Dones úniques, plecs inimitables

Gaudeix de nou d’uns dels articles de Rosa Roig, publicat el passat 06/08/2014 en La Veu.

“Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel sigues al model que estimes, més seràs tu mateixa”
Mª Aurèlia Capmany

Ignorem si quan el 3 d’agost de 1492 les caravel·les que van descobrir Amèrica, salparen des del port de Palos de la Frontera, Huelva, a bord viatjaven dones. De la mateixa manera que ningú ens ha contat com va ser la vida de les dones en l’aventura de “conquerir” Amèrica, ni com va ser la vida de les dones indígenes, “gràcies” als conqueridors. Encara que només pensar-ho em fa feredat, però estaria bé que ens ho contaren. També estaria bé disposar de relats de vida, narracions quotidianes, sobre com canvia el dia a dia, menjar, netejar, sobreviure, estimar, tindre cura, educar, a partir del 3 d’agost de 1914, quan Alemanya declara la guerra a França i Europa esdevé territori de Guerra Mundial, la primera.

Mentre esperem eixa nova manera de contar la història de les guerres i les conquestes. sense tants herois i protagonistes masculins entre canons i grans principis territorials, hui al post de Dones úniques, recordem la valentia, la decisió, l’estima i l’admiració i uns plecs inimitables.

Isabel Vilà i Pujol, una mestra, activista, lluitadora i valenta, la primera sindicalista catalana, nascuda el 1843 – Calonge (Baix Empordà). Mireu el relat de vida que publica la Revista de Girona el 2001.

I també recordem Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural, nascuda el 1918 – Barcelona (el Barcelonès). També recordem Marguerite Duràs, l’única autora que traduí Capmany al català : “el 1965 traduí de l’autora francesa nascuda a la Cotxinxina (actualment Vietnam) Un dic contra el Pacífic per a Edicions 62. Marta Pessarrodona en el pròleg de l’edició de 1994 sosté que la versió de Capmany «va saber —i sap— apropar la passió continguda de l’autora». Publicada a París el 1950, Un dic contra el Pacífic és la primera novel·la rellevant de Duras, preludi de l’obra posterior, que culminarà amb l’edició de L’amant el 1984 (un any després traduïda al català per Marta Pessarrodona), amb un èxit comercial aclaparador, que, a més, li reportà la concessió del Premi Gongourt. No sabem quin element de la vida o l’obra de Duras va atreure més Capmany per decidir introduir-la al públic català: potser el desig i la follia dels protagonistes, potser les terres exòtiques on ocorren els fets, potser la riquesa i el desequilibri de les relacions…; potser el simple encàrrec editorial…”

Però sobretot recordem la passió que Ma Aurèlia Capmany sentia per Virginia Woolf, tot i que deixa que la traduïra Maria Antònia Oliver, autora d’un magnífica novel·la Crineres de foc. La Capmany homenatjà la Woolf, amb la novel·la Quim/Quima que imitava l’Orlando -aquell personatge que canvia de sexe al llarg de la narració- . Segons Pilar Godayol “A Quim/Quima Capmany obre la novel·la amb una carta que dirigeix a l’autora anglesa i en la qual justifica que el/la protagonista del llibre és un calc del seu Orlando. Capmany hi transcriu les paraules següents: «Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel siguis al model que estimes, més seràs tu mateixa. Pots repetir tranquil·la el mateix vestit, la roba dibuixarà sobre el teu cos uns plecs inimitables, i el perfum, el mateix perfum sobre la teva pell bruna farà una altra olor».

Icona russa

Acabem les Dones úniques de hui amb Salomé, diu Vikipèdia “A l’Evangeli grec dels egipcis (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixebla de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: “Mentre les dones pareixin”, i Salomé diu: “Llavors he fet bé en no parir”….Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès “Salomé la deixebla seguidora de Jesús. En la llegenda medieval de les Tres Maries (Maria Jacobé, la mare de Jaume, d’Alfeu, Maria Salomé i Maria Magdalena) es narra que, amb altres seguidors de Crist, van marxar en un vaixell i van arribar a les costes de Provença, al lloc de Les Santes Maries de la Mar, on són venerades”. He llegit en alguna part que els evangelis expliquen amb detall que Jesús va ser seguit per moltes dones i va viure’n envoltat d’elles. També que dues dones formaven part dels apòstols, Salomé i Maria Magdalena. Per quina raó només han quedat apòstols-homes, és una pregunta que també s’hauria de contestar.

Dones de Frontera
Manola roig, il·lustradora i Rosa Roig, escriptora