El programa ofert a la ciutadania per a aquelles eleccions a les Corts Valencies recollia l’apartat “Animals” (p. 71-72), i incloïa propostes de les quals parlem i, desgraciadament, parlarem encara més. Pel que fa als bous al carrer, la proposta era la següent:
“9. Desincentivar al territori valencià tots aquells espectacles que incloguen animals i que els suposen patiment, mitjançant les modificacions legals oportunes.”
Com a declaració és, de fet, la més valenta de tots aquells programes electorals, dels partits amb representació i dels que es quedaren a les portes del palau de Benicarló. En el món de la realitat, els fets s’allunyen cada dia més de les paraules electorals, pensades com a esquers que puguen utilitzar una sèrie de paranyers d’aqueixes il·lusions, especialistes en xarxes socials i en captació de persones que s’han d’organitzar en grups de treballs o sectorials, com si els anaren a escoltar.
Amb les lleis a les mans i les seues frases clau subratllades, tot fent de Montoro tot un defensor del municipalisme, han dit que no exerciran potestats que figuren a aqueixes lleis i reglaments perquè, segons les seues interessadament restrictives lectures, no estan “prou definides”. El que faça falta per a amagar la seua clara voluntat política d’afavorir el patiment animal.
Ens queda clar que, per a aquesta gent, si les iniciatives polítiques tenen a veure en la protecció dels animals, quins compromisos electorals mereixen el mínim esforç de ser acomplits? Cap. Quines competències municipals han de ser exercides #ambValentia en defensa dels animals si impliquen desgast polític, per mínim que siga? Cap.
Quan estem a punt d’arribar als 500 dies de “governs del canvi”, ja tenim clara una regla inalterable: si n’hi ha gent taurina al govern municipal, el govern municipal és taurí perquè la gent “no taurina” no considera aquest fet prioritari. El PSPV sol agafar amb gust la bandera taurina, fent que la resta de peces de cada entesa municipal respire alleugerida, o rep totes les culpes mentre resta en silenci.
Però, encara que no estiga el PSPV, la regla es pot complir igualment. I no n’hi haurà d’aqueixes oportunes modificacions legislatives ni d’aplicació de les eines polítiques que ja estan disponibles.
Segons he pogut llegir, l’Ajuntament de València tampoc vol saber res de la seua capacitat de dir NO a la tortura i diuen que aqueixa declaració favorable no és més que un “acte degut”, un terme jurídic que es refereix a la falta de llibertat de qui ha de realitzar aqueix acte, que no té altra opció per causa d’una obligació prèvia. Repetisc: el moviment animalista es troba davant d’unes persones representants amb capacitat de fer política, però que neguen aqueixa capacitat per a poder rentar-se les mans i no fer absolutament res.
Davant d’això, no pararem de repetir que necessitem ajuntaments valents que defensen els animals davant els linxaments, no ajuntaments que donen totes les facilitats al maltractament i que, a més, es vulguen amagar. Això és el que repetírem aquest dissabte a les portes de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i això és el que repetirem d’ara endavant.
