Un dia sí i l’altre també, veiem i sentim com l’empresariat valencià i la ciutadania atònita són escarnits i torejats en l’“albero” pels primers espases de Madrid.
Tot plegat, em planteja un interrogant. Si haguérem jugat les cartes del valencianisme real –no el del Partit Popular, evidentment genuflex– es burlarien de nosaltres com fan actualment, “impasible l’ademán”?
¿No seria convenient exigir en lloc d’implorar, com farien els hòmens, el tracte que ens correspon?
¿No s’han adonat que tanta ofrena anul·la la força i deslegitima la raó?
Ni sóc empresari ni ho he sigut mai. Però em fan llàstima quan els claven banderilles “rojigualdas” com si foren “morlacos” a punt de rebre l’última estocada.
