Sempre que estic al seu costat, em ve la mateixa idea al cap: la millor metàfora del sexe és el mar. Cadenciós en el seu ritual d’acostament, dòcil al pintor d’escates d’argent que estarrufen la seua calma, creixent i constant en el seu clam, fort i asimètric en les sacsejades, i és, en aquest intercanvi humit de sorra i sal, on satisfà desitjós d’escuma blanca l’envestida incerta del seu desig.
És gratificant sentir com flueixen les emocions contrastades en una conversa com la de fa uns dies amb un amic; converses que van adquirint “nocturnitat” habitual i des de les quals observes el que jo anomene “l’error en la mirada”, quelcom que molts de nosaltres fem, clarament, sense ser-ne conscients… Creiem que uns altres tenen, senten, cerquen… amb idèntica o semblant necessitat vital, el coneixement d’un mateix i la necessitat permanent d’autoqüestionar-se com si d’un suport essencial es tractara, així ho visc… i et descobreixes amb la sorpresa que potser aquesta capacitat/necessitat d’introspecció és poc comuna, com ell em descrivia amb eixa subtilesa que destil•len les seues paraules.
Cometem – comet – l’error de creure que aquesta necessitat va lligada a la intel•ligència, a la cultura, a la capacitat analítica, en definitiva, a qualitats que podríem considerar, d’alguna manera, objectivables, i tampoc és així… no sé d’on neix aquest estímul que de vegades, poques en el meu cas, aporta una sensació de plenitud difícil de descriure, per com és de gran i perfecta!!, però que, en gran manera, condemna a la insatisfacció constant, immanent a l’existència, sense importar els èxits, els resultats, hi ha alguna cosa que mai encaixa…
I crec que és aquest error el que ens manté captius de nosaltres mateixos, el que ens impedeix apropar-nos, en la majoria d’ocasions, a la mirada de l’altre, i no per falta de ganes de vegades, sinó per pura miopia.
El nostre horitzó mental delimita en gran mesura com serà la nostra tènue existència, són les nostres representacions les que ens erosionen, ens confonen i, alhora, ens protegeixen.
En altres ocasions, per fortuna, no és així! Ens trobem amb la mirada fresca de l’altre i així, caiem confiats en aquest poder gairebé màgic de sentir-nos units a l’altre a través de les idees… -la conversa els permetia amar-se a través de les paraules- com semblava descriure Hannah Arendt referint-se a Martin Heidegger, en eixa envellutada sensació d’aixopluc que ens produeix la trobada.
Però aquestes impressions no són més que això, impressions, i quan fem servir la paraula “dolor”, tots sabem a què ens estem referint, però ningú pot saber si el que l’altre diu dolor és el mateix que un experimenta, perquè sempre ens serà impossible accedir al més privat de l’altre, perquè al final, la paraula, des de la seua força i la seua ambició per ser la paraula justa, seguirà sent precària i convencional .
Fora de les paraules existeix un tot, recorde en un petit relat de Kafka, ‘El silenci de les sirenes’, que refà l’episodi d’Ulisses i conté un fragment poderós: “les sirenes posseeixen una arma molt més terrible que el cant: el seu silenci “.
Precisament C.S. Lewis, en el seu magnífic assaig ‘L’experiència de llegir’, expressa amb molta claredat mitjançant aquest experiment que proposa jutjar la literatura a través de la mirada del lector, una mica del que he pretès transmetre en aquestes línies, el fet que cada un de nosaltres obtenim una experiència diferent de la lectura d’una obra segons la nostra sensibilitat literària. Per a alguns, la primera lectura d’un llibre suposarà una experiència transcendental, com un descobriment únic, només comparable a l’amor o la bellesa, llibres que recordaràs, rellegiràs i conservaràs com a objecte de culte; però, altres, no senten res d’extraordinari, únicament serà un altre llibre més que aparcar en aquell racó de la nostra memòria, d’on poques vegades tornarà a sortir.
És la metàfora continuada inicial la que m’ha convidat a aquesta reflexió, la singularitat de la mirada va més enllà de la matèria primera d’un horitzó. Però no oblidem que hi ha crescudes en els rius i tsunamis en els mars.
