Demà serà una cançó

28 setembre 2015 01:00h
 
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Vicent Andrés Estellés
 
Amb el permís de Vicent Andrés Estellés m'he permès utilitzar un poema seu inclòs en el seu magnífic ‘Llibre de meravelles’ per parlar del futur més pròxim, és a dir demà -per hui-, passe el que passe a Catalunya, amb les eleccions, plebiscit o eleccions plebiscitàries, tant se val el nom, haurem donat un  xicotet pas per a la política, però un gran pas cap a la llibertat. Serà com deixar una empenta històrica en el terra de la Lluna com van fer els astronautes de l'Apol·lo 11, la qual  quedarà impresa de manera indeleble en el satèl·lit dels cors i ments de molta gent. Davant com estem d'una barreja d'incertesa, esperança, llibertat, optimisme, futur,  inquietud, desassossec, pors... i altres sensacions emocionals segons com ho senta cadascú,  del que passarà demà allà pel nord i com repercutirà ací pel sud, el que deuria quedar, si més no, és que demà serà una cançó estellesiana que cante a la convivència cívica coexistint amb la discrepància, fet que la unanimitat ni és possible ni és convenient.  Diu Estellés sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda, però no és cert, recordem, o jo recorde, que ens haguera agradat evocar haver viscut en alguna altra banda, en moltes altres bandes, però des de la nostra realitat. L'oportunitat mental de viatjar interiorment en el descobriment de tu mateix i cap a l'exterior per al reconeixement  del veí més pròxim i del de més enllà, segons les possibilitats econòmiques i de temps, permeten una visió polièdrica del món basada en la igualtat des de la diferència i no en la uniformitat per ‘llei’, moltes vegades injusta o anacrònica, o totes dues a la volta.
 
Ací, a les terres del sud del País Valencià, ara per ara, no tenim la possibilitat de poder exercir eixa capacitat de decidir perquè no s'hi donen les circumstàncies escaients. Ni els nostres governants actuals, no cal dir els anteriors que posaran tots els entrebancs possibles, ni els ciutadans contemplen eixe escenari de cap de les maneres. Una altra cosa seria que els resultats de les eleccions, plebiscit o eleccions plebiscitàries, digueu-li com vulgueu, donaren un resultat inqüestionable a favor de la independència, per a mi una majoria raonable en escons i vots. Això si que seria una primera pedra perquè demà serà una cançó també ací.
 
P.D.: escric tot açò el dia anterior sense saber els resultats, per tant açò es una mica un 'article-ficció'.

next