Diari La Veu del País Valencià
La Meua Sogra i El Kalàixnikov
Victor Hugo mantenia la tesi que quan més coneixia els homes (l’espècie humana), més estimava els animals. I no s’equivocava. Gens ni mica.

El meu amic Toni Infante diu sempre alguna cosa pareguda a: “La falta de presa de consciència del que som, és el que aboca la societat al desastre més absolut”. Perquè sí, amigues i amics, estem on estem perquè la societat, en la seua gran majoria, és inconscient.

A València sense anar més lluny, hem tardat més de deu anys en assabentar-nos del saqueig continu i desvergonyit de les nostres arques públiques, mentre que la vida pujava de preu a un ritme infernal, dantesc.

Diu la meua sogra que si Catalunya assoleix la seua independència, ella a soles anirà a la frontera amb Tarragona, carregada amb el kalàixnikov, i català que vinga a les nostres terres, català al qual li clava un tret. No en passa ni un.

I jo em pregunte: Per què?, per què aquesta aversió a gent amable com els catalans i catalanes? Per què?

Hem de pensar. Sempre hem de pensar.

La meua sogra diu també que prefereix que robe el PP que robe Podem. Jo preferisc que no robe ningú, ni PP ni Podem, ni els altres.

Però no és només la meua sogra, no. Com us he dit abans. Fa ben poc vaig llegir l’article d’un company columnista on es podia veure que estava en contra dels bous al carrer. Molt bé!!! Ara, al continuar llegint, argumentava que ell no estava en contra de l’ús dels animals, ell estava en contra perquè s’ocupava un espai públic.

Em vaig quedar bocabadat. Sí, amigues i amics. Bocabadat. Perquè si fóra ell el bou, segurament l’espai públic li importaria ben poc.

Aquesta falta de presa de consciència mata la nostra societat. Sencera. La mata. I la mata sense remei. Perquè la societat en general té la mateixa consciència respecte als animals no humans (i de vegades humans també) que la que té la meua sogra amb temes sòcio-polítics. La mateixa. Pràcticament nul·la.

La vida de milions d’animals depèn d’aquest simple detall: ser conscient de la veritat en la realitat que vivim. Si no volem violència, haurem de pensar on és la violència, i combatre-la. A qualsevol racó. També al racó d’altres espècies animals. Hem de pensar. I molt. O… fer com fa la meua sogra.

Iniciativa Animalista

Comparteix

Icona de pantalla completa