Uns altres meditaran el seu vot per a diumenge vinent i, tant de bo que decidisquen negar-lo als partits que ni tan sols porten, en el seu programa (i no diguem en les mesures econòmiques), les iniciatives bàsiques propostes per CEAR al seu recent Informe 2016. Però, també existeix la possibilitat d’aprofitar per a llegir algunes novel·les, visitar una exposició o rescatar algun documental o alguna pel·lícula que, moltes vegades, ens ensenyen sobre els refugiats molt més que densos tractats o manuals.
Molts de nosaltres tenim, a casa, sense saber-ho, el primer relat sobre refugiats, el que ens explica el Llibre del Gènesi, 3, 23-24: “I Yahveh Déu va tirar, doncs, fora, l’home i va posar a l’orient de l’hort de Edén querubins i una espasa encesa que es regirava per tots costats per a guardar el camí de l’arbre de la vida”. Segons el relat bíblic, els primers refugiats van ser els nostres progenitors, de manera que la història de la humanitat comença amb un acte d’expulsió i amb dos éssers humans a la recerca d’un refugi fora de la seua llar natal. Però, si no volem remuntar-nos tant, suggerisc la lectura de dues novel·les relativament recents.
La primera, de Laurent Gaudé, traduïda al castellà amb el títol El Dorado (Salamandra, 2007), ens acosta a la història d’un comandant de la guàrdia costanera italià, Piraci que, des del port de Catania, tracta de controlar l’arribada d’immigrants irregulars i refugiats a la portes d’Europa. Després de viure una experiència traumàtica, coneix la mare d’un xiquet al qual van rescatar ofegat i decideix emprendre el viatge a l’inrevés, és a dir, unir-se als immigrants i refugiats que tracten d’aconseguir aqueix El Dorado que és per a ells Europa. Ací, la història es creua amb la d’un d’aquests milions d’immigrants, Suleiman, que tracta d’aconseguir les costes del nord d’Àfrica per a trobar el seu paradís europeu.
Aquest conte té l’al·licient per als cinèfils (no diguem per als cinemaníacs, com qui subscriu) d’una genial troballa de Kerangal, que posa en relació el topònim Lampedusa amb l’obra de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, l’autor d’El Gatopardo. La imaginació de Maylis de Kerange la porta a establir un vincle entre el naufragi i la meravellosa seqüència del ball al palazzo Ponteleone, tal com la va filmar Visconti en la seua extraordinària versió cinematogràfica. El ball, vertader cant del cigne del món de Fabrizio, com suggereix amb agudesa la mateixa peça de Kerangal, és la posada en escena de la fi d’un món, d’una societat, d’una època que agonitza en la seua decadència i que serà substituït per un altre, el de la nova burgesia, que encarnen Don Calogero i la seua bella filla Angèlica. Tot i que, entre els del vell món, hi ha els que, com el nebot del príncepTancredi, tracten de negociar: “Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi”.
L’Europa envellida, que camina cap a la seua decadència, cap a la seua irrellevància en la política global, per la seua obstinació a tancar-se en el seu privilegiat jardí convertit en fortalesa inútilment emmurallada (com ha explicat Wendy Brown), pot ballar aquesta dansa final, aliena al fet que la seua oportunitat de rejoveniment depèn, en bona mesura, d’una política migratòria i d’asil justa, atractiva i eficaç. Però no, ací domina la visió instrumental i curtterminista, perquè governants (i mitjans de comunicació) cedeixen a la fàcil temptació del missatge simplista de la immigració i l’asil com a amenaça per al nostre privilegiat nivell de vida, per a la nostra manera de ser, que els serveix per a implicar el vot de la por.
Per això, la política europea (i espanyola) d’asil i d’immigració és lampedusiana: canviar alguna cosa perquè tot seguisca igual i, sobretot, que el canvi no ens afecte. Per això, com l’estruç, creiem que és millor no tenir aquesta realitat davant dels nostres ulls i fer que s’encarreguen uns altres, els no europeus: els països africans o Turquia, com en l’ignominiós acord entre la UE i Turquia pel qual, a canvi de 6000 milions d’euros i l’exempció de visats als ciutadans turcs, llancem tots els “excedents” en mans del cada vegada menys fiable Erdogan.
I sí, també el cinema. Dos exemples entre una llarga llista (consulten, per exemple, el lloc web d’ACCEM, https://refugiadosenelcine.wordpress.com/).
El primer, l’estupenda i multipremiada Illégal (2010), del belga Olivier Masset-Depasse, en la qual se’ns mostra la història del pas per un CIE (CREA en la seua versió belga i francesa) de Tània, una jove immigrant irregular que és detinguda i empresonada durant un control de documents, mentre que el seu fill aconsegueix escapar. En aquesta història, s’adverteix com de fina pot ser la línia roja que, aparentment, separa immigrants de refugiats i, sobretot, fins a quin punt és la nostra resposta la que caldria qualificar d’il·legal. La lluita de Tània, una dona de 39 anys d’origen rus, per a no ser expulsada de Bèlgica, país on viu i està integrada des de fa molts anys que, durant un control de documents, és detinguda i empresonada en un centre de detenció mentre que el seu fill aconsegueix escapar-se
El segon, Fuocoammare (2015), la versió oferida, pel director italià Gianfranco Rossi, sobre la tragèdia que viuen els que volen aconseguir Lampedusa; una pel·lícula que va obtenir l’Ós d’Or en la Berlinale del 2016. Rossi es va instal·lar durant any i mig a l’illa per a seguir les històries dels que tracten d’aconseguir les portes d’Europa a través del canal de Sicília, la ruta central del Mediterrani que recorren milers de persones des de les costes més occidentals de Líbia. Rossi va recollir el premi acompanyat pel doctor Pietro Bartlo, de l’equip sanitari que tracta d’ajudar totes aquestes persones, i va voler dedicar el guardó a les gents de Lampedusa, que van cridar vergogna, vergogna! a les autoritats europees que van arribar a l’illa per a vessar les seues lágimas de cocodril, després del primer gran naufragi del 2013. Gents abnegades, generoses, com les de les illes gregues de Lesbos o Kos, que fan el que ni les autoritats de la UE ni els governs dels nostres estats refusen fer.
Bon dia internacional dels refugiats!!
