Jo mire les cares d’aquestes persones mentre hi parlen –operaris de fàbriques, llauradors, mestresses de casa, electricistes, obrers, etc.– i tracte d’imaginar-me què és el que els mou a fer aqueix exercici de reduccionisme i simplificació tan primari i brutal.
Tracte de capir la seua lògica i només hi veig una profunda incultura filla de quaranta anys de franquisme i intolerància.
És així de fàcil, com també és ben fàcil i simple el que diré ara: la intolerància, la incultura, la xenofòbia o el racisme són fills bords de l’odi, que és un sentiment que va engendrar la més gran de les immoralitats del segle XX, el feixisme.
Penseu en eixos xicons jóvens que van pels carrers amb els cabells rapats i les mirades farcides d’odi i fàstic; ells són fills vostres i han heretat el vostre odi… Però un dia mataran a colps o a ganivetades una persona que haurà comés el terrible delicte de tindre la pell més obscura, ser estranger o simplement anar vestit de manera diferent, i llavors vosaltres esdevindreu els seus còmplices; vosaltres tindreu també les mans brutes de sang. No vingueu després plorant llàgrimes de vergonya, el mal ja estarà fet.
La llavor està sembrada i només falta que vinga un Le Pen o un Haider a collir els seus fruits bruts i pudents de sang humana. Perquè no ho dubteu ni un segon, la sang humana esguita, la sang fa pudor i embruta; et deixa unes taques lletges i cridaneres en l’ànima que no es poden rentar ni amb el més potent dels detergents.
