Un sud exempt de valencianitat? No, gràcies!

 
Era esperable. I així ha estat. La imposició del valencià, com eterna cançó de l’enfadós que sempre retorna, ha estat una vegada més la consigna que el govern local d’Oriola va fer circular durant la celebració del passat 9 d’Octubre. Quan la dreta no governa la Generalitat Valenciana, els missatges etnicistes i antivalencians, que estaven latents, tornen a revifar.
 
Ara, més de cinc mesos després de la celebració de les eleccions autonòmiques i locals al País Valencià, des d’El Tempir considerem que s’ha d’aprofitar el moment polític que vivim per començar a fer caure la frontera històrica i mental que va de Biar a Busot. Per fer-ho realitat cal establir les bases d’un model d’identitat valenciana al sud que siga alternatiu a l’opció identitària de l’espanyolisme en aquestes terres: oferir noves glòries com a alacantins.
 
En altres paraules, des d’El Tempir treballem per un model d’identitat que s’ha de construir dia a dia, obert a totes les persones que s’hi vulguen integrar -independentment de la procedència geogràfica i la llengua que parle-, perquè ser valencià és l’estació de destinació, i no d’origen. A més, no és excloent ni ens fa ser superiors a altres models identitaris, tampoc inferiors, però respecta les peculiaritats lingüístiques i culturals dels altres des de la comprensió i el respecte. També s’enriqueix amb les aportacions d’aquestes persones. I en aquest model no s’admet la creació de ciutadans de segona, sobretot de comarques castellanoparlants, quan se’ls nega o dificulta la possibilitat de fer del valencià la seua segona llengua de comunicació i socialització.
 
Per avançar en aquest model d’identitat civil valenciana al migjorn des d’El Tempir demanem públicament posar fi a l’exempció del valencià als centres educatius de les comarques castellanoparlants. No n’hi ha prou amb el voluntarisme d’aquestes darreres dècades per a reduir-la. Cal ja l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports.
 
De fet, ja no podem perdre més el temps després de la trampa que ha suposat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià classificara els nostres territoris en valencianoparlants i castellanoparlants, i que ha reforçat sense voler els discursos lingüístics de la dreta al Baix Segura amb l’anuència passiva de l’esquerra. La desaparició de l’exempció és un pas bàsic en l’objectiu final d’integrar lingüísticament el sud a fi d’universalitzar el coneixement del valencià sobretot en l’àmbit escolar. I això s’ha de realitzar amb pedagogia, astúcia i valentia. Sí, amb valentia!
 
La integració lingüística i l’extensió de la consciència civil de ser valencians són necessàries per apaivagar els missatges etnicistes i antivalencians. Eixe nou discurs que cal generar, i que nosaltres estem treballant cada dia, no pot tardar a crear-lo la Generalitat Valenciana. Des d’El Tempir assenyalem vies que permeten sustentar aquest discurs:
 
1. Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa. Cal que torne TV3 i s’engegue immediatament RTVV perquè hem d’interconnectar els nostres espais comunicativament, culturalment, políticament però sobretot referencialment.

2. Cal crear complicitats afectives entre tots nosaltres, entre la gent del migjorn. I entre el migjorn i la resta del país. Siguem conscients que els problemes de la gent del Baix Segura també són els problemes de la gent del Vinalopó. Per exemple, Elx i Torrevella són dues de les ciutats grans amb més famílies pobres de tot l’estat. Cal que treballem tots junts per solucionar aquest i altres problemes. Hem d’exigir que els consellers visiten el sud, que vagen ja al Baix Segura i s’acosten a aquesta realitat. Aquí la política gestual del nou Govern no ha arribat encara. En la mesura que la Generalitat Valenciana resolga en un paquet global els problemes de faena, salut, educació, defensa del medi ambient i sostenibilitat es crearà valencianitat, i al sud es veurà positiu i necessari formar part del projecte de país. També hi ajudarà que el migjorn, i sobretot el Baix Segura, abrace la llengua. O això o València serà una ciutat tan llunyana d'aquesta comarca com Hèlsinki. El contrari és veure València tan a prop d'ells com físicament ho és Múrcia.

3. La proposta civil valencianista per al sud, com també per al conjunt del País Valencià, ha de ser radicalment i rotundament democràtica davant l’immobilisme estatal, que no vol posar fi a una més que qüestionada divisió de poders, que es nega a la construcció d’un estat plurilingüístic i plurinacional i, sobretot, que no lluita ferotgement contra la corrupció.

4. La política gestual a què es veu condemnada la Generalitat Valenciana davant la manca d’un finançament just tampoc pot durar molt de temps. Cal conscienciar i mobilitzar el sud ja que no es materialitzarà el paquet global a què al·ludíem més amunt sense un finançament just. I aquí la Generalitat ha d’anar molt més enllà de la simple escenificació teatral en el parlament espanyol.

5. Si volem que el valencià siga la llengua de cohesió social del nostre país i patrimoni de tots els valencians, cal que les ciutats del sud, Elx i Alacant, siguen exemplars lingüísticament. Si aquestes ciutats no ho són, difícilment s’integraran en aquesta dinàmica els pobles del Vinalopó i, sobretot, els del Segura. El projecte de la nostra entitat és un projecte additiu lingüísticament, i no substitutiu.
 
Amb tot, des d’El Tempir hem detectat símptomes en el terreny cultural i lingüístic que mostren que no s’està anant pel camí que correspon, o almenys no s’està fent de manera decidida i valenta, a les grans ciutats del sud. No podem estar estancats ni tolerar que es vulguen practicar polítiques lingüístiques timorates, pròpies del primer lustre dels noranta, en aquests moments més avall de la línia Biar-Busot. Que les molles lingüístiques que ens puguen oferir ara no servisquen de coartada per pensar que és millor que el que hem tingut des de l’any 1995. No desvirtuem el nostre objectiu per un possibilisme a vegades poregós, a vegades inútil i moltes altres vegades poc pragmàtic.
 
O capgirem la realitat en què vivim o no podrem crear una societat inclusiva, equitativa i cohesionada: el país continuarà coixejant greument pel sud. En aquest gran tauler d'escacs valencià, el sud no acceptarà, o no acceptarem, cap paper de l’auca que ens condemne a la subsidiarietat ni a la resignació, ni a ser moneda de canvi de res. Arromanguem-nos! I tinguem clar que per a guanyar el país, cal guanyar València. Per a guanyar València, cal guanyar el país. Però també, com a realitat incontestable, el sud, conformat per quatre de les sis ciutats valencianes més poblades, també està per a ser guanyat com el Cap i Casal. 
 

President d’El Tempir

Comentaris

valenciaparlant
24.
#23 Pudentet, en primer lugar, en cuanto a que no escribo en valenciano, me disculparéis. Tengo por ahí en un cajón el título del mitjà, pero me lo saqué hace unos años y como no lo he practicado, me costaría escribir estos mensajes. Con todos los respetos, no quiero dedicar un tiempo extra a esto. Espero que no te ofenda.

Sobre el tema del radicalismo, me limito a analizar tu mensaje. Las expresiones que has usado en tu anterior intervención son radicales y fundamentalistas. Y seguramente son reflejo de lo que piensas en tu fuero interno. Me recuerdan a cuando Wert dijo que había que “españolizar” Cataluña, una metedura de pata que tardaremos en olvidar. ¿Hay que “valencianizar” el sur, querido Pudentet?

Con respecto a las referencias al inglés, ¿de verdad crees que me dejas sin argumentos comparándolo con el catalán? Por favor, más bien me sonrojo.

No hace falta que nos tengáis tanto amor, con un poquito de respeto nos conformamos.
  • 0
  • 1
pudentet La safor
23.
valensianoparlant, es que no entens (ho has dit abans en un altre article) ni escrius el valencià i damunt t'atreveixes a dir radicals als qui no pensen com tu.

Et contesto:

El crit a les armes es de Isis.
L'imposició busca-la a Castella que a mi en fotien a l'escola fortes bascollades per parlar en valencià i al pais basc varen re-picar les làpides de les tombes per castellanitzar els noms dels difunts. Açi noms de pobles i moltes coses mes.
Dius agressió cultural? Entens per agressió parlar valencià? i angles o xinés? Ay!! que et quedes sense arguments i acabaras seguent amic de la que diu "aldeano".
He dit que vajen a Castella per proximitat, molt lluny, molt juny es diu en valencià a fer la ma.
Com soc relajat, me'n vaig a fer la mig diada.
Per cert... penso en Francés...tinc que ser mal del cap.
Perdona.

PD. M'estimo molt la gent del sud, sobre tot de la marina i del comtat.

Un país, una llengua.
  • 2
  • 0
Col-leccionista de cagallons
22.
#15 De la Caverna,com dels cagallons que viatjen per les clavegueres,no sortireu mai,troç de cagalló castellà.I dona igual que els "teus" xiquets no l'aprenguen el CATALÀ AL PAIS VALENCIÀ,ja que normalment acostumen a ser els mateixos de sempre,fills de colons quillos,que degut al fracàs escolar s'acaben convertint molts,en uns EspaNINIS:canis,drogadictes,masclistes,borratxos i finalment fatxes espanyols,com tu.
  • 6
  • 0
valenciaparlant
21.
#20 "Començem amb l'ensenyança OBLIGATÒRIA DEL VALENCIA A LES ESCOLES i imposar el requisit llinguistic a l'administració.
Entenc que la politica envers Alacant te que ser generosa pero ferma. Al pais Valencia hi es qui vol, pero acceptan les seves regles (conforme passaria en quansevol altre país) i el qui no vuiga ser que s'en vaja a Castella.", pudenet dixit.

Obligatorio, imponer, que los valencianos se vayan a Castilla... me parece un vocabulario que denota una forma de pensar fundamentalista y radical. Ante estas ideas, ¿cómo pretendes que se vea el valenciano en el sur si no como una agresión cultural?
Solo te ha faltado llamar a las armas. Relájate, habla el idioma que quieras y disfruta de tu cultura. ¿Por qué intentar imponérsela a otros?
  • 0
  • 4
pudentet La safor
20.
Parlar del sud del nostre Pais Valencià, sempre comporta algo dolent, en temes llinguistics, s'enten.
Cal començar per dir l'abandó hagut per part del Cap i Casal en la cohessió del territori, quan mes al sud pitjor. Ja Fuster ho anomenaba al seu llibre "nosaltres els valencians" i a mes advertia d'eixe desgarrament que donava inclós peu a un "alacantinisme" propi derivant versus Murcia i donant entendre territoris perduts inasimilables.
Als primers governs del PSOE al PV, es va pedre completament la politica precisa per aquestos territoris. La"tolerancia" cap la llengua i la no assumpció del Valencià com a llengua vernàcula va produïr en vindre el PP que els sistemes de castellització s'incrementaren fins qüotes propies de Castella.
Aquesta politica ultraconservadora i espanyolista va vindre avalada per un resorgiment del turisme i de l'especulació a Alacant on tothom es veia afavorit i representat. La moda era ofrenar al turiste castella i el qui mes a l'angles, quedant així el valencià com llengua residual. No aprofitava pel negoci. Tot una bufonada de Zaplanes, Sonies i Alperis que va esdevenir en el desastre. A les zones del Vinalopó va passar el mateix, on grans empresaris i multituds de treballadors que pensaven en ser els nous burguessos castellans es varen vore de la nit al matí amb la ruïna dels seus negocis i fàbriques (sobre tot al calçat).
I al fi de tot que els queda? No res. No se senten valencians pero s'acollonen dels castellans (que de debó els coneixen) i voldrien jugar una baralla a dues bandes.
L'alicantinisme s'ha enfonsat estrpitosament per la manca de recurssos i finaçament. Paren la ma i no en trauen res de Castella mes que ho diguen en anglés. El turisme ja tampoc es el que era i els milers de iaios anglessos que son jubilats miren mes la pela que els catalans.
M'atreveixo a dir que amb totes aquestes coses gran part dels alicantins s'han deixat enrere l'identitat i ara no en saven on son.
Per esser valencians el govern els infra-financia i per ofrenar s'en van a Murcia.
Començem amb l'ensenyança OBLIGATÒRIA DEL VALENCIA A LES ESCOLES i imposar el requisit llinguistic a l'administració.
Entenc que la politica envers Alacant te que ser generosa pero ferma. Al pais Valencia hi es qui vol, pero acceptan les seves regles (conforme passaria en quansevol altre país) i el qui no vuiga ser que s'en vaja a Castella.

Excel.lent article Josep Enric
  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat