Amb 40 anys d’ interval, dos frases pronunciades amb caràcter d’idea força revelen que sintetitzar de manera senzilla i amb encert pot significar un petit avanç o progrés. I dic petit, perquè a poc a poc, com la pluja persistent, és com calen els pensaments de manera que vagen instal·lant-se en el subconscient col·lectiu, com el plugim penetra suau en la terra per tal de donar fruits. I aquestes dos frases les pronunciaren dos nord-americans i negres tots dos. Bé, un més negre que l’altre, si em permeteu fer broma sobre les gammes de color. Un va ser Martin Luther King, qui va fer universal el seu famós “I have a dream”, tinc un somni, una construcció comunicativa que feia ús d’una retòrica alhora pragmàtica i utòpica. Aquell discurs i aquella frase influïren en la lluita per la llibertat i pels drets de l’ésser humà, i que va contribuir significativament a canviar i millorar la realitat social d’aquells turbulents anys 60. L’altre és el demòcrata Barack Obama en la campanya que el va fer president. D’alguna manera rescata el model de Luther King, però, adaptant-lo a la realitat actual.
Obama utilitza un missatge quasi elemental, reforçat amb la idea-força de la frase
“Yes, we can”. I molt més encara si aclarim que eixa frase Yes, we can, pertany a l’activista mexicana-nord-americana, Dolores Huerta, fundadora juntament a César Chàvez dels sindicats de camperols i treballadors de forta implantació a Califòrnia, Arizona, New Mexico i altres estats dels EUA. I, a més a més, el grup del soul/hip hop, Black Eyed Peas posà la música a eixa lletra per a la campanya electoral convertint-lo en un vídeo viral en el seu moment, cosa que, sens dubte, va tenir gran influència en el resultat final:
“Va ser la crida dels treballadors que s’organitzaven. De les dones que aconseguiren el vot. D’un president que va triar la lluna com la nova frontera, i d’un rei que ens dugué al cim i ens assenyalà el camí cap a la Terra Promesa. Sí, podem. Cap a la justícia i la igualtat”.
Tot i això, cal dir que Barack Obama no és cap revolucionari. Bona part del seu programa s’ha incomplert i com a molt s’apropa a les posicions social-demòcrates que s’apliquen a Europa, o s’han intentat aplicar… però, si tenim en compte, que es tractava de superar la ximpleria guerrera i ‘garrula’ de George Bush, benvingut siga el “Yes, we can”
Ara no han passat quaranta anys, només han estat huit des que Obama emulant Dolores Huerta la va fer seua, però de la mateixa manera és quasi una emergència social superar la ximpleria immobilista de Rajoy i alguns ‘ciudadanos’ perquè junts necessitem un Compromís Popular per tirar endavant cap al dret a decidir i deixar arrere la caspa, la intransigència, l’obstinació, la negació del diàleg, la miopia per no veure més enllà dels seus nassos.
En definitiva i amb permís d’Antonio Machado, un poeta castellà i universal: “ Colp a colp, i frase a frase es fa camí”. Camí que ara comencem a recórrer. No tenim ni un Luther King ni una Dolores Huerta, però tot i això,
Yes, I have a dream.
