En suport de Datxu Peris

El dia 9 de juliol de 2016 moria el torero Víctor Barrio a causa de l’enganxada d’un bou a la plaça de tortures de Terol. Les reaccions foren les habituals i, pel que fa a la gent animalista, totes les que caben en la nostra diversitat. A les xarxes socials hi hagué silencis respectuosos i rebots escèptics de les notícies de premsa, i també celebracions gens empàtiques i insults sempre innecessaris, incomprensibles per a situacions com eixa.

I, al mig, hi hagué persones que tenien coses a dir com ara animalistes, antitaurins o antiespecistes. No tenien res a celebrar, però tampoc no en tenien prou amb el silenci. Perquè la nostra lluita existeix molt abans d’eixe dia, perquè hem cridat moltes vegades contra el silenci que condemna les víctimes de la tortura taurina, de totes les formes d’explotació animal. Ho hem fet, ho fem i ho continuarem fent.

Una d’aquestes persones fou la Datxu Peris. Ella és de les que rescata, refugia, acull, treballa i dona suport, i és de les que no s’aturen i de les que no callen. Al seu Facebook publicà un text que no era cap celebració, era un lament per la permanent tragèdia de la tortura taurina que sumava una nova víctima humana al seu macabre llistat.

Per això, també era una reivindicació de les més de 304 víctimes que aquest torero matà dins de les places entre el 2008 i el 2016, i l’alleugeriment per totes les que ja no matarà. “No puc sentir-ho per l’assassí que ha mort ara més que per tots els cadàvers que ha deixat al seu pas mentre ha viscut”. Nosaltres som el que som, i mai deixarem de lamentar eixes morts. Totes, fins i tot per les dels botxins.

La Datxu és regidora de Guanyar Catarroja, tot un filó per a la caverna. És un bon objectiu per a la recerca de globus que han d’unflar molt, però molt, ja que han de tapar l’austericidi, l’atur, la precarietat, la corrupció, la instrumentalització de la justícia, la impunitat, la falsa democràcia i tot el que ha portat la gent que vol impugnar el sistema des de les urnes a les institucions. El millor exemple d’això fou l’esperpèntica enganxada del Carlos Herrera amb la Datxu a la COPE, perquè ella tingué la gosadia de contestar aquella pretensió d’entrevista ferma i amb el cap ben alt.

Les organitzacions taurines també volen unflar globus amb els quals tapar la massacre que sustenta el seu negoci, i quina millor oportunitat que la que ofereixen xiquets malats i morts de toreros per a instrumentalitzar-les i fer-se la víctima amb tot el cinisme del món. Víctor Barrio, en vida, ja “augurava que les associacions de toreros, banderillers i penyes taurines anaven a començar prompte a presentar denúncies contra els ‘atacs’ que llancen els antitaurins”. I això és el que han fet aprofitant la seua mort.

Després de diferents proves fallides en altres casos sonats, han anat contra la Datxu per la via civil i amb la família del torero com a ariet, torçant els fets per a convertir-los en una “vulneració del dret a l’honor, la intimitat i la imatge”. S’agafen a l’ús de paraules com matar i assassí, i situen la Datxu com a part d’una “campanya contra la tauromàquia”: “Existeix actualment una corrent o tendència, la finalitat última de la qual és promoure la desaparició de l’emblema cultural que la tauromàquia representa per al nostre país, però sota una estratègia que topa frontalment amb la legalitat vigent”.

Denuncien la Datxu per opinar, i per demostrar amb la seua opinió que és antitaurina. La denuncien perquè forma part d’un moviment de persones lliures i defensores dels animals, contràries als interessos taurins.

Sí, el que es denuncia és la nostra mera existència, el fet que tinguem veu. Ens assenyalen com a persones membres d’un complot que denuncia les subvencions públiques permanents a la seua “pràctica legal i protegida”; com a organitzadores de les manifestacions al davant de les places de tortures que volen prohibir; com a autores d’accions directes no violentes entre les quals destaquen els salts a les places, sempre quan ja han matat el bou i sense generar cap perill; com a persones actives a les xarxes i defensores de les nostres conviccions i opinions; fins i tot, com a impulsores o per haver donat suport a consultes ciutadanes sobre la tortura taurina i el linxament de bous al carrer o a declaracions de municipis antitaurins. Tots i totes ho fem, i som tan “culpables” com la Datxu.

Durant aquestes setmanes de Falles, s’està desenvolupant una Fira Taurina-Alternativa per a intentar atreure visitants cap a les seues grades cada vegada més buides. La Datxu és una de les principals impulsores d’aquesta Fira, que acollirà conferències i xarrades que comptaran amb les diferents veus del nostre moviment en defensa dels bous lliures i vius, no com a suport d’un suposat art efímer que s’ofega en la seua sang.

En eixes jornades, també s’informarà que volen obligar la Datxu al fet que es retracte de les seues opinions, ja que l’estan sotmetent a un procés que la pot portar fins a Sepúlveda (Segòvia), que és on ha estat denunciada, a 470km de casa, des d’on volen carregar-li els costs judicials i una indemnització de 7.000€. La volen com a víctima d’un càstig exemplar contra la defensa dels animals, contra la llibertat d’opinió de totes i tots.

Durant aquestes xarrades, s’anunciarà una iniciativa en suport de la Datxu i de la llibertat d’expressió i, més endavant, s’anunciaran més accions. Perquè qualsevol persona pot ser la Datxu. Sobretot si eres com la Datxu i mostres les vergonyes d’una indústria amb poder i diners (majoritàriament públics, en aquest cas).