Ara bé, el que no és tan correcte són les veus que qualifiquen el fet d’agranar com una tasca impròpia dels estudiants. És més, quan intervé el sentit de classe, el debat democràtic es perverteix. Intenten establir la percepció que un agranador ocupa un lloc inferior en l’escala social? Heus ací el que m’astora. La societat que es pretén igualitària i equitativa hauria d’amollar el llast de l’estratificació injusta i arbitrària.
Em posicione, doncs, al costat de la jurada en cap de Madrid perquè crec que té raó. Les imatges que deixen les festes de la ‘botellada’ demostren que el vandalisme no és exclusiu del segment econòmicament feble. La incultura dominant corca la conducta de tot el cos social i el fa desembocar en la conculcació del respecte. L’entorn físic i la relació humana necessita moltes graneres reals i metafòriques.
I acabe amb una màxima empírica: “Agranar és una experiència plaent”. Proveu-ho i ho sabreu.
