Els documents, il·legibles i apòcrifs, sembla que expliquen la recollida de 58.000 firmes d’un antecessor de Don Fernando Giner, segons els paleògrafs més agosarats.
El motiu d’aquella iniciativa –no exempta d’argúcies tramposes– resulta ser una oposició ciutadana al canvi de nom del poble de Mutxamel. En efecte, filòlegs experts de la Meseta el rebatejaren com a Muchamiel, expressiu i dolç topònim que encara conserva per a satisfacció dels addictes a la genuflexió.
La notícia, d’alt valor arqueològic i, en conseqüència, històric, coincideix en el temps i en l’espai amb la croada impulsada pel ja esmentat senyor Giner. Aquest senyor podria, legalment, transformar el seu cognom en Enero, ja que seria un altre èxit del pancastellanisme rampant.
Si fera públic el propi volantí nominal obtindria un triomf assegurat en tant que obriria un camí als valencians de piscifactoria.
És a dir, l’alta empresa d’evitar la revocació simbòlica d’un costal d’injustícies posa en evidència l’impuls i la deriva del seu partit: organització política que té com a objectiu nuclear la implosió de qualsevol signe advers a la Gran Castilla, El Dorado per als valencians sense memòria.
D’altra banda, si, tal com afirma el senyor Giner, somos una sociedad rica, com és que no han protestat mai defensant l’al·ludida riquesa, violada ara i adés pels poders públics? Si no, per què odien l’idioma nacional d’un territori com el que ocupen?
Seria bo, doncs, que alguna vegada, els que sabem què som i què volem ser, guanyàrem alguna mà en la partida de tafurs amb l’armilla artera d’un fals bilingüisme.
