Humida tardor de bolets

14 octubre 2015 01:00h

Si la tardor enguany es presenta humida, plena de pluges, probablement serà una bona època de bolets, rovellons, pebrassos, rossinyols, amanites, lleterola roja, pet de llop, tòfona negra, trompeta, verderol anisat, xampinyó, pimpinella rosada, ceps, apaga llums, esclata-sangs... i les diverses maneres d’anomenar aquestos productes micològics tan estimats. Segons sembla hi ha 1.458 bolets catalogats científicament, però la majoria de persones -entre les quals em compte- només en coneix tres o quatre a tot estirar. Però alerta!, també hi ha bolets no comestibles i amb mala sort, verinosos, com ara bola de neu pudent, mataparent amarg o amanita phalloide.
 
La micologia és un món curiós alhora que divertit. T’entretens buscant-los passejant per les ombrius del bosc, procurant fer-ho en bona companyia. Els que som negats com jo -en això també, tot i que no tant com en ballar i cantar -, quasi arribem a l’èxtasi si som capaços de trobar-ne set o vuit. Tot un èxit. Si hem tingut la sort d’anar acompanyat d’un expert, un “boletaire caçador”, després tindrem el plaer de menjar-los també en bona companyia. I com els podem cuinar? Doncs, de tantes maneres com imaginació tinguem. Des de la senzillesa, a la brasa o la planxa ruixats amb una salseta d’oli d’oliva, all i julivert, fins la complexitat o sofisticació. Amb carxofetes i alls tendres, amb un sofregit de ceba i vi blanc, acompanyant un arròs melós, amb una llonganissa trossejada i fins i tot amb un clàssic maridatge de mar i muntanya... amb gambes, llagostins o “xipirons”...
 
Tardor, canvi de color del paisatge boscós, bolets, malenconia de l’estació, companyia, bona cuina, bon vi, música, conversa... i hi afegiu més si voleu.
 
I de bolets a polítics
 
I com seria aquesta tardor si canviem bolets per polítics? Quin nom tindrien?, per exemple, no trobeu que Ximo Puig seria una lleterola roja, Mònica Oltra una esclata-sang i Antonio Montiel, un rovelló... si ens referim als polítics que donen suport al govern? Si els cuinàrem tots junts faríem un suquet boletaire al qual hauríem de controlar la cocció perquè no es quede curta. La cap de l'oposició, Isabel Bonig, seria una barreja de xampinyó i pet de llop, un esclafit sonor minúscul. Rita Barberà i Alberto Fabra, senadors madrilenys, formarien un duo musical de nom Pimpinella Rosada simulant que estan a matar, però que en el fons han tingut complicitats polítiques corruptes ben significatives. Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva cuinarien un plat saborós i alhora ben difícil d'aconseguir: “Junts pels ceps”. Albert Rivera, sens dubte, caçaria els verderols anisats, bolets que voten dretes sense saber-ho. El president del govern espanyol té un bolet 'ad hoc', ell és un apaga-llums, perquè en quan el veus t'entren una ganes irrefrenables d'apagar el plasma.
 
I deixe els bolets verinosos mataparent amarg, bola de neu pudent o amanita phalloide perquè cadascú els hi pose cara per a trencar-se-la, metafòricament parlant, si us ve de gust.

Bona tardor, caçadors de bolets... salut i pecats!.


 
next