Enfilant versos i perles

Fa poc més de tres anys, l’editorial Adesiara va publicar el llibre Perles de la nit. Poetes andalusines, la primera traducció al català, en edició bilingüe, de l’obra conservada de les poetes andalusines, una setantena de poemes de vint-i-sis autores que visqueren i escrigueren durant l’Edat Mitjana. Com és sabut, des del segle VIII una gran part del territori de la península Ibèrica, i les illes adjacents, fou incorporada al món araboislàmic, i l’estat que s’hi constituí rebé el nom de l’Àndalus, que va incloure les illes Balears i les contrades que avui conformen el País Valencià, al llarg d’uns sis segles, i també, encara que sovint se'n fomente l’oblit, part del Principat actual: la Catalunya Nova,  vora quatre-cents anys.

De nom en coneixem unes quantes més –de fet, una quarantena–, citades per diverses fonts, però només de les 26 autores incloses en Perles de la nit en servem obra, concretament seixanta-nou poemes i un hemistiqui, un nombre de versos força escàs si tenim en compte que estem parlant de huit segles de producció poètica del conjunt de poetes andalusines que han passat o no a la història. Un cas, si fa no fa, comparable a un altre de més conegut entre nosaltres, almenys quant a l’escàs percentatge d’obra salvada: el de les trobairitz. Doble misèria, doncs, però és el que hi ha. Escrites en àrab clàssic, en llurs cassides veiem de tot: des de la sàtira més punyent (conreada magníficament per Wal·lada o Muhja, que palesen molt mala llet i que demostren un enginy i un domini magistral de l’ars poètica) fins a durs poemes de denúncia contra els mals governants i els polítics incompetents, com ara el de Hassana, el de Hafsa o el d’Aixilbia, que, salvades les distàncies i el temps, són perfectament assumibles hui en dia. Hi trobem, així mateix, poemes que versen de la importància de la cal·ligrafia (Safia o Um Alhassan), d’altres que constaten el pas del temps (Maryam) o que tracten de la religió (Saduna o Zaynab), i, és clar, molts versos que parlen de l’inevitable amor, i des de punts de vista varis i amb tota mena de matisos, i relacions (n’hi ha de dedicats a hòmens, i també a dones).
 

"Torre d'Infantes", d'Edwin Lord Weeks
 
D’aquell març de 2013 ençà, hem oferit llurs versos en format seriós o sota estructura de recital en diversos indrets de parla catalana, com ara Barcelona, Gandia, La Tossa de Montbui, Ondara, Pedreguer, Tavernes de la Valldigna, València..., amb actes presentats per Carme Barceló, Isabel Canet, Manel Forcano, Josep Piera, Begonya Pozo o Isabel Robles, en què hem comptat amb l’acompanyament de músics de la talla de Ximo Caffarena, Concepció Ramió, Pablo Ramos i Quim Sanç, i la col·laboració esplèndida de Naima Bemaarouf, Souad El Hadri, Amina Khalid i Ratiba Zami. I, per fi, despús-demà divendres, a les 20.30, la Seu Universitària Ciutat d’Alacant –edif. Sant Ferran, c/ de sant Ferran, 40– obrirà les seues portes a aquestes mestres en l’art de la paraula, oblidades com llurs ciutats enrunades i llurs llibres perduts o manllevats. I ho farà mitjançant l’espectacle Versos d’arrel andalusina, amb música en directe a càrrec del cantautor Quim Sanç, al llaüt i a la percussió, i les goles de Fátima Zahra el Bekkaoui i jo mateixa, que cedirem la veu, en àrab i en català –respectivament–, a unes veus de mel i fel ben ardents, llauradores genials de poesia. Ací en teniu la cirereta d’un tastet.
 
«La boca d’ella para els peus de qui l’anhela;
així es defèn de qui l’assetja, la frontera.»
Muhja bint Attayani
(del recull Perles de la nit. Poetes andalusines,
traducció de Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni, ed. Adesiara)

 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat