La cara B d’una nit màgica o 'Sempre ens quedarà el 8 de març'

La nit del dissabte fou màgica, ningú no ho pot discutir ni negar; màgica com feia anys que no ho era un vint-i-tants d’abril –setze!–; sí, malgrat el ruixat que un núvol maldestre va deixar sobre els nostres caps i que acabà esdevenint una dolça humitat que, actuació rere actuació, es confongué amb les llagrimetes d’emoció que recorrien les arrugues que a hores d’ara ens solquen la cara. Tot meravellós, tret d’un detall: la 'banda sonora' era un poc monotonal, diguem que amb massa greus..., descompensada, en una paraula.
 
M'han comentat que, segons l’organització, el 25% del cartell de l’Homenatge a València eren dones. Què voleu que us diga!, a mi els comptes m’ixen torts, tret que, a l’hora de traure el percentatge, hi inclogueren els genets dels cavallets del Corpus de Castelló i els integrants de les danses guerreres de la Todolella perquè porten falda. La realitat és que -deixant fora els Aurorers de la Vall d'Uixó, les colles de dolçainaires, Al Tall, Carraixet i els diferents cors-, fins a l'esperada reaparició de Lluís Llach, les veus baixes havien guanyat per golejada, concretament per 18 a 3 (Mireia Vives, Clara Andrés i Manuela Alandes, de Sèrman Mànser)..., i, segons es pot concloure veient els grups que havien de tancar la Festa per la Cultura, de llavors ençà la distància no degué més que augmentar.
 
 
Açò no és la cançó de l’enfadós, encara que algú ho pense, ni es tracta de jugar a veure qui la té més llarga, sinó de deixar constància d’un fet massa habitual, en ambients en què no ho hauria de ser, al qual no es dóna gaire importància, cosa que el fa encara més luctuós.
 
Bromes i seriositats a banda, el cert és que el “poble que camina i que ningú podrà parar”, el poble que té “un nom molt clar: País Valencià!”, el componen homes i dones, dones i homes que tant saben eixugar amb el motxo un escenari com musicar i cantar. I hi calem tots i totes, i no podem sinó reivindicar, amb les Carraixet, més presència pública femenina a tot arreu i en tota època de l’any.
 
I, per si no ho sabeu, Fusa Activa ha creat una base de dades amb les dones del món de la música del País Valencià que s'hi han adherit.
 
Passeu-la als vostres ajuntaments, i a les entitats que coneixeu, i feu-la rodar, si us plau! Així farem realment País!
 
Rita Rio & her orchestra

Comentaris

Laura Capsir
6.
Vos deixe les dades de la Festa per la Cultura:
D'un total de 109 artistes que es pujaren a l'escenari, 23 foren dones i 86 foren homes. Assenyalar que el grup Aspencat i l'orquestra de cordes van augmentar considerablement la presència femenina, perquè sinó ens trobaríem amb un percentatge encara més escandalós.
A partir d'ací, cadascú que traga les seues conclusions. És obvia la forta masculinització del panorama musical. I, efectivament, la societat és diversa i no es representa a tothom, però les dones no som una minoria, som el 50% de la població i això no es trasllada a les realitats de la cultura.
  • 8
  • 2
Primer Comentari
5.

Hola,
sols volia aclarir que el primer comentari l'ha fet una persona aliena al grup Candela Roots. Sols sóc una persona anònima que va acudir al concert per gaudir d'una nit meravellosa on no hi ha cara B per més que ho mires. Per cert, una llàstima que no pogueres estar fins al final de la nit, de segur que et vas perdre grans actuacions d'altres grups i que potser hagueren ajudat a canviar el teu parer sobre el concert.

Salut!

  • 16
  • 0
Ricard Dale
4.
#3 O siga q fas una critica d'un concert q no vas vore sencer i del q desconeixies alguns dels grups q actuaven...un poc de serietat per favor...
  • 8
  • 34
Encarna
3.
CANDELA ROOTS, no m'he deixat les components de cap grup, perquè quan hi actuàreu ja no hi era, i sent molt haver de confessar que no us havia escoltat mai fins ara mateix, que us he buscat, i m'agradeu. Ah, i m'he permés la llicència de copiar un fragment de l'entrevista que us va fer la Vanguardia el proppassat mes de març, el 'mes de les dones', justament: quatre preguntes.

7) Canviant de terç, en els premis dels COM es va posar de manifest la consolidació de la música en valencià, però cridava l’atenció la poca presència de dones. Per què?

Hi han moltes dones... el problema està en el rock. La imatge del roquero és molt masculina, la d’un tio espatarrat. Les dones volíem cantar (com Skaparrapid o Ki sap) a la manera dels xics, però la nostra gola és diferent. Els homes hi han de tendre la mà i pujar-nos a l’escenari perquè estem una mica espantades en el món del rock, encara que les dones també hem de fer el bot. En el món del reggae això ho tenen més clar. Abans déiem, potser per orgull, que no se’ns mimés, que érem iguals que els homes... Doncs potser sí que feia falta per una qüestió de tenir referents, no de ser més o menys.

8) Vosaltres sou un altre referent...

Nosaltres mai vàrem considerar que ser dones era una cosa per a donar-li un tractament especial, estàvem dalt de l’escenari de forma natural. Ara ens adonem que tal vegada cal reivindicar-ho més, perquè les xiquetes no tenen molts referents a l’hora d’agafar un baix o una bateria. Fan falta dones en l’escenari para que hi hagen dones el dia de demà. Ara vull cuidar eixa imatge perquè hi hagen més xiquetes que pensen: “Jo vull ser guitarrista o bateria”. Ho hem de mimar.

9) Potser perquè la veu de la dona està més adaptada al reggae?

La veu de la dona s’adapta a tot, però es ha d’aprendre. No es pot pretendre, amb un instrument diferent, cantar el mateix. Si jo vull ser agressiva, hauré de ser-ho a la meua manera de dona, no imitant la veu d’un home; perquè si no, tindrem nòduls, la gola rebentada...

10) Quina valoració féu del cicle ‘Veus en femení’?

Tinc confiança. Ara el que hem de fer és estar a l’altura: com no tenim moltes oportunitats, potser no estem alerta... però és el nostre torn, hem de fer-ho bé. És un moment crucial. La música en valencià ha pegat un bot i ara fa falta que es faça extensiu a les dones. És el que ens hauria de preocupar a tots ara: consolidar-la, que la dona estiga cada vegada més present i animar a les xiquetes a agafar la guitarra, el baix...
  • 20
  • 15
Ricard Dale
2.
Tota la raó...a més tampoc hi havia negres ni xinesos ni llatino-americans ni mussulmans...ni cap discapacitat...o és q ells no formen part de la nostra societat?
  • 8
  • 32

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat