Molt resumidament, el text explica que el moviment contra la tortura taurina oculta al món que quasi un terç de la població espanyola és taurina, fent que la tortura siga “el segon espectacle de masses, després del futbol”. Oculta els milers de llocs de treball que genera i que l’ecologia ibèrica depèn d’eixe milacre de la natura que són les deveses. Oculta que, sense la tortura, el bou desapareixeria, perquè només els que torturen se l’estimen tant com per a criar-los.
Dins d’aquests primers girs, ja s’ha volgut tapar que l’interès real pels espectacles de tortura taurina no arriba al 10% de la població i que l’assistència a aquests espectacles està per darrere de la dels museus o les galeries d’art, segons l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals del ministeri espanyol de cultura. També que les deveses estan molt lluny de ser un refugi de flora i fauna, senzillament perquè són terrenys condicionats per una explotació humana majoritàriament dirigida cap a la ramaderia porcina.
I també ens han tapat que la major part d’eixos animals que tant s’estimen van a parar als escorxadors. Ho acaben afirmant quan diuen que les subvencions europees que han rebut no eren per a la tortura, sinó per la carn que generen. És a dir, el terrible escorxador del que s’escapa el bou de lídia, per a morir torturat a la plaça, és el destí de la major part d’animals que naixen a una ramaderia taurina. Ni tan sols aquest cínic argument taurí, i quasi vegà, eixe “i tu, no menges carn?”, queda fora de la chicuelina argumental. Diuen que, si poguera parlar, el bou demanaria viure fins a morir a la plaça. Què farien amb tots aquests que envien, any rere any, a la pitjor de les morts?
El millor, però, ve quan arriben les seues xifres econòmiques: de nou, només el futbol superaria la tortura taurina en impacte econòmic, per damunt dels 3.500 milions d’euros a l’any, i en generació d’impostos, més de 300, dels quals “al voltant de 60 són ingressats a Hisenda en concepte d’IVA”. La genialitat d’aquesta afirmació ens la mostraren persones que han comprat entrades per a la setmana de bous d’Algemesí, perquè moltes persones de la Folgança, entre elles jo mateix, ni tan sols les hem vist de prop.
Pel que sembla, la medalleta de l’IVA se la pengen taurins d’Algemesí, on no s’estaria recaptant l’IVA de les entrades de la setmana de bous. Pel que sembla, mai l’han cobrat. A Algemesí, la Comissió Taurina organitza una subhasta de cadafals (està a punt de fer la d’aquest any). Es fa a la plaça Major, dins d’una carpa i amb la presència de l’Alcaldia, que assumeix un paper institucional entre presidencial i notarial. Les penyes liciten per aquests cadafals, els obtenen i, finalment, venen de forma autònoma els seus abonaments i entrades. Pel que sembla, i segons va quedant cada vegada més clar, com que són entitats majoritàriament informals, ho estarien fent sense cobrar ni aplicar el corresponent IVA.
La Folgança va fer públiques aquestes qüestions com a dubtes plantejats davant el mateix món taurí, l’equip de govern municipal i l’Hisenda Pública. Marta Trenzano, alcaldessa d’Algemesí, ens respongué en Ple que ja ens respondria Hisenda. Hisenda ens diu que pren nota i ens aclareix de bestreta, com fa sempre en aquests casos, que tot allò que faça al respecte no és assumpte nostre. El món taurí, clar, ha tret el capot i ha començat a fer chicuelinas.
Ningú mostra proves de la correcta recaptació de l’IVA de les entrades. La Comissió diu que confia en les penyes. Les penyes diuen que paguen molt d’IVA i que suposen que serà la Comissió qui s’encarrega d’aquest concepte en concret. I els genis de les medalletes ens diuen que no dormim per la nit de la “mala bava” que tenim i que ens volem carregar la seua festa. No ho sé, jo pensava que ja havia quedat clar que, per a nosaltres, la seua “festa” consisteix a massacrar per diversió uns 50 jònecs i erals cada any.
Entre les voltes de capot, tornen a intentar marejar amb allò que ens alegrem de la mort de toreros i desitgem la de xiquets amb càncer. Per cert, encara no sabem res de la persona que li desitjà la mort del xiquet Adrián a les xarxes socials. És curiós que hagen trobat tan ràpid alguna gent i que el món taurí haja anunciat a bombo i plateret com les portava als tribunals. Qui és aquesta persona? Com és que no la troben?
En resum, ens diuen que nosaltres només som activistes perquè anem a sou i ens ho diu gent que viu de la tortura taurina. Ens diuen que som un perill per a la convivència, mentre es passen el dia amenaçant-nos ( fins i tot ens reclamen la publicació del nostre nom i foto al costat). A les persones activistes implicades en accions directes les castiguen amb elevades multes i totes les que han posat no sumen l’IVA que no s’estaria recaptant a Algemesí en un sol any. Ens diuen que no respectem les lleis, però nosaltres necessitem una vida per a generar tots aquests perjudicis econòmics. Ens diuen que la seua activitat és legal però no és difícil topar-se amb il·legalitats normalitzades com aquesta.
I, davant de tot plegat, giren i giren i s’emboliquen cada vegada més en les seues paraules.
