donà el 2014, fastiguejat per les crítiques, i que podem presentar amb el títol de l’”Increïble cas del PIB minvant”. Ja sabeu, segons dades del 2013: 43 milions d’euros d’IVA, 25 milions d’entrades venudes i 209 milions en taquilla, 77.000 llocs de treball entre directes i indirectes, 1.600 milions de xifra de negoci i un 0’16% del PIB. Com sempre, la font d’aquestes dades és la mateixa indústria de la tortura taurina i no van acompanyades de referències ni explicacions sobre el mètode de càlcul.
Torne a citar el Chesús Yuste, qui fou diputat de la Chunta Aragonesista-Esquerra Plural al Congrés de les Persones Diputades de Madrid i és portaveu de l’APDDA. A principis de 2013, durant el debat de la proposició de llei per a la regulació de la festa dels bous com a BIC, es referí a les xifres econòmiques del lobby taurí: “Vaig a passar molt ràpid sobre ella [l’exposició de motius de l’esmentada proposició de llei]. Per a destacar la importància socioeconòmica de la tauromàquia s’apropien de la devesa, de la ramaderia i de tot. Diuen que el PIB del món del bou és del 2’4%. Però, si tot el sector primari suposa el 2’7% del PIB, com ha de ser el 2’4% dels bous? Per favor… Si han fet així les xifres, imaginen com serà la resta, les exagerades xifres d’ocupació, de milions d’euros1…”.
Així són les seues dades, sense la més mínima credibilitat. Ha de ser com eixe informe fet per “veterinaris de la Generalitat” que cita el president de la federació de penyes, Vicent Nogueroles, assenyalant cap a uns papers que porta sota l’aixella. Qui no s’avergonyeix del que diu ho publica, ho fa accessible sense por al fet que es puga rebatre. Per exemple, els informes d’AVATMA (Associació de persones Veterinàries Abolicionistes de la Tauromàquia i contra el Maltractament Animal) són públics i d’accés lliure, i qualsevol persona experta pot conèixer les seues fonts, procediments de treball i conclusions. Qui tinga fonaments, els pot qüestionar.
La claredat del David Barrachina en alguns aspectes, en comparació amb la majoria de veus taurines, és extraordinària. Molta gent haurà sentit eixa xerrameca taurina que compara el noble destí d’un bou a la plaça amb el dels que moren de forma terrible a l’escorxador. Barrachina reconeix el que la majoria nega: parlem d’una “indústria del sector primari” que produeix bous per al negoci de la tortura i matança públiques, però que és tan ineficient que pràcticament tot el que produeix es comercialitza com a “subproducte” per a linxaments de bous al carrer i, sobretot, per a la carn. Segons dades de Barrachina, també qüestionables: el 15% es destina al negoci principal, 10% per als bous al carrer i 75% per a l’escorxador.
En anteriors articles ens parlà de com queda una femella utilitzada per als entrenaments i competicions de columbicultura, i ara ens parla sense embuts d’estricnina per a enverinar raboses i altres animals “perjudicials” per a la caça. Ho fa per a culpar-nos a nosaltres, la gent animalista, perquè no en fem res o, segons el que repeteix amb obsessió, perquè no fem el mateix que fem contra la tortura i linxaments de bous. És la mateixa obsessió que té per culpar-nos dels bous i vaques que “es veuran obligats” a sacrificar, o perquè siguem nosaltres els que donem alternatives de tot tipus (econòmiques, laborals, mediambientals, etc.) a la barbàrie.
