El diari londinenc The Times va publicar fa un temps una antologia de lleis absurdes i/o desbaratades que no se sap per quina raó, ningú s’ha molestat a abolir. Per exemple, a la civilitzada França hi ha una prohibició d’anomenar Napoleó a un porc, un marrà, és a dir un animal encantat d’enfangar-se en una porcatera. Els Estats Units són els campions en això d’acumular disposicions “legals” pintoresques. A l’estat nord-americà d’Ohio és il·legal emborratxar un peix. Com se faria això? Amb un cuc ple d’alcohol o abocar un gin tònic a la peixera? A Vermont, una dona ha d’obtenir el permís del seu marit per a dur dentadura postissa. Visca la igualtat dental!; A Kentucky, va contra la llei dur amagada una arma de més de sis peus (quasi dos metres). En aquest cas, la persona que ho aconseguisca és, a més d’un infractor de la llei, un fenomen, un mag de l’art de la desaparició, que riu-te tu del mag David Copperfield, aquell que va fer desaparèixer el Reischtag, el parlament alemany. Llàstima no ho haguera fet amb l’Angela Merkel dins.
Al Regne Unit tampoc no es queden curts: les dones embarassades tenen dret a fer les seus necessitats on els vinga de gust, fins i tot en la “gorra” d’un policia. El que ja no sé, és si el policia haurà de col·locar-se de nou la gorra, després de l’alleugeriment de la prenyada. Això sí que deu “emprenyar” de debò, perdonen l’escatologia. També es considera una traïció pegar un segell amb l’efígie del monarca, en aquest cas la reina Isabel II, boca per avall. En això, els valencians donem mostra de major saviesa, i pengem cap per avall el retrat del borbó Felip V.
La llista, com veieu, està farcida de disposicions que posen de manifest la bogeria de molts dels legisladors que hi ha hagut arreu del món i la història. Ací, al País Valencià estant, no ens podem queixar de barbàries i animalades jurídiques, per dir alguna cosa. En l’anterior legislatura, feliçment passada, el PP entre d’altres barrabassades, va aprovar una absurda Llei de Senyes d’Identitat (Llei 6/2015 del dos d’abril del 2015) per la qual s’intentava protegir no se sap ben bé de qui ni contra qui -jo sospite que d’ells mateixos-, les suposades senyes identitàries com ara la paella, el cant d’estil, la pilota, la colombicultura, les falles, els moros i cristians, les mascletaes o el valencià, llengua que ni parlen, ni lligen, ni escriuen i ni molt menys estimen. Entre aquelles mostres de cultura popular que ells creuen que identifiquen els valencians està la preservació dels bous al carrer, un model de pràctica tan absurda i anacrònica com les més amunt esmentades. No contents amb això, eixa norma jurídica perpetrada per l’anterior conseller de Governació, un tal Luis Santamaria, substitut de Serafín Castellano, veges tu quin duet, li dóna capacitat normativa docent i lingüística a dos entitats com la RACV o Lo Rat Penat, dos consorcis semianalfabets, o el que siguen, ancorats en el segle XIX. Igualment se contempla o contemplava la creació d’un Observatori de les Senyes d’Identitat, una espècie de policia de les essències valencianes més genuïnes, encarregada de sancionar i/o reprimir les desviacions catalanistes, especialment terribles o esborronadores. “Aimaideusinyó!”. I per si això fóra poc, a més a més, el president de Lo Rat Penat és Enric Esteve, premiat en l’època del pacte del pollastre entre el PP i UV d’infaust record, amb un càrrec a Canal 9, on era conegut com Batman, un superheroi d’opereta més fosc que la ciutat de Gotham en una nit sense lluna. També tenia el seu Robin particular, un secretari entestat en eliminar accents en els guions i escrits de la ràdio i TV públiques valencianes, afortunadament sense cap èxit. Malauradament, ara mateix la RTVV no té ni accents, ni mots, ni veu, ni guions, ni imatges, ni músiques. Esperem que una nova llei, en aquest cas de trellat, restituïsca el dret dels valencians a tindre uns mitjans de comunicació propis i els treballadors una solució digna. Tornant a l’absurda i desbaratada llei que està a punt de ser derogada, ja era hora, pel nou govern de la Generalitat format pel PSPV, Compromís i Podemos, al PP, per boca del seu president a les Corts, Jorge Bellver, els ha acusat de traïdors a la seua terra i a la seua gent. Poca cosa em sembla. Per què no també infidels, renegats, heretges, adúlters i maricons de merda? Ja posats, que no falte de res.
I acabaré amb una màxima marxista, de Groucho, per descomptat: “Escolte, és el Servei de Lleis? Envie’ns-en una més absurda.”
