Oh, Déu meu, que bonica és Àustria en primavera!
Fixem-nos, per exemple, en els alts cims de l’horitzó; alguns d’ells encara llueixen clapes de neu hivernal. Mireu –i admireu– el cel, blau, intens, formós, miraculós… aclaparador! En quin altre indret de l’univers hi trobareu un cel així? Mireu ara el sol… Bé, no l’hem de fitar directament. Ja sabeu què pot passar amb els nostres delicats ulls, si ho fem. Però oi que és un sol inversemblant, magnífic i gairebé diví? Mireu ara els transeünts, que com ja hem dit adés, semblen el paradigma de la felicitat i la grandesa que tot just ens pot donar un país civilitzat, pròsper i culte.
Per allà a sota hi va un home que pel vestit i el seu posat elegant i impecable, deu dur una vida còmoda, confortable i feliç. Saluda i somriu tothom i, de tant en tant, s’acaricia l’anell que porta en un dit de la mà esquerra, com si aquesta acció senzilla i discreta li recordara l’amor que sent per la seua muller.
Esguardem ara una dona que passeja per la vorera de l’altra banda del carrer. Duu un vestit preciós de color rosa clar i un capell coronat graciosament per una discreta i delicada catifa de flors artificials. És tan jove i bella, aquesta dona, que se sent –ufanosa– envoltada –gosaríem dir, embolcallada– constantment per les àvides mirades de tots els transeünts masculins.
I ara què veiem? És una altra dona, un poc major que l’anterior, però que encara conserva uns admirables trets facials ben bonics. Camina per la voravia amb una certa fatiga; gairebé arrossega els peus feixucs. Subjecta amb una mà una bossa que sembla farcida de queviures i d’altres compres, i amb tot, però, llueix a les galtes uns esplèndids colors rosats que semblen curulls de vida i jovialitat.
Però un moment, fixem-nos-hi amb cura! Oh sí, que bonic! Que gojós! Que delitós! Aquesta dona –gloriós sia el cel– està embarassada. Aquesta bona dona espera donar a llum un tendre fillet que aviat farcirà aquest meravellós planeta, aquest bell país amb les seues joves rialles.
Però aturem-nos una mica i saludem-la. Una dona en estat de gràcia és un ésser màgic que mereix tots els nostres respectes.
Bon dia, senyora. Fa un dia de primavera molt bonic, no troba? Hem observat que aviat tindrà família. Permeta –si ens perdona l’atreviment– que la felicitem per tan plaent esdeveniment. Ens ompli el cor de goig veure que les nostres dones segueixen amb llur beneficiosa i necessària tasca d’omplir la nostra pàtria –Déu guarde per molt anys l’Emperador– d’éssers nous i vigorosos. Com ha dit que és el seu nom? Oh, sí, encara no m’ho havia dit, perdone. Als seus peus, senyora. Permeta’m que li bese la mà, ha estat un plaer saludar-la. Bon dia tinga vosté, Frau Hitler; bon dia i adéu. Tant de bo el món puga veure créixer feliç i cofoi el seu fillet. Adéu-siau.
Nota: el nom de la ciutat i de la dona embarassada es poden bescanviar –segons el lliure albir del lector– per altres, com ara, Mussolini, Franco, Stalin, Bush o d’altres que en un temps –tot i que no gosaríem jurar-ho– probablement foren objecte de les esperances i la felicitat dels seus progenitors.
