Per un error de merda

2 novembre 2015 01:00h

Una banda de lladres mexicans cometeren fa uns anys un imperdonable i penós error en la seua feina. Els delinqüents del país asteca feren un càlcul erroni de dos metres en el “butrón”, bertrola o forat que practicaren per tal d’accedir a la caixa forta d’un banc i aparegueren en el vàter de la sucursal bancària. Una acció protagonitzada per una colla de sapastres que hauria de passar als “annals” del“hit parade dels manguis” més grotesc i ridícul de la delinqüència. Un autèntic number one de les cagades, mai millor dit.

Bé, aquests lladregots d’estar per casa mexicans demostraren una imperícia quasi entranyable, per la qual cosa ens inspiren commiseració i una miqueta de tendresa. Woody Allen també va fer una pel·lícula (Small Time Crooks), que ací es va traduir com Granujas de medio pelo, on els protagonistes n'eren uns aprenents de pispes poc avantatjats encapçalats pel mateix Woody Allen amb la mateixa intenció i el mateix sistema que els lladregots compatriotes de Cantinflas, saquejar la caixa forta del banc. Però, les seues inhàbils capacitats per al robatori i el lladronici anul·laren les seues ínfules delictives en tots dos casos.
 
Ací al País Valencià, en canvi, existeix una altra classe de delinqüents que són igualment maldestres i desmanyotats, però amb impunitat quasi total fins ara, que han saquejat a tort i a dret, amb gran èxit per a ells i majúscula desgràcia per a quasi tots els valencians. 
 
  
Quant a errors de merda, hem de parlar, inevitablement, del juí pel frau a Emarsa (Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals) que va començar ahir, i immediatament es va suspendre perquè s'ha d'esperar l'extradició del cervell de la trama saquejadora Jorge Ignacio Roca Samper, condemnat a Moldàvia. La planta depuradora de València és una societat pública que gestiona la depuració d'aigües de València i altres 30 pobles de l'àrea metropolitana, on els seus directius van perpetrar un acte realment esfereïdor, convertint els excrements en detritus morals encara més pudents, una neta estafa de 24 milions d'euros que la va portar a la ruïna. El president d'Emarsa i màxim responsable, Enrique Crespo, exalcalde de Manises i expresident de la Diputació de València, quan Little Big Man Alfonso Rus, n'era el president i Esteban Cuesta, el seu gerent, s'enriquiren, presumptament, amb pisos, cotxes de luxe i lingots d'or, al temps que ampliaren els seus coneixements poliglotes amb traductores romaneses, versió de l'Europa de l'Est del clàssic “francès”. Ara, la Fiscalia sol·licita penes de 14 anys. Esperem que el juí no es faça etern com ens té acostumada la justícia espanyola, tan ràpida i implacable amb els dèbils i tan lenta i indulgent amb els poderosos. Crespo, Cuesta i els altres imputats, eren tan patriotes espanyols com tothom sap, que bona part dels diners els exportaren a l'estranger. Una lliçó ben apresa per part dels cleptòmans dels béns públics, professionals del robatori organitzat. Aquests dos lladregots d’estar per casa  i els seus camarades feren el forat, no al vàter del banc, sinó al bell mig de la merda depurada i processada en què convertiren institucions i empreses públiques, tant se val que foren ajuntaments, diputacions, RTVV, Ciegsa, Ciutat de la Llum, visites del Papa, Cas Cooperación, Gürtels, Brugals, Nooses o Emarses. Merdes processades i acumulades durant anys i anys de governs del PP.
 
D'aqueixa putrefacció moral i política, només els ossos de tres feres ferotges que cantaria l'Ovidi Montllor han anat a parar -de moment- a la garjola. Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, Hernández Mateo, excalcalde de Torrevella i Rafael Blasco exmulticonseller amb quasi tots els governs, han vist com les seues carns ben folrades i processades reposen a les presons d'Aranjuez, Fontcalent i Picassent, Garjola d'Or, ciudad de corrupciones: Dígame. Però cap dels tres -de moment tampoc- ha tornat els diners arramblats. Què hi farem doncs?
 
Ara que s'acaben d'aprovar els pressupostos per al 2016 per part del nou govern valencià, amb tantes mancances i dificultats com ha expressat el conseller d'Hisenda Vicent Soler, seria bo i desitjable que es fera una auditoria interna per tal d'aclarir la fosca gestió, i pel que es veu multidelictiva, i recuperar per a les arques públiques l'espoli generalitzat que hem patit. Això, i també exigir un finançament just per al País Valencià per a no persistir en la injustícia, el desencert i l'equivocació.
 
La conclusió és que un error de merda és disculpable amb els mexicans poc dotats per als càlculs matemàtics i Woody Allen i els seus col·legues, amb els quals ens n'aniríem encantats a fer-nos un tequila o unes cerveses, però mai amb aquesta colla de sàtrapes i lladres. Ens farien pagar el tequila,  les cerveses i a més ens furtarien la cartera.

next