RTVV, el segon 9 d'Octubre en barres

11 octubre 2015 01:00h

La comunicació audiovisual al País Valencià s'hi troba en aquests moments entre el negre, que com sabeu en TV només dos segons és quasi una catàstrofe i la carta d'ajust de colors, la qual és un senyal de prova que s'emet en absència de programació. Doncs bé, la ràdio i la TV dels valencians van pel segon 9 d'Octubre, sense oferir cap programació, ni informació, ni entreteniment, ni dibuixos a la babalà, ni cap cançó en valencià, castellà, anglès o suahilli. Això sí, des de fa uns dies eixa carta d'ajust està enriquida i engalanada amb una senyera en la part inferior i una llegenda, en la superior, que diu: “Proves de manteniment tècnic”, però no se sap, jo almenys no ho sé, qui ha posat eixos dos afegitons en les pantalles de les nostres TV's que veiem quan per curiositat morbosa o per pura casualitat premem el número del comandament on la tenim sintonitzada. És cert que hi ha un acord, un altre?, entre el Comité d'Empresa i el Consell per a reobrir en un termini de sis mesos. En la manifestació del 9 d'Octubre els treballadors de RTVV repartien un follet on explicaven les nou claus per reobrir-la. Nou claus de pur sentit comú que es podrien resumir en una:
 
Uns mitjans públics d'informació plurals, democràtics, de qualitat i en valencià són estrictament necessaris en un país normal, avançat i modern.  
 
Però pel dit abans, sembla que estem en proves. I estar en proves significa que no hem superat, encara, el període d'aprenentatge si açò fóra un contracte laboral. Pareix que els valencians som uns becaris permanents en situació precària, sense poder prendre decisions de futur, sense poder bastir un país i una societat normals. Tot i això, cal dir, que allò realment important no és no haver reobert en una data emblemàtica com el 9 d'Octubre. A mi això m'importa un rave o ‘me la sua’, tant se val la irreverència de la frase. Retransmetre una cosa anomenada “processó cívica”, un oxímoron en si mateix, on una colla d'energúmens cridant “No mos fareu catalans”, veges tu quin interès hauríem de tindre per fer-los catalans, en tot cas civilitzats. Una tasca certament colossal. O unes ties Marujes, benefactores del gremi de perruquers vomitant laca i crits de traïdors, no és, no hauria de ser, l'objectiu d’una ràdio i una TV del segle XXI, ben allunyada de la que patírem, treballadors i ciutadans, fins fa dos anys. Ara patim, treballadors i ciutadans, el silenci i la injustícia. 
 
I em té igual que enguany la celebració del 9 d'Octubre haja sigut diferent pel canvi de govern a l'Ajuntament i a la Generalitat. I que la senyera que no s'inclina davant res i ningú-un medievalisme anacrònic més-, la portara enguany Joan Ribó, un alcalde pròxim, i democràtic ben diferent, afortunadament, de la reina del Beefeater i actual senadora per la gràcia de la defectuosa democràcia espanyola, tampoc és motiu suficient per lamentar que no es reiniciaren les emissions un 9 d'Octubre. En RTVV una de les anomalies històriques va ser l'absència de programes d'humor, si exceptuem els informatius, és clar, perquè els haurien fet competència deslleial. I l'anomalia històrica del País Valencià és que hem tingut governs que ens han fet riure de mala gana, a pesar d'ells, i que ens han fet passar vergonya aliena. Ara, però, tenim un nou govern que pot i ha de canviar la dinàmica anterior. Només cal fer política. Tenen el dret i l'obligació de decidir. I per allò que decidisquen políticament seran jutjats. 

next