Jo, llavors, vaig engolir saliva, vaig prémer les dents i vaig exclamar mentalment: “Oh, Déu meu! Estic perdut! Sóc home mort! Que els déus s’apiaden de la meua dissortada ànima!”. Jo em sentia ben sobri, però m’havia fet dos o tres quintets, primer, i una copa de vi durant el sopar; així que, probablement, el resultat del control m’eixiria positiu, és a dir, negatiu per a la meua desafortunada butxaca i el meu carnet.
Però sortosament, els déus es van apiadar de la meua ànima i en arribar a l’altura del control hi vaig veure que els agents de la Benemèrita ja tenien altres desvalgudes víctimes sota les seues urpes. Així és la vida, la sort d’alguns es basteix gràcies a la dissort d’altres.
Aleshores, pocs minuts abans d’arribar a l’entrada de la platja, vaig rememorar l’última vegada que vaig tindre una topada, en eixe mateix punt de la carretera i pels mateixos motius, amb la Guàrdia Civil. Farà d’això uns cinc o sis anys. En aquella ocasió no vaig tindre tant sort. Havia assistit a la inauguració d’una exposició de pintura on ens obsequiaren als assistents amb una copa de vi, després vaig anar a un pub on em vaig fer un parell de cerveses. Tampoc es pot dir que anara bufat com un cep, ni tan sols mig contentet, com solen dir. Però l’alcohol ingerit fou suficient com perquè m’amargaren la vida durant els següents mesos. Vaig donar positiu i, en conseqüència, em van posar una multa crec recordar que d’uns 400 o 500 € i em llevaren, tampoc recorde bé, si 2 o 3 punts del carnet. A banda d’això, no em permeteren tornar a agafar el meu vehicle que, prèviament, havien immobilitzat amb un cep i, per tant, vaig haver de tornar a ma casa a peu a les 2 de la matinada, que estava situada per la part de la Goleta, a uns 4 quilòmetres de distància.
A banda del desfici i la impotència que sents per, de sobte, veure’t convertit en delinqüent sense, en realitat, haver fet mal a ningú, m’agradaria comentar que sempre m’han semblat desproporcionades i injustes estes sancions. Tant, que més que preventives, em pareixen simplement recaptatòries.
D’acord, no pots anar completament bufat per la carretera –cosa que no era el meu cas–, però supose que es tracta d’evitar accidents, no d’acarnissar-te i intentar destruir l’infractor. I dic això de la injustícia perquè no crec que siga el mateix una multa de 500€ per algú que cobra 2.000 o 3.000€ al mes, posem per cas, que per algú que no en cobra ni 1.000 i ha de mantindre fills, despeses i pagar una hipoteca (és un altre exemple), o per algú que no té faena i no cobra ni un trist subsidi. I si et lleven el carnet i necessites el cotxe per a treballar, la cosa ja ratlla la tragèdia.
I a part de tot això del que estic dient, a voltes pense, que des que s’iniciaren tots aquests controls tan bèsties i exagerats amb dos, tres o quatre vehicles esperant-te amb traïdoria i nocturnitat en qualsevol rotonda i amb els seus agents, armats fins a les celles i mirant-te amb cara de pocs amics, el que realment s’ha aconseguit, a part de fer-te sentir que vius en un país completament militaritzat, és carregar-se, en part, la vida lúdica de les platges. Els accidents de trànsit, no ho sé…
A veure qui és el valent que se’n va a la mar a fer-se’n un parell i tornar després al poble!
Insistisc, no tracte de justificar-me o fer-me perdonar, però continue pensant que les sancions, en aquests casos, són desproporcionades i injustes.
