30 de setembre, Dia Internacional de la Traducció


El divendres 25 de setembre –tal com férem el diumenge següent a Tavernes de la Valldigna i hui mateix farem a València– celebràrem a Alboraia la cinquena edició del Dia Internacional de la Traducció, que té lloc el dia del decés de Jeroni d’Estridó, traductor de la Bíblia i patró dels professionals del món de la traducció; dedicat, enguany, al guió cinematogràfic.

Ací teniu el text que Margarida Castells i jo mateixa preparàrem per reivindicar l’ofici de les persones que ens donen a conéixer la varietat de cultures que enriqueixen la nostra condició, les persones que fan que el món s’interesse per nosaltres i que, quan un malfat en disposa la ruïna,  puguem sol·licitar la solidaritat dels nostres congèneres. Diu així:

«El cine, o cinema, és “l’art de representar en una pantalla imatges en moviment”, i, de fet, cada vegada que pronunciem el mot, estem reproduint l’adaptació a la nostra llengua del mot grec kinema, que no vol dir altra cosa que “moviment”: un significat molt proper al sinònim més popular de la paraula anglesa film: movie.


 
I en l’origen d’aquesta art n’hi ha una altra, la fotografia: fotos i més fotos, en sèrie i ben enfilades en el temps, per a explicar-nos històries..., històries amb un principi i un final, com totes... Però, ah!, aquella art ‘muda’ de la narrativa en imatges, prompte va trobar a faltar allò que la realitat debades oferia: el so ambiental i, sobretot, la veu: els diàlegs, monòlegs i converses de les actrius i actors que protagonitzaven les pel·lícules... Tant és així, que, quan sentim dir: “Sempre ens quedarà París”, “Dis-me que m’estimes, encara que siga mentida” o “Que la força t’acompanye!”..., se’ns posa la pell de gallina... Unes poques paraules que susciten molts records. Unes poques paraules; però, en quin idioma? Pensem...

Tot i que els llibres d’història del cinema diuen que la primera pel·lícula ‘sonora’ fou la nord-americana El cantor de Jazz (de 1927), des de l’any 2010 sabem que la Biblioteca del Congrés de Washington guarda la còpia d’un curtmetratge de 1923 dedicat a –i protagonitzat per– la valenciana Conxita Piquer.

En fi, no és qüestió ara d’entrar en curses vanitoses, i menys contra l’oncle Sam; però sí, de recordar que la primera pel·lícula sonora de la història a rebre una aprovació crítica gairebé universal fou l’Angel Blau –estrenada a Berlín el 1930, dirigida per Von Sternberg, protagonitzada per Marlene Dietrich i ‘parlada’ en alemany. Des d’aleshores, tothom començà a fixar-se que els diàlegs de la pel·lícula procedien d’un guió, d’un text escrit en una llengua determinada, i que, si algú no entenia l’alemany, una de dues: o l’aprenia per comprendre del tot la pel·lícula, o hauria d’esperar que algú la traduïra.


I, per acabar, voldria contar-vos una història... Mentre cercava el material que tot seguit llegirem, em vaig quedar horroritzada de com de ningunejat està l’ofici de traductor de guions cinematogràfics –més que el d’obres teatrals!, que no és cosa de per riure–... En tindreu prou amb una dada: de les més de tres-centes traduccions de guions que una bona gent de TV3 i unes quantes traductores i traductors de l’extinta Canal 9 van posar al meu abast, només quinze esmenten qui les ha fetes i qui les ha ajustades. És molt fort..., i més, quan una professional valenciana del sector, Teresa Olmos Camarasa, rebla el clau, dient-me: “Som i hem sigut tan invisibles que hem desaparegut i ningú no se n’ha adonat”.


Acte d'Alboraia

Hora és, doncs, de conscienciar-nos del mèrit d’una professió més que infravalorada, i hui, des d’ací, volem contribuir a reparar d’alguna manera el greuge escoltant fragments de diversos guions no escrits, originalment, en valencià; uns textos que sentirem i entendrem gràcies a les persones que n’han traduït les paraules, a les quals expressem el nostre agraïment.

I ara donem la benvinguda als nostres convidats –Francesc Fenollosa i Ten, Mari Giner i Miri Giner–, i també a les aspirantes i aspirants a dobladors, que en acabar la demostració mestrívola faran la lectura dramatitzada d’unes quantes escenes de guions cinematogràfics traduïts al valencià.

Silenci, doncs, que estem gravant.
LLUMS, CÀMERA I... ACCIÓ!!!»


Comentaris

Sento
2.

Encarna, endavant!

  • 2
  • 0
Sal·lus País Valencià-Països Catalans
1.

Ei, Encarna, no has dit l'hora de l'acte al Micalet... No sé si podré anar perquè tinc el cor migpartit entre aquest acte i una altra cosa, però faré per anar-hi a celebrar la traducció. Gràcies per l'article i per tot!

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat