Aquesta consulta tingué una pregunta molt clara: “Vols que a Pedreguer continuen celebrant-se bous embolats i bous encaixonats?”. Les respostes eren igualment clares: “Sí, vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats” o “No, no vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats”. La proposta inicial aspirava a incloure-hi els bous salvatges, fet que fou desestimat per la corporació municipal.
Els bous embolats i “l’exhibició de salvatges” estan entre les modalitats especificades a la normativa vigent, juntament amb els bous de corro, a la mar, amb corda, la solta de vaquetes i els concursos de retallades. Es deixa clar que, a banda d’aquestes, també serien bous al carrer qualsevol altra forma de linxament on, “popularment, se solten, conduïxen, corren, toregen o retallen caps de bestiar braus, sense que, en cap cas, siguen torejats” i amb “antecedents certs de la seua celebració en el territori de la Comunitat Valenciana” (article 4 del reglament vigent de bous al carrer)
.
Vist això, un dels arguments que es plantejaren a la conferència taurina és desconcertant. Dedicaren bona part de la xerrada a intentar demostrar que ni els bous salvatges ni el bou encaixonats són modalitats com a tals i que, per això, la consulta no tindria sentit i mostraria la ignorància de qui la proposa i de qui l’organitza.
Dic que l’argument és desconcertant perquè, repetisc, els bous salvatges estan especificats com a modalitat de bous al carrer en aquest reglament que, segons arribaren a afirmar, és un “bon reglament”. Per la seua banda, l’encaixonat és una forma de presentar els linxaments tradicional a Pedreguer. Ens explicaren que encaixonen perquè no tenen una altra alternativa, ja que l’estretor de la plaça del poble no permet arribar-hi als camions de transport. Obviaren, però, que utilitzen el caixó com a part fonamental de l’espectacle i com a element de diversió. Són, inqüestionablement, modalitats reglamentàries o formes tradicionals de linxar els bous i, en qualsevol cas, són realitats identificables per les quals es pot preguntar a la consulta. El plantejament no tenia sentit.
Dic que ho intentaren argumentar perquè no passaren de l’intent. No sé si ho podré clarificar: durant quasi hora i mitja, ens digueren primer que el bou salvatge no és una modalitat, malgrat el que diu el reglament. Després, que el bou encaixonat no és una modalitat perquè, ara sí, la modalitat és el bou salvatge, que a Pedreguer ve a ser el mateix que el bou encaixonat. Finalment, que el bou encaixonat sí que és una modalitat “o el que li vulguen dir”. Quina explicació és aquella on se sosté un argument i el contrari?
Digueren que un bou salvatge o una vaca “verge” no són més que animals que no han eixit abans a un festeig i que els solten “quan els dóna la gana”, independentment de si els anuncien com a tals o no. Ens explicaren que un animal dels que tenen previst utilitzar com a bou de corro (llogar-lo una i altra vegada) pot arribar al seu primer linxament sense que ni tan sols haja estat temptat a la ramaderia i, per tant, amb les condicions pròpies d’un bou salvatge. El reglament, però, diu clarament el que és un bou salvatge. Més important encara, diu que “una vegada finalitzada la festa o festejos en què prenguen part, es traslladaran a l’escorxador o local autoritzat per a ser sacrificats” (article 5.4 del reglament).
A Pedreguer, fugiren interessadament d’aquesta dada fins que, justament quan s’acabava l’acte i a l’última de les preguntes del públic, els caigué a sobre. “Em preocupa si és veritat que es mate el bou encaixonat”, diu una persona, i li responen amb allò que el bou ve de la ramaderia amb “carta de defunció” i que el que passa no és per culpa seua. Fins i tot, el veterinari Julio Sedeño aportà confusió parlant d’uns salvatges que s’escaparien de l’escorxador quan s’ha obtingut un suposat permís per a “exhibició i venda” posterior, excepció que no es troba per cap banda al reglament.
Necessiten sembrar la confusió al respecte perquè la matança dels bous salvatges no ocupe el lloc que li correspon com a veritat fonamental a l’hora de generar postura entre la ciutadania. Es refugien en l’ambigüitat perquè volen ocultar la realitat dels més de 800 salvatges que maten cada any al País Valencià perquè són utilitzats als bous al carrer. Són molts més dels que maten a les places de tortures valencianes.
Un altre gran exemple de l’argumentació taurina arriba al voltant del bou embolat, que acaba justificat amb l’argument més especista del món: el bou “no té un estat racional” que li permeta arribar a prendre consciència del patiment. Ens diuen que cap bou pateix lesions que es puguen atribuir directament a aquesta pràctica i que tots tornen com si res haguera passat a les ramaderies. Després, però, ens expliquen que han d’estar com a mínim un dia apartats de la resta perquè es recuperen (sic) i puguen fer front a les baralles de bous, causa de “molts soterraments” a l’any ja que, segons explica tot un veterinari, opera “l’efecte mascle” d’uns animals seleccionats per a atacar, per a envestir.
Aquesta explicació, culminada amb eixe genial “efecte mascle”, és molt interessant. Sorgí d’una taula d’homes que parlaven majoritàriament a homes, que s’emocionaven parlant de coses com la bravura i les baralles de mascles, i que en les femelles es convertien per art de màgia en “virginitats” arrencades. Tal vegada, l’efecte mascle siga el que porta a defensar i a justificar el patiment d’animals simplement per diversió. Tal vegada, que el moviment animalista siga majoritàriament de dones el lliura d’eixe efecte mascle per a deixar pas a l’empatia, el respecte, el seny, la Justícia
El mateix discurs taurí és com un bou tancat per les barreres de l’evidència i conduït als corrals de l’explotació animal. Sedeño és absolutament clar amb això: parlem d’animals de producció, de renda, no de mascotes. Tenen el seu estrès, però és el que exigeix la producció a la qual estan destinats. De la mateixa manera, una vaca lletera suporta l’estrès que suposa haver de “donar” 30 litres de llet al dia. Ens fa una magnífica definició del concepte de “benestar animal”, que és quelcom que s’aplica a tots aquells aspectes QUE NO AFECTEN LA PRODUCCIÓ.
És, senzillament, la seua justificació pels maltractaments, els confinaments, les matances i, en definitiva, per a l’explotació animal. Les seues paraules són el millor argument animalista.
