1. “España no se entiende sin Cataluña ni Cataluña sin España”. Aquest “estribillo” resumeix una copla que els mitjans amplifiquen com un “disco dedicado” en una emissora unívoca (que significa “tots a una veu”).
“A los catalanes los queremos mucho”, van dient prohoms que “aman tanto a España que la quieren roja antes que rota”.
Aquesta darrera màxima està en plena vigència. (Els periodistes televisius de tendència progressista… o no, entraven en èxtasi quan Ciudadanos arrapà un escó a Junts pel Sí la nit de l’escrutini). Així que no “es un recuerdo del pasado, que nunca más ha de volver”, com cantava la Piquer “de mostrador en mostrador. Cuando el blanco faro sobre los veleros su beso de plata dejaba caer” (quanta bellesa literària en la inspirada imatge!!). De manera que el sentiment no és exclusiu de l’època de la postguerra en què la ideologia falangista “construïa” un esperit nacional intangible però implacable. Ah, però si en construïen un, havien de destruir-ne uns altres. Destruir altres nacions, vull dir, entre les quals hi ha els valencians, els catalans i els balears. Queda Euskadi i Galícia, que també sentiren frases “carinyoses” d’un estil semblant al llarg del període.
Ara em permetré il·lustrar el tema amb la instantània del camarada Aznar López jugant al dòmino a Quintanilla de Abajo. El significat d’aquell costum és, com a mínim, inquietant. Davall del sis doble pot aparéixer la imatge d’Onésimo Redondo, fundador de Las Juntas Castellanas de Actuación Hispànica. Significatiu títol, voto a Déu! Així mateix, la coordenada geogràfica no és en absolut arbitrària. Cap casualitat. És en aquelles contrades de la Castella profunda on arrelen les idees d’entreguerres que desfermaren la Segona Gran Guerra. Alerta! Per tant, el ritual agostenc de don José María en la Quinta de Valladolid és si fa no fa com el pelegrinatge dels fidels cristians a Lorda. La “Sagrada Unidad de la Patria” i “La Unidad de Destino en lo Universal” són pregàries anagògiques d’orígens transcendentals anteriors al mateix Cosmos.
Eixa és la raó per la qual el polític va al santuari ideològic en cerca d’un viàtic secret inexorable: professa la mística inherent i vetla les armes en la fosca nit de la vetusta Castella. Psicòticament imbuït per la interiorització de la idea d’Imperi, planeja canviar les matrícules dels automòbils…