En saber-se l’autoria d’una obra en català fins ara anònima, veig amb profunda satisfacció les reaccions del món acadèmic de Madrid. L’aclariment de l’enigma mobilitza la intel·lectualitat hispànica i fa visible l’article 3 punt 3 de la Constitució “que nos hemos dado!”.
Experts en romanística medieval, filòsofs i escriptors són entrevistats pels mitjans públics i privats de La Gran Castella amb motiu del descobriment. I encara que no han fet declaracions sobre la qüestió, m’imagine l’emoció que deuen haver sentit Soraya i Mariano en assabentar-se’n.
Estem, doncs, d’enhorabona. Fa més de trenta anys, lector còmplice, el catedràtic Antoni Ferrando Francés ja deduïa –en sóc testimoni directe– que qui escrigué “Curial e Güelfa” era necessàriament valencià. Vull que quede constància escrita i publicada. Felicitats, professor i amic, per aquella diagnosi.
