Besllume un horitzó amenaçador. Un horitzó blau. Però no blau com els pensaments que s’engronsen en la fantasia celeste. El color que albire sobre la imminència del futur és” l’azul mahón”. Per això tremole només de pensar que la nau anomenada Espanya s’aixoplugue en la rada presumptament superada en la transició. Aquest accident històric no ha sigut esborrat de les cartes de navegar. Persisteix. I nosaltres som testimonis de com va renaixent. Les idees del “Gran Ausente” cobren actualitat a través d’un Apol·lo seductor. El programa polític que expressa el jove líder és la reencarnació de la “Gran Castilla”; projecte escrit i anhelat que l’Estat consumarà quan caiguen els últims baluards. Sens dubte, el propòsit de suprimir especificitats no castellanes serà l’eix central de la praxi doctrinària. Per tant, seria presumible un hipotètic entusiasme de la “Lucecita del Pardo”, en cas de residir entre els vius.
En fi, sondejos, enquestes i opinió pública indiquen el retorn d’idees que crèiem periclitades, obsoletes. S’han mantingut en estat embrionari, latent, colgades per la cendra aparent. Ara es desperten i es manifesten sense complexos; desafien els temps democràtics i la pluralitat cultural. No volen resurreccions; volen sepultar dignitats sota la llosa del poder. De moment n’han pescat un que combregava amb la dialèctica de “los puños y las pistolas”. És una mínima punta d’un iceberg colossal.
Com m’agradaria, arribat el cas, rectificar aquestes ratlles, article o comentari que vaig confegint amb la lentitud de la passió reflexiva en aquest racó irrenunciable!!
