El “señorito” Félix de Azúa, poeta pescater

“Jo sóc més de llobarro que de sardina”, l'últim al·legat de l'escriptor barceloní

L'escriptor, acadèmic de la llengua i fundador de Ciudadanos, Félix de Azúa, ha mostrat devoció pel peix i les pescateres. Com que és un 'señorito' barceloní ell prefereix els peixos amb pedigrí i estudis com el llobarro o el lluç més propi de la seua   condició aristocràtica que no pas la sardina o l'aladroc, vulgars peixos analfabets, que tant li agraden a la poc preparada alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L'autor  de “Historia de un idiota contada por él mismo”, plenament autobiogràfica, és també un audaç i valent intel·lectual que ha pres una arriscada i temerària decisió, exiliar-se a Madrid, com a conseqüència, diu, que "l’educació a Catalunya és en mans de talibans, que ensenyen l’odi a Espanya i a tot allò que és espanyol", ha declarat a les portes de la Real Academia de la Lengua Española on ocupa el seient de la lletra H.

Mentre deia açò, un grup de pescaters i pescateres  del mercat de Moratalaz li han recomanat que faça honor a la seua lletra -H- i es quede mut com ella. Sort que estava acompanyat d'altres valents intel·lectuals espanyols reconvertits com Albert Boadella, Fernando Savater i Jon Juaristi que han espantat els pescaters -i pescateres- al crit de “Merluzos, que sois uns merluzos, iros a freir espárragos”, la qual cosa vindria a confirmar empirícament la tesi d'Ignacio Sánchez Cuenca en la seua obra “La desfachatez intelectual”, dirigida a aquestos personatges  amb més barra que  vergonya.