Olivas va fer aquell anunci acompanyat de l’actriu Helena Irene Papas, a qui va nomenar presidenta del Patronat, d’ací el titular fàcil i amb un cert toc d’ironia, supose. La Papas, que no l’Olivas, va avançar que La Nau s’inauguraria amb l’obra d’Eurípides Les Troianes, una tragèdia en què destaca la crueltat dels vencedors de la guerra, els quals en les seues exageracions i excessos, no tingueren pietat ni respecte amb els vençuts ni amb els seus temples. No sembla una metàfora de la barbaritat salvatge de com destrossaren el País Valencià, la seua llengua, cultura institucions els 20 anys de govern del PP?
I per què parlem hui d’Olivas?, efímer president de la Generalitat (juliol del 2002 , abril del 2003), president de Bancaixa i vicepresident de Bankia amb Rodrigo Rato, Roderic Estona si fos valencià. Tots dos estan imputats, investigats com diu ara el ministre de Justícia Rafael Català, per presumptes delictes com apropiació indeguda, administració deslleial, blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i falsedat documental. “Quasi res porta el diari”, dit com en aquella frase vella i passada de moda com tots dos personatges, afortunadament.
Doncs bé, el pobret Olivas ha demanat el desbloqueig de 3.500 € dels seus comptes per a despeses personals, i el jutge de l’Audiència Nacional Juan Pablo González, li ho ha concedit en contra del criteri de la Fiscal Anticorrupció, partidària de permetre-li disposar només de 648 €, el salari mínim interprofessional. Com s’hi pot viure amb eixa quantitat? I clar, jo ho comprenc i encoratge a tots a tindre clemència i compassió amb un senyor que va fer un acte tan auster, quasi asceta, com servir un aperitiu tan senzill com uns platerets d’”olivas y papas” en la inauguració de La Nau a Sagunt. Que després se n’anara al Carib T.I. pagat per aquells a qui havia concedit crèdits sense que els tornaren, que va furtar -presumptament- a mans plenes, que va arruïnar el sistema financer valencià, que va ser un vergonyant i mediocre president de la Generalitat, o que mai després de passar quasi tota la vida al País Valencià tinguera la més mínima intenció d’aprendre valencià, llengua cooficial, és absolutament perdonable. ¿Qui dels seus antecessors en el càrrec, Zaplana i predecessors, Camps i Fabra… haurien tingut eixe gest tan humil i modest de menjar-se unes olivetes i unes papetes en un acte oficial?, Ara, el pobret Olivas, es mereix un aperitiu a base de gambes de Dénia i llagostins de Vinaròs.
