Qui té por de les Magues de Gener?

Quan Antonio Machado proclama que la veritat també s’inventa, no està pensant en la manipulació ultrajant, ni en l’escarni. Està pensant en l’aforisme de Lacan “ La veritat té sempre una estructura de ficció”. I és així com des d’una “ficció”, hem arribat a la veritat. I la veritat és que la dreta del nostre país és intolerant, i no vol deixar que l’espai públic l’ocupen paraules que trasmeten valors, ni iniciatives solidàries que sorgeixen des de la voluntat de les persones, que amb més il·lusió que diners, fan festa. Alternativa, laïca.

La consigna inicial “son gordas” “són ridiculas” ha passat per un “són bruixes”, que esperem que no acabe amb un crit :“cremem-les”. Però s’ha convertit en el clam únic, en l’insult: “són putes” amb el qual volen inventar una nova veritat, basada en l’escarni. Cansades estem d’operacions com esta, que ja hem vist fer en més ocasions.. L’any 1976, Joan Fuster, escrivia” Y lo peor de todo és que el vocablo “puta” és un insulto… No lo és “bombero”, “medico” “sastre” “basurero”…” i encara afegia “ el nombre exacto da grima (puta) és aspero, violento, cargado de injuria i de desprecio”

Però per quina raó la reacció ha sigut tan visceral? I per què s’ha triat un element de la ficció, les Magues, com a enemic a abatre, sense pietat i sense respecte? Per a qui no ho sàpiga les Magues de Gener són els personatges d’un material didàctic que Cristina Escrivà Moscardó, ha creat per a treballar amb els xiquets i xiquetes, valors humans que hauríem de tindre present en el nostre dia a dia. Qui té por de la Llibertat, de la Igualtat, de la Fraternitat? Qui té por de les paraules, i per això converteix a qui les representà en “putes”? Qui usa l’insult contra l’art, la fantasia? Qui està en contra d’una nova manera laïca, solidària, d’entendre les festes, en les quals, la visió fantàstica del món que tenen les criatures és la que importa?

Qui ha menystingut el treball generós i gratuït de les entitats que han col·laborat, dones, hòmens, xiquets i xiquetes? Qui ha ocultat la poesia i la música? Qui oblida els tallers de reciclatge? Qui vol encetar una batalla contra una idea? Qui usa insults contra les paraules? Qui ha amagat el discurs de les magues? I qui pot callar, davant de tanta ràbia, abocada contra uns valors personificats per tres dones normals i corrents? Qui té por de les magues de gener?

Vos deixe, una explicació de la Festa, la relació de la gent que hi participà i les paraules que les Magues van transmetre, per a que busqueu les respostes, i les compartim. Sororitat, solidaritat, tolerànica, llibertat, igualtat i fraternitat. S’atreviu?

_{Rosa Roig i Celda}

Per què la Societat Coral El Micalet ha celebrat la Festa de la Infantesa, per Cristina Escrivà Moscardó

“El govern republicà, en guerra contra el feixisme, va ser el primer en el món en entendre que la infància era la gran víctima dels conflictes i per això s’havia de protegir, com promulgava la Declaració de Ginebra sobre els Drets de l’Infant de 1924 que incloïa la responsabilitat de les persones adultes sobre el seu benestar.

Aquesta obligació moral, la va realitzar com mai més cap govern en guerra ho ha sabut fer. Aquesta afirmació està avalada pels diversos, nombrosos i reeixits projectes que va assumir en benefici dels seus futurs ciutadans. Un dels projectes als quals ens referim són les Colònies escolars permanents que es van distribuir per l’Espanya lleial, majoritàriament pel País Valencià i Catalunya i, gràcies a aquesta política social, es van salvar milers de nenes i nens amenaçats per les bombes.

Dins d’aquesta actitud duta a terme pel Ministeri d’Instrucció Pública es troba el patrocini de la “Setmana de l’Infant”, idea que va sorgir des de les organitzacions antifeixistes per desterrar la por de la guerra, que va arribar a traumatitzar la població infantil, assegurant que l’Estat protegia als nens. Una de les experiència republicanes en la història d’Espanya més entranyable i desconeguda, en un temps on la participació dels ciutadans en els assumptes públics era usual.

“La Setmana de l’Infant”, va concloure el dia 7 de gener de 1937 amb una cavalcada nomenada “Dia del nen”, organitzada per l’Ateneu Popular (Ateneu Mercantil) amb l’ajut de totes les organitzacions antifeixistes a més de la col·laboració entusiasta d’artistes plàstics i dels consells municipals de l’entorn de la ciutat de València.

_{Manola Roig i Celda}

Qui ha participat en la Cavalcada

TABALS I DOLÇAINES PUÇOL, L’ELIANA I BENAGUASIL
2. TOTART
3. REPRESENTACIÓ DE LES 3 MAGUES
4. CUCS DE VELLUTERS
5. GRUP DE MÀSCARES
6. SOTERRANYA DE TORRENT
7. KERAFRICA
8. PLATAFORMA D’ACCIÓ PATRIMONIAL PER L’HORTA NORD
9. CELTURIA
10. GEGANTS I CABUTS DE BENETÚSSER
11. ESCOLA LA NOSTRA DE BENETÚSSER
12. ALIMARA
13. TABALS I DOLÇAINES MICALET
14. TABALS I DOLÇAINES BUF-ALÍ
15. DOLÇAINES I TABALS LA LLAVOR (ALMENARA)
16. MUIXERANGA DE VALÈNCIA
17. COLLA ESTRELA ROJA
18. DESTAROTATS
19. L’ ESVARAETA , COLLA ESTRELA ROJA
20. GEGANTS DE BENIMACLET (TIRANT, MORO MACLET I CLETA), COLLA ESTRELA ROJA
21. GEGANT D’ARRANCAPINS
22. JOVE MUIXERANGA DE VALÈNCIA, MICALET
23. TABALS I DOLÇAINES NOU MOLES
24. TABALS I DOLÇAINES EL ROSSEJAT (TORRENT )
25. GRUP DE DANSES HAWWARA DE BENETÚSSER

26. ESCOLA DE TABALS I DOLÇAINES TUZER BENETUSSER
27. ORQUESTRA MICALET
28. LES 3 MAGUES
29. PREGONER ( David Vidal)
30. COLLA GATZARA (PATERNA)
31. CAPARRUT (Joanvi Cubedo)
32. Fotògraf Miquel Gómez

Què van dir les Magues de Gener al balcó de l’Ajuntament de València

Xiquetes i xiquets, mares i pares, autoritats municipals, vos saludem amb uns versos de Maria Beneyto:

Hui València ens acull, novament i estem contentes perquè venim del passat però volem construir amb totes i cadascuna de vosaltres un futur, on el que representem, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, visca en els vostres actes de cada dia. No som, el que tenim, som el que sentim. Som el que fem.

Vos portem des del passat el missatge que un físic molt conegut, Albert Einstein ens dedicà, en aquell any de 1937 al Congrés d’Intel·lectuals celebrat a l’hemicicle de l’ajuntament, i que deia que sempre hem de conservar l’esperança de temps millors. Però que hem de treballar, per a construir-los.

Ens diuen magues, però, heu de saber que la màgia només existix perquè la creem entre totes i tots. Som dones sàvies que tenim la capacitat d’escoltar el que s’amaga al vostre interior, i de desitjar-vos el millor per a viure. Teniu grans qualitats que no sempre féu servir, generositat, sentit de la justícia, paciència, fermesa, claredat, empempta, creativitat i constància. Viviu amb persones que vos estimen i a qui estimeu. No defalliu. I ajudeu-nos a crear un món de felicitat i cultura.

Com diu Carmelina Sànchez-Cutillas

A les magues ens ajuden totes les persones que creen bellesa i ens la ofereixen per poder-la compartir. Hem tardat molt en tornar, però en el camí hem escoltat moltes veus que escampem pel món el nostre missatge.

Com la de Rosa Ballester, una artista amiga, que ens regalà unes bellíssimes paraules que un home savi , Àngel Gaos, li dedicà al nostre poble en l’any 1936:

“Si n’hi ha un poble en la terra que és necessàriament partidari de la Igualtat, la llibertat i la Fraternitat és València…una cultura de mars oberts, vital, matisada per mil tonalitats, que és llum i càntics a la vida”

Les Magues hem vingut a trasmetre-vos el nostre missatge per al 2016, un missatge col·laboratiu i solidari, perquè en som tres i ens complementem i sense el que signifiquem juntes no hi haurà progrés,

– Jo, la Igualtat, vos convide a treballar per una vida justa i sense violència.

–Jo, la Fraternitat, la Sororitat, sóc la humanitat en acció, i vos recomane que la solidaritat que ha fet avançar la humanitat, guie els vostres actes,
–Jo, la Llibertat, vos recorde que heu d’usar la llibertat en les vostres vides.

I ja sabeu: la màgia, com la vida, demana una forta dosi d’il·lusió, i de voluntat.

Féu màgia!

Felicitat i cultura