Som un poble que es troba novament representat a les Corts des del 24 de maig. Com he dit en unes altres vegades, els valencians i valencianes tenim una gran tradició parlamentària, amb una llarga història. Parlar de les Corts és parlar de l’any 1261, amb el nostre rei fundador Jaume I jurant els Furs de la Ciutat i Regne de València. Unes Corts que es tornaren a reunir en 1271 i posteriorment, amb el fill de Jaume I i amb Pere el Gran. És a partir de Jaume el Just, en 1302 quan s’acorda l’obligatorietat de reunir-les cada tres anys, fet que confirma el 1336 Pere el Cerimoniós. I així, fins arribar a l’any 1418, quan l’avançat i modern parlamentarisme valencià, d’eixe regne fort i potent que controlava tota la Mediterrània, va instaurar la Generalitat.
Enguany fa 360 anys exactes de l’última reunió de les Corts del Regne de València, l’any 1645, una institució que oferia als valencians d’aquell temps un cert espai de negociació amb el poder del rei. Això ens convertia en un dels pobles més avançats a tota l’Europa d’aquell temps.
Des del 24 de maig encetem un nou temps en què el diàleg ha de ser la base de tot i donar la paraula per a complir-la, buscar els consensos polítics i institucionals que ens permeten. Unes Corts noves que enceten la IX legislatura des de la recuperació de la democràcia, però que vénen del 1261 com he dit. Som un poble vell que vol continuar projectant-se com a tal al futur.
Fa pocs dies que hem aconseguit un acord unànime sobre la defensa d’un finançament just i correcte que ens facilite els instruments per garantir l’educació, la sanitat i els serveis socials. També el foment de la cultura o de la nostre economia. I no serà l’últim que propiciarem trobant un denominador comú transversal que tanta falta ens fa com a poble.
El professor Manuel Sanchis Guarner va deixar escrit a les primeres pàgines de la seua millor obra, La llengua dels valencians, l’any 1933, unes paraules que vull fer meues: “les persones formen part d’una família, d’un país i d’una època. El vincle entre l’home i la terra no és un relació de causa a efecte sinó d’estímul i reacció. L’home primitiu és un animal errant. La civilització no avança fins que l’home posa arrels en la terra cultivada.”
El 9 d’Octubre ens diu que hem de posar arrels fondes per créixer. Enguany propose que en esta nova posem les nostres arrels en la nostra activitat parlamentària, dignificant esta gran institució que és la Generalitat i sempre amb la ciutadania, a la qual obrim les nostres portes ara i per tots els dies de l’any.
