Diari La Veu del País Valencià
Una segona oportunitat per a les persones
Una de les conseqüències de la crisi és la gran quantitat de persones que han perdut el seu patrimoni, el seu treball, la casa, els estalvis… I si estes situacions no són lamentables s’ha d’afegir la mort civil en quedar endeutades, amb embargaments vitalicis, expedients bancaris o de morositat a les administracions que fan inútil la possibilitat de tornar a començar. La crisi ha castigat eixes persones que volem rescatar, algunes que una vegada varen ser emprenedors amb la creació d’una micro-empresa, gestionaven un negoci familiar o s’embarcaren en comprar un pis amb una justa il·lusió per créixer en la vida. Parle d’eixes persones que no han fugit quan han entrat en pèrdues o no han tingut la sort d’un rescat com els bancs.

Des d’un punt de vista tècnic, en un mercat només hi ha competència perfecta si tots els agents disposen de la mateixa informació, així com de la mateixa capacitat de processar-la de manera adequada per a prendre decisions. És evident que en el mercat hipotecari minorista les entitats financeres i els consumidors no disposen de la mateixa informació i es dóna el fenomen que els economistes anomenen informació asimètrica. Quan tal cosa ocorre els poders públics han d’intervindre, atés que, tal com podem constatar en nombrosos manuals d’economia, quan es produeix una errada de mercat el mercat deixa de ser la manera més eficaç i eficient d’assignar recursos.

Així com una entitat financera disposa d’un departament d’anàlisi de riscos financers associats amb la concessió d’operacions hipotecàries, no ocorre el mateix amb els deutors particulars, que no disposen ni d’eixa informació ni de la capacitat de processar-la i prendre decisions que tinguen la mateixa base que les d’una entitat creditora. Quan s’executa una hipoteca sobre un habitatge per impagament, la persona afectada perd l’habitatge, però continua sent deutora respecte de la part del préstec que no ha pogut ser saldada amb la subhasta.

En molts casos, els deutors necessiten que se’ls ajude a organitzar-se per fer front als pagaments, a renegociar el deute amb les entitats i a saber quins ajuts poden sol·licitar a l’administració. Els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i dels seus legítims interessos econòmics.

L’objectiu de la llei que hem proposat hui a les Corts i que el PP ha rebutjat fent bromes del tema, era la d’introduir un sistema públic de redreçament de deutes en cas de sobreendeutament, voluntari i gratuït, mitjançant una Oficina Tècnica del Sobreendeutament (OTS) que puguera elaborar un pla de redreçament del deute obligatori, tant per al deutor com per als creditors. També, per finançar les accions de reestructuració del sobreendeutament familiar, es crearia un Fons Estatal per finançar la reestructuració hipotecària.

En definitiva, hem posat damunt de la taula un proposta per solucionar el problemes de moltes persones davant la seua situació de fallida produïda per la crisi. Que allò que fan les empreses també ho puguen fer les persones. I mentre, el PP ha fet bromes del tema. Eixe és el nivell, el seu nivell.

Comparteix

Icona de pantalla completa