Un dels grans errors ha estat no recuperar uns mitjans de comunicació (RTVV) públics, independents, imparcials i en valencià que feren visibles les mesures posades en marxa per a millorar la vida dels més desfavorits, l’aposta per la sanitat, l’educació, la cultura i els serveis socials. Una de les culpables, en la meua opinió, ha sigut Mónica Oltra perquè pensava que en aparèixer en La Sexta i Cuatro, televisions espanyoles que la lluïen dia si, dia també pensava que així es convertiria en estrella mediàtica destinada a ser ministra a Madrid o, qui sap, fins i tot vicepresidenta. Ara, s’ha vist la inutilitat d’eixa estratègia. Els hi queden tres anys per a rectificar. Fer accions d’esquerres sense complexos −la dreta quan està al poder les aplica de manera implacable−, és el camí a seguir.
El president Ximo Puig i el PSOE han esdevingut quasi irrellevants, amb l’excepció de Vicent Soler, conseller de Hisenda, el qual sembla ser l’únic amb les idees clares sobre allò que ha de ser el País Valencià. Sobre Antonio Montiel i Podemos, per a ser sincer, no se m’acut res. Què hi voleu!
Per últim, no hem de deixar a banda els resultats de Catalunya i el País Basc, un mirall on, crec, que ens de mirar. La sobirania, junt a Catalunya i les Illes, és la senda que hem de trepitjar perquè l’Espanya cerealista i subsidiada és irreformable com diu l’Oriol Junqueras. Tot i que sóc conscient que eixa opció, ara per ara, està bastant lluny de ser una realitat, és per la que hem de treballar. Amb Espanya no anem enlloc. El ‘Brexit’ va ser colpidor i l’operació fallida ‘PPexit’ ens ha deixat aixafats com sardines de bota. Apostem, doncs, per altre ‘exit’ en les dues accepcions. En anglès, eixida, i en valència, èxit
No obstant això, sóc escèptic. L’alternativa, no descartable, és l’exili.
