Poques obres poden comptar amb l’aquiescència de la Junta Qualificadora i el vist-i-plau de filòlegs de la Universitat de València com són Vicent J. Escartí i d’Emili Casanova (aquest darrer també membre de l’AVL). Poques obres mostren el valencià com una matèria dúctil que s’amotla a les onades del temps; molt lluny de la rigidesa amb què molts s’entesten a “protegir-la” com si fos una mil·lenària pedra sagrada. És urgent desempallegar-se d’aquest plantejament per no ofegar l’idioma en les aigues pútrides de sempre.
A les mans m’han caigut uns tallers literaris que responen a aquestes sanes exigències per a la supervivència de la nostra llengua. De l’enginy i creativitat del filòleg, escriptor i promotor cultural Antoni Rovira, la publicació dels Tallers Literaris (Editorial Enkuadres) constitueixen un recull de relats de temes diversos on el valencià desplega totes les possibilitats per adoptar fesomies diverses. Amb un total de tres exemplars graduats per nivells, els fulls reïxen a despertar la curiositat del jovent tant pel plantejament dels textos com pels temes que aborda. I, vertebrant l’originalitat de cada relat, l’autor llueix sense complexos la versatilitat del nostre idioma. Cada narració suposa la troballa d’un lèxic capaç d’afinar amb precisió meticulosa qualsevol concepte fins i tot amb el matís més subtil. Exhibint conceptes tan afinats, el valencià es redescobreix com una eïna expressiva d’inabastable valor per a poder verbalitzar tot allò que a qualsevol mortal li bull al cor o a la pensa. Sense restriccions. Al cap i a la fi, és una obra que ens recorda allò que hauria de ser obvi: en valencià es pot parlar de TOT.
Antoni Rovira
Però reciclar-se als nous temps i calar a les noves generacions requereix inevitablement de suports tecnològics que ja formen part integrant de la nostra vida quotidiana. Aquest detall no ha passat inadvertit a l’autor, qui ha acompanyat cada peça literària d’un codi QR que condueix a un vídeo específic de la Xarxa per a complementar la temàtica específica i encuriosir fins i tot les ments més endormiscades. Una vegada més, el valencià demostra aptitud per reptar els condicionaments tecnològics sense complexos.
I per reblar el clau, la vitalitat de la nostra llengua també ve condicionada per la sàvia nova que va nodrint-la emanada d’infatigables plomes arrelades a la nostra terra. Antoni Rovira acompanya cada relat amb un fragment d’autors valencians de gran vàlua que constaten que l’idioma es troba en constant ebullició i dinamisme: Manel Alonso, Maria Rosa Sabater, Alba Fluixà, Pura Peris, Vicent Lloret, Llorenç Garcia i un llarg etcètera.
Amb ànim d’adaptar-nos a un present sempre mutable sense menystenir la perspectiva històrica, convé rememorar que Ramon Llull fou l’artífex que elevà la llengua d’Ausiàs March a la categoria de culta convertint-la en apta per abordar filosofia, ciència, moral, religió, tècnica, etc. El gran místic i visionari aconseguí la fita que el català impregnàs tots els camps del saber imaginables i assolís un estatus que fou l’enveja de qualsevol llengua romànica (fins ara sols considerades vulgars). D’aquella conjuntura ençà, molts parlants conscienciats han arreplegat gustosament el compromís de què aquesta virtut no minvàs mai malgrat els llargs periples de foscúria que els nostres mots han travessat. La iniciativa dels Tallers Literaris d’Antoni Rovira són una baula més d’aquesta llarga cadena que continua sacsejant el present amb ímpetu de ferro.
